La reunió Biden-Xi, en set claus

Gairebé un any després de reunir-se cara a cara per primera vegada des de les seves respectives arribades al poder, el president dels Estats Units, Joe Biden, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, tornen a mantenir aquest dimecres una trobada personal durant la cimera de Cooperació Econòmica Àsia Pacífic que se celebra a San Francisco.

La reunió, que es calcula que pot estendre’s diverses hores i després de la qual no hi haurà un comunicat conjunt, s’ha gestat en diversos mesos d’intenses negociacions diplomàtiques després que s’hagin exacerbat les tensionsl’últim any, i hagin portat la relació bilateral al seu moment més baix des que es van reestablir els llaços el 1979.

La trobada arriba en un moment geopolític deteriorat, amb els EUA i la Xina en bàndols oposats davant els dos grans conflictes bèl·lics oberts: la guerra de Rússia a Ucraïna i la d’Israel a Gaza. Tot i que es rebaixen expectatives i no s’auguren grans avanços específics sí que s’esperen alguns èxits. I la seva mera celebració és fonamental per als dos líders. Biden l’enfronta com un esforç per «estabilitzar les relacions» i Xi ha dit que «hi ha mil raons per fer les relacions millors i cap per empitjorar-les».

Aquestes són set claus de la trobada.

El principal èxit concret que podria sortir de la cimera, i que busquen els EUA, és que les dues potències restableixin les comunicacions militars directes, que Pequín va interrompre de forma gairebé total a l’estiu com a resposta a la visita de la llavors presidenta de la Cambra baixa, la demòcrata Nancy Pelosi, a Taiwan.

Aquesta línia directa de comunicació es considera fonamental per evitar que potencials episodis de tensió en espais com el mar del sud de la Xina o l’estret de Taiwan escalin o derivin a un conflicte. I aquesta importància creix segons que els EUA estan augmentant també les seves aliances de seguretat a la regió, des d’Austràlia fins les Filipines.

Dilluns Biden, al parlar sobre què li faria considerar un èxit la cimera, va esmentar «la tornada a un camí normal de relacions» i poder «agafar el telèfon i trucar-nos l’un a l’altre quan hi hagi una crisi» (una cosa que no han fet en els últims 12 mesos). «Assegurar-nos que els nostres exèrcits mantenen el contacte l’un amb l’altre», va remarcar.

A més de potencials avanços en el terreny de col·laboració en lluita contra el canvi climàtic s’anticipa que Biden i Xi podran aconseguir un acord sobre el fentanil, el potent opioide sintètic central en l’epidèmia d’addicció que consumeix els EUA, on 150 persones moren al dia de sobredosi d’opiacis.

Segons han avançat mitjans nord-americans citant fonts anònimes, Pequín acceptaria intensificar la persecució de companyies químiques que produeixen la droga i els seus precursors. A canvi els EUA aixecarien sancions que tenen imposades sobre la Institució de Ciència Forense, part del Ministeri de Seguretat Pública xinès, assenyalat per Washington per violacions de drets humans com la repressió dels uigurs i al qual té prohibit vendre tecnologia.

Un altre pas que Washington considera fonamental i que acaricia és trobar una via perquè la Xina es comprometi a no aplicar intel·ligència artificial (IA) en els sistemes de control i operació d’armament nuclear. Seria una manera d’introduir una falca en negociacions sobre l’arsenal atòmic xinès, que Pequín es nega a mantenir donada la inferioritat del seu arsenal respecte al dels EUA i Rússia. Tot i que encara les seves armes atòmiques desplegades són un terç de les de Washington i Moscou, aquest arsenal ha crescut a enorme velocitat, segons el Pentàgon fins a tenir 500 armes estratègiques que es preveu que es doblin per al 2030.

L’economia és central en la relació entre les dues potències i tant Biden com Xi són conscients de la seva interdependència, i per això la clau ara és gestionar la important relació econòmica (amb 760.000 milions de dòlars el 2022 de comerç bilateral i 1,8 bilions en inversions) fins i tot en aquest moment de competició intensificada.

Algunes de les tensions en aquest camp s’han elevat. Biden ha mantingut aranzels que va imposar Donald Trump en gairebé 370.000 milions de dòlars en importacions i ha sumat a mésrestriccions a l’exportació a la Xina de tecnologia avançada que limita, per exemple, els semiconductors més desenvolupats que Pequín necessita per avançar en IA. De fet, un dia després de la reunió, entraran en vigor noves restriccions.

La Xina, per la seva banda, continua controlant elements vitals per a la indústria tecnològica, com materials rars. I tot i que els EUA estiguin buscant trencar la seva dependència aconseguint acords comercials i de producció amb altres països, incloent-hi nacions a la regió com l’Índia o el Vietnam, la Xina continua sent un proveïdor fonamental d’aquests països. Pequín, a més, està expandint el seu comerç amb altres nacions i el 2022 el que va mantenir amb nacions en desenvolupament ja va ser superior al que va tenir amb els EUA, Europa i el Japó junts.

Per als dos països, en qualsevol cas, no desacoblar-se és crucial. I en un acte a principis d’aquest mes Janet Yellen, la secretària del Tresor, va dir: «Una separació completa de les nostres economies o un enfocament en el qual països, incloent-hi els de l’Indopacífic, es veuen forçats a prendre partit tindria repercussions globals negatives importants. No tenim interès en un món dividit així i en els seus desastrosos efectes».

L’illa continua sent un dels principals punts de tensió entre les dues potències i probablement torni a protagonitzar un encreuament tens entre els dos líders. Ja el novembre de l’any passat, Xi va recordar a Biden que Taiwan «és en el nucli dels interessos de la Xina, és la pedra de toc de les relacions bilaterals i la primera línia vermella que no ha de ser creuada».

Amb eleccions presidencials cap al gener, Pequín busca que Biden reafirmi la política d’«una sola Xina» dels EUA. Intensificarà la pressió per comentaris que ha fet Biden assegurant que defensaria Taiwan en cas d’una invasió o d’«atacs sense precedents». Biden, per la seva banda, vol assegurar que no hi haurà ingerència xinesa.

Biden i Xi han col·locat els seus països en dos bàndols oposats en la guerra d’Ucraïna i res apunta que hi hagi cap canvi o alteració respecte a aquest conflicte. Però quant a la guerra oberta per Israel a Gaza després dels atacs de Hamàs el 7 d’octubre, Biden arriba a la reunió amb l’objectiu de pressionar Xi perquè utilitzi la seva influència i les seves bones relacions econòmiques i diplomàtiques amb l’Iran per mirar d’assegurar que Teheran, un dels principals finançadors de Hamàs o de Hezbol·là, no col·labora en l’extensió regional del conflicte.

Tant per a Biden com per a Xi la reunió té un fort component de política nacional. El primer és a un any dels comicis en què busca la reelecció llastat per baixos índexs de popularitat. No aconsegueix que la població es tregui la sensació de jou de la inflació malgrat la bona marxa de l’economia i necessita enfortir-la encara més, per a la qual cosa l’estabilitat de la relació amb la Xina és fonamental.

Alhora, ha de mesurar les seves accions per frenar les acusacions dels candidats republicans de tenir mà tova amb Pequín. I l’acord sobre el fentanil el podria ajudar en un tema que els conservadors també han fet central en la campanya.

Notícies relacionades

Sunak esgrimeix la immigració de cara a les eleccions

"Et sents com un presoner"

Per a Xi, mentrestant, el retorn després de sis anys als EUA i el paper central que tindrà a San Francisco també juga un paper important d’imatge cap a la seva pròpia població. El líder més fort en dècades a la Xina viu el moment més complicat en els seus 11 anys en el poder, com van mostrar les protestes al carrer per la política de zero covid.

El creixement de l’economia xinesa s’ha alentit i aquest any s’escapa la meta del 5%, ja la més baixa en dècades. Es viuen els sotracs d’una crisi immobiliària, el disparat atur juvenil i una fuga d’inversions. Per això també és fonamental la reunió que tindrà amb directius de grans companyies, mirant de revitalitzar la imatge de la Xina com a destinació de negocis.