Sèrbia vota sacsejada per la seva pitjor crisi democràtica

L’escola francosèrbia Vladislav Ribnikar es difumina al paisatge a l’acomodat barri de Vračar després d’una filera de museus, ambaixades i la daurada església de Sant Sava. Res a veure amb els senzills llogarets a prop de Mladenovac, una municipalitat més popular al sud de la capital de Sèrbia. No obstant, des del maig, els carrers de Vračar i els de Mladenovac comparteixen el mateix trauma. En totes dues, dos tiradors sense vincle entre si van provocar dramàtiques escenes de pànic, i van segar la vida de 19 persones. Uns successos poc habituals en aquest país, que a la primavera van portar a les protestes ciutadanes més grans des dels noranta, tot i que aquesta vegada en el punt de mira ha estat el Govern del nacionalista Aleksandar Vucic, l’home fort del Partit Progressista Serbi (SNS). Això finalment va treure a la llum una inèdita crisi democràtica i va desembocar en les eleccions parlamentàries anticipades que se celebren avui.

"Sèrbia contra la violència". És el nom de la gran coalició opositora sorgida d’aquestes protestes i el que es llegeix ara en desenes de cartells col·locats a tota la ciutat. El seu programa compta amb captar la indignació d’un país de 6,5 milions de votants en el qual les ferides per la violenta dissolució de Iugoslàvia i el conflicte encara obert amb Kosovo (exprovíncia sèrbia que va autoproclamar el 2008 la seva independència, mai reconeguda per Belgrad), se solapen amb el desig d’una part de la població d’avançar en justícia social, millores democràtiques i llibertats civils. Tot això en un escenari bastant advers, és a dir, en moments en què la principal preocupació de l’OTAN i de la Unió Europea és gairebé exclusivament que no s’obri cap altre focus d’inestabilitat a les portes d’Europa, en un país candidat a entrar en el club europeu.

En aquest clima de crisi existencial i política, els serbis van a les urnes amb una expectació no habitual per elegir els 250 diputats que s’asseuran al Parlament (òrgan que després haurà de triar el nou Govern serbi). El desafiament és precisament entre el passat (Vucic, encès ultranacionalista en la seva joventut, que ha anat moderant-se però que manté, dins del país, un exercici del poder autoritari i, a fora, una retòrica equilibrista entre Rússia i Occident), o un salt cap a un futur incert.

Una batalla disputada no només pel context internacional (en particular, les guerres de Gaza i Ucraïna), sinó ja que, al veure’s acorralat, el mateix Vucic ha elevat la seva aposta. Si bé no opta a un càrrec a les urnes (les eleccions presidencials se celebren separadament), ha protagonitzat la campanya electoral amb la llista denominada Aleksandar Vucic – Sèrbia no ha de parar i ha dit que dimitirà si el seu partit perd.

Notícies relacionades

Víctimes i congressistes critiquen la censura de documents publicats del cas Epstein

S’esquerda el control de Trump sobre MAGA i el Partit Republicà

Això és el que desitja Borko Stefanović, diputat del socialdemòcrata Llibertat i Justícia, una formació sènior de Sèrbia Contra la Violència. "La gent està farta de la violència, de la corrupció, d’un home sol que té un control gairebé absolut de l’Estat i dels mitjans de comunicació, mentre la inflació és una de les més altes d’Europa".

Amb tot, el camí cap al canvi sembla encara llarg, diuen els analistes. "La formació governant SNS té 700.000 afiliats, el 10% de la població. Són més una agència d’ocupació que un partit. A més, la seva estratègia electoral funciona molt bé des de fa anys: si no votes per nosaltres, perdràs la feina", argumenta Aleksandra Tomanić, directora de l’oenagé European Fund for The Balkans i que parla sense embuts de crisi democràtica. "Fins i tot hem documentat el testimoni d’un malalt de càncer a qui li van demanar votar un partit a canvi de programar la seva cirurgia en un hospital públic", afegeix la investigadora Tamara Branković.