La UE tanca el pacte de migració que endureix les condicions d’acollida

Després d’una intensa marató negociadora de dos dies, la Comissió Europea i el Parlament Europeu van aconseguir segellar ahir un acord polític sobre la reforma del pacte d’asil i immigració. Un pacte cridat a posar ordre en la gestió migratòria de la UE, evitar que es repeteixin crisis de refugiats com la viscuda el 2015 i continus enfrontaments entre governs pel repartiment de refugiats. L’acord reforça els controls a les fronteres per reduir l’arribada d’immigrants irregulars, endureix les condicions d’acollida i incorpora un sistema de solidaritat a la carta per al repartiment de refugiats.

"Els ciutadans de tota la UE volen que els seus governs s’ocupin del desafiament migratori i s’ha fet un gran pas en aquesta direcció. Aquesta reforma és una peça crucial del trencaclosques", va valorar en un comunicat el ministre d’interior, Fernando Grande-Marlaska, que va portar la batuta de les negociacions aquest últim semestre en nom de la presidència espanyola de la UE.

"És un moment històric", va celebrar eufòrica la comissària d’Interior, Ylva Johannson. "Totes les peces han encaixat. Hem aconseguit un gran avenç en els cinc pilars clau del pacte. Ha sigut un llarg camí però ho hem aconseguit", hi va afegir el vicepresident de l’Executiu, Margaritis Schinas, sobre un dels expedients més complicats i divisius que han tingut els Vint-i-set els últims vuit anys.

Segons la Comissió Europea, la nova reforma, que haurà d’aprovar-se formalment pel Consell i Parlament Europeu els primers mesos de 2024, garantirà una millor protecció de les fronteres exteriors. Aconseguir un acord abans de finals d’any era un dels grans objectius polítics del Govern de Sánchez i d’Espanya durant la presidència rotatòria de la UE, que passarà el testimoni a Bèlgica l’1 de gener.

"Estic molt orgullosa que amb el pacte sobre migració i asil hàgim aconseguit i proporcionat solucions", va celebrar la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola sobre un acord assolit amb el suport de les tres grans famílies polítiques de la cambra –populars, socialistes i liberals– i criticat per l’esquerra, els verds, i nombroses oenagés.

Més patiment

"Farà retrocedir la llei d’asil europea i el resultat probable és un augment del patiment en cada pas del camí. És gairebé segur que el pacte provocarà que més persones siguin detingudes de facto a les fronteres de la UE, incloent-hi famílies amb infants i persones en situació vulnerable", va denunciar per la seva banda la directora d’Amnistia Internacional de l’oficina europea, Eve Geddie. "No resol els problemes de l’asil. Limita l’accés a l’asil i els drets dels que busquen protecció", lamenta Caritas Europa. "La UE ha aprovat un nou pacte de migració que elimina el dret a asil a Europa. Som un poble d’acollida, no d’odi", va lamentar la ministra de Joventut i Infància i fins fa poc eurodiputada d’Izquierda Unida, Sira Rego. "En comptes de trobar solucions humanes i operatives per gestionar la immigració, els acords recolzen un enfocament obsolet que no té en compte la realitat a les fronteres de la UE i soscava el dret d’asil i els drets humans", va lamentar el copresident dels Verdes, Philippe Lamberts. No són els únics que han saltat en contra del pacte. També ho han fet, per motius diferents, Hongria i Eslovàquia, que hi han anunciat la seva oposició.

De les nou propostes legislatives que formen el pacte, proposat per la Comissió Europea el setembre del 2020, cinc havien arribat al desembre encara per tancar i amb un marge de maniobra per part del Consell molt limitat. Particularment problemàtics eren els controls en frontera i el tractament als menors no acompanyats i les famílies amb menors. "Són molt poques les diferències que a dia d’avui no han sigut consensuades. Queden uns punts de més sensibilitat per a alguns dels 27 però podrem trobar aquest punt d’unió", deia fa 15 dies Fernando Grande-Marlaska. El compromís a abordar el paquet com un tot, el limitat marge de maniobra de la presidència i les resistències d’última hora de França, amb una crisi política interna a causa de la nova llei d’immigració, han complicat l’últim esprint.

La nova arquitectura migratòria europea aborda totes les etapes de la gestió de l’asil i la immigració, des del control dels immigrants irregulars quan arriben a la UE per reduir les entrades, fins a la presa de dades biomètriques, els procediments per presentar i gestionar les sol·licituds d’asil, les normes per determinar quin Estat membre és responsable de tramitar una sol·licitud d’asil i la cooperació i solidaritat entre els estats membres i com gestionar situacions de crisi, incloent-hi els casos d’instrumentalització d’immigrants, quan passen situacions d’emergència.

Reforç dels controls

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

¿Quina Europa?

El nou paquet de reglaments permetrà als governs reforçar els controls a les fronteres amb un nou procediment accelerat de les persones interceptades de forma irregular. La idea és recollir informació sobre la seva identitat, empremtes dactilars, fotografia, a més de realitzar un control de salut, seguretat i vulnerabilitat i decidir amb rapidesa quines persones tenen dret a quedar-se i quines poden ser derivades al procediment regular d’asil.

"Es farà una distinció clara entre aquells que necessiten protecció internacional i aquells que no. Aquells que representen una amenaça per a la seguretat i aquelles sol·licituds de protecció internacional que tenen poques possibilitats d’èxit hauran de passar per un procediment fronterer, garantint el suport als que realment necessiten protecció i el retorn eficient dels que no", va explicar el portaveu d’Interior del Partit Popular Europeu, Jeroen Lennaerts, que recorda que "correspon als governs de la UE, no als contrabandistes, decidir qui entra a Europa".