Scholz tanca la crisi de coalició amb retallades i més austeritat

"Haurem de passar amb menys diners per assolir els nostres objectius", va admetre el canceller alemany, Olaf Scholz, després de donar per tancada la crisi de coalició i pressupostària que des de fa quatre setmanes tenallava el seu tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals. L’anunci va venir després d’una última i maratoniana nit de negociació amb els seus ministres de Finances, el liberal Christian Lindner, i d’Economia i Protecció del Clima, el verd Robert Habeck. El vencedor va ser Lindner. Segons Scholz, el 2024 no hi haurà una nova suspensió del fre al deute –el cavall de batalla dels liberals–, sinó una retallada de 17.000 milions en diverses partides. Es garanteix que Ucraïna continuarà comptant amb l’ajuda alemanya "tot el temps que calgui", en paraules del canceller, fet que es tradueix en 8.000 milions en armament i 6.000 milions per als refugiats –Alemanya acull prop d’un milió i mig d’ucraïnesos. No hi haurà retallades en prestacions socials, cosa que garanteix certa pau per als socialdemòcrates de Scholz. Però sí que es retallaran recursos del Fons per a la Protecció del Clima i Transformació (KTF). Seran 43.000 milions d’euros els que se li restaran, a repartir en els pressupostos fins al 2027.

Els perdedors de la batalla van ser els Verds, cosa que es reflectia fins i tot en el rostre abatut i els ulls esgotats de Habeck, el titular d’Economia. "Mantindrem l’objectiu de la transformació i la protecció climàtica", va garantir Scholz, després d’insistir que es defensaran els tres objectius prioritaris de la seva coalició: cohesió social, solidaritat amb Ucraïna i descarbonització.

Sentència del Constitucional

Que el principal sacrifici seria per al ministeri de Habeck s’esperava. La crisi de coalició va sorgir arran de la sentència del Tribunal Constitucional que va bloquejar 60.000 milions que havien de transferir-se els pròxims anys al KTF i procedents d’un fons especial contra la pandèmia. L’esmentada operació vulnerava el principi constitucional del fre al deute, va sentenciar el Tribunal, en resposta a una demanda de l’oposició conservadora.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Va ser un cop polític i econòmic i un revés a la credibilitat tant de Lindner com de Scholz, que abans de canceller va ser ministre de Finances. Per tant, hauria d’haver sigut conscient que aquesta operació no passaria la prova del Constitucional. L’efecte immediat és un pressupost addicional per a aquest 2023 –que se sotmetrà al Parlament aquesta setmana–, així com un ajornament per a l’aprovació del del 2024.

El fre al deute imposa que l’endeutament no ha de superar el 0,35% del producte interior brut (PIB), excepte en situacions d’emergència. Per als Verds l’instrument hauria de reformar-se o eliminar-se. Els socialdemòcrates van aprovar en el seu congrés federal del cap de setmana passat una resolució a favor d’eliminar-lo. De moment es manté, cosa que és un triomf per a Lindner, el partit del qual és el més debilitat del tripartit. La intenció de vot dels liberals se situa en el 5%, el mínim per obtenir escons.