Els espanyols poden viatjar des d’avui a la Xina sense visat

La Ciutat Prohibida pequinesa, els guerrers de Terracota de Xi’an o els espatarrants gratacels shanghainesos amb només un passaport. La Xina eximeix des d’avui els ciutadans d’Espanya i cinc països més (França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos i Malàisia) de visat per ressuscitar el turisme internacionali greixar l’economia després de la devastadora pandèmia. La mesura, anunciada aquesta setmana, s’allargarà durant un any i cobreix les estades de fins a 15 dies per a turisme, negocis, trànsits i visites de familiars i amics.

És l’últim i més decidit pas de la Xina en els últims mesos per recuperar el seu rol com a potència turística global. L’apertura ha sigut gradual: al març va començar a expedir tots els tipus de visat prepandèmics, tres mesos després cancel·lava els tests negatius de covid i les seves aerolínies han recuperat en els últims mesos la connectivitat prèvia. Tot inútil. Aquells jovials amuntegaments de viatgers internacionals no han tornat a les principals atraccions turístiques i les dades d’immigració han confirmat el drama: tot just 8,4 milions d’entrades d’estrangers en el primer semestre d’aquest any quan el 2019, l’últim sense pandèmia, es va fregar el centenar de milions.

El sector amb prou feines va patir en els dos primers anys de tancament perquè el turista local, sense possibilitat de travessar fronteres, va compensar la falta de l’internacional. Però les freqüents quarantenes el 2022, algunes en destinacions tan massives com l’illa tropical de Sanya, també van desincentivar els desplaçaments interns. «Per promoure els intercanvis de persones entre la Xina i l’estranger, servir el desenvolupament d’alta qualitat i obrir-se a l’exterior a un alt nivell, la Xina ha decidit ampliar les exempcions unilaterals de visats a manera de prova», va explicar la setmana passada el Ministeri d’Exteriors.

60 euros i tràmits molestos

L’exempció del visat liquida un dels dos potents frens del turisme a la Xina. A Espanya costa uns 60 euros i els tràmits són molestos. És obligatori desplaçar-se als consolats de Madrid i Barcelona o pagar a una agència d’intermediació. «Provoca una mandra terrible», assumeix una font del sector turístic espanyol. L’altre, afegeix, és el mecanisme de pagament. La Xina ha abraçat la tecnologia i proscrit els diners en efectiu. Les compres amb el telèfon faciliten tant la vida als xinesos com la compliquen als que no tenen un compte bancari aquí. Només Alipay permet per ara vincular el terminal a un compte estranger però el mètode falla més del que és recomanable. Són previsibles les pressions de la indústria turística per agilitzar la solució.

La mesura acontentarà la indústria aèria després d’esforçar-se a recuperar els vols i freqüències prepandèmiques amb Espanya però només veure xinesos als seus avions. «Per ara no serveixen al turisme cap a la Xina i amb el flux també de l’altra part s’aconseguirà una estabilitat més gran, millorarà l’ecosistema i les aerolínies s’animaran a obrir més rutes», afegeix la font de Turisme. La falta de ganes espanyola per anar a la Xina és flagrant. Només han sigut tramitats aquest any uns 30.000 visats. Es manté, en canvi, l’oposat. El consolat de Pequín, un dels tres amb els quals compta Espanya a la Xina, tancarà aquest exercici amb uns 80.000 visats expedits.

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

Des de la diplomàcia espanyola són cauts i descarten una imminent allau. No és un problema de visats sinó d’imatge, opina un alt càrrec. «Aquelles imatges de tancaments massius han calat i seran necessàries moltes campanyes de promoció per oblidar-les», afegeix. Amb prou feines espera alguns viatgers individuals i de perfil aventurer mentre no tornin les agències per a grups que els tres anys pandèmics van fulminar. Des del sector remarquen els dubtes que no va aclarir el succint anunci de la mesura. Per exemple, l’àmbit temporal d’aquells 15 dies. ¿Seran vàlids durant sis mesos o un any? ¿O n’hi haurà prou de sortir de la Xina un dia i tornar-hi l’endemà per disfrutar-los de nou i així ad eternum?

Cimera a la Xina

També la geopolítica ha greixat la mesura. La porta oberta a cinc països europeus arriba en vigílies de la cimera a la Xina amb la UE. La seva Cambra de Comerç, pertinaç martell contra les barreres d’entrada i traves xineses, va saludar la mesura com una «tangible i pràctica millora que augmentarà la confiança de les empreses». La reciprocitat, el principi que regeix les relacions internacionals, és improbable. Des de les cancelleries europees s’ha recordat que la Xina hauria d’ampliar l’exempció a tots els països de l’espai Schenghen. I, tot i així, és quimèric que la UE doni via lliure a un país amb 1.400 milions de persones.