Conflicte al Pròxim Orient

Israel comença a sumar soldats morts a Gaza i assumeix que la guerra durarà mesos

Israel comença a sumar soldats morts a Gaza i assumeix que la guerra durarà mesos

FADEL SENNA / AFP

5
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

És així de trist, però és probable que la guerra de Gaza no s’acabi fins que la societat israeliana consideri que el nombre de soldats jueus morts és inassumible. L’Exèrcit és de les poques coses que uneix la cacofonia de tribus d’Israel. La ‘Família’ li diuen. No en va, la majoria del país serveix en els seus quadros un mínim de dos anys – tres en cas dels homes—, seguits d’un mes a l’any com a reservistes fins que fan com a mínim els 40. Però la tolerància a les baixes de l’«exèrcit més moral del món», com l’anomenen els seus dirigents, sol ser mínima. De les sis guerres que ha lliurat des del 2006, el major nombre de baixes les va patir aquell any al Líban, amb 119 militars morts, seguits dels registrats en la lliurada a Gaza el 2014, amb 69. Aquesta guerra és diferent, però si en alguna cosa hi ha consens és que durant la invasió terrestre ja iniciada moriran molts militars israelians.

Aquesta guerra és diferent perquè va començar amb 331 militars morts –segons la xifra oficial–  i gairebé un miler de civils en tot just tres dies, una cosa insòlita en la història del país. Si s’afegeix la brutalitat amb què Hamàs va matar moltes de les seves víctimes, s’entendrà perquè la moral del seu Exèrcit en aquests moments està sorprenent fins i tot els observadors més veterans. Però lluitar entre les ruïnes de Gaza –salvatgement bombardejada amb 11.000 bombes des del 7 d’octubre, segons els seus portaveus– i el laberint de túnels subterranis de les seves faccions armades, amb centenars de milers de civils per tot arreu, és un malson per a qualsevol exèrcit. I les baixes comencen a arribar, amb les fotos de mares destrossades davant els taüts dels seus fills. 

15 morts anunciats fins ara, la majoria de dimarts. Nou van morir després que un blindat fos atacat amb un míssil antitancs, d’altres després que un tanc trepitgés un artefacte explosiu. L’Exèrcit ha reconegut que està rebent cops durs, incloses algunes emboscades i molt foc antitancs. «Hem aconseguit molts èxits importants però també pèrdues doloroses», va dir aquest dimecres el seu primer ministre, Benjamin Netanyahu. «Sabem que cadascun dels nostres soldats val un món. Tot el poble d’Israel abraça les famílies des del més profund del nostre cor». Però el mateix Netanyahu, un dels polítics més cínics i sense escrúpols de les últimes dècades, serà probablement també el principal obstacle perquè la guerra s’acabi. 

La carrera de Netanyahu està acabada

A Israel tothom repeteix que la seva carrera s’acabarà sense remei el dia que parin les bombes, cosa que podria precipitar també la seva entrada a la presó pels casos oberts que el persegueixen des de fa anys. Netanyahu no només tenia mig país en armes protestant durant mesos contra el seu regnat, sinó que amb el seu habitual chutzpah es va atrevir a culpar sense miraments els militars i la intel·ligència dels desastrosos errors que van propiciar l’atac de Hamàs, sense assumir cap mena de responsabilitat. I per això va dir aquesta setmana que un alto el foc equivaldria a una «rendició» davant els islamistes palestins. 

Aquest escenari sembla encara molt lluny. Mentre la població de Gaza continua sent castigada –ja hi ha 8.800 morts, inclosos 3.650 nens i 2.300 dones, a més de 22.200 ferits–, el ‘Jerusalem Post’ publicava aquest dimecres que «ha sabut» de fonts ben informades que la guerra durarà «uns quants mesos». A una primera fase de «guerra total», la seguiria una segona de «lluita contra la insurgència» després de declarar una «victòria inicial». Fases que, segons el diari conservador, es podrien allargar durant mesos cada una. El que suggereix que l’Exèrcit israelià pretén ocupar Gaza durant molt temps fins que pugui assumir el control total o parcial de l’enclavament i buscar algú que es faci càrrec del desastre.

Nova matança al camp de refugiats de Jabalia

La qüestió llavors passa per saber quantes desenes de milers de palestins moriran en l’operació, descrita de forma creixent com «un genocidi». No són polítics de principis volàtils els que així ho expressen sinó experts en la qüestió com Volker Turk, el director de l’oficina novaiorquesa de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU, que va treballar en la qüestió quan tutsis, rohingyes o musulmans bosnians van ser brutalment massacrats. «Aquest és un genocidi de manual», va dir aquesta setmana al presentar la seva dimissió en protesta per la passivitat del sistema de l’ONU per frenar la tragèdia. «A Gaza, vivendes civils, escoles, esglésies, mesquites i institucions sanitàries estan sent atacades deliberadament mentre la població és massacrada», va escriure. 

Notícies relacionades

Aquests atacs continuen sense remissió, amb armes nord-americanes i la benedicció de molts països europeus. Per segon dia consecutiu Israel va bombardejar el superpoblat camp de refugiats de Jabalia, on la vigília va deixar 400 morts i ferits, inclosa un reguitzell de nens esquarterats, una matança que va justificar pel cap d’un comandant de pa sucat amb oli de Hamàs. En l’atac d’avui, han sigut 50 morts i mitja dotzena d’edificis esborrats del mapa, segons les autoritats palestines. «Aquesta és només l’última atrocitat contra la població de Gaza, just en el moment que els combats han entrat en una fase encara més aterridora i amb creixents conseqüències humanitàries terribles», ha dit el cap humanitari de l’ONU, Martin Griffiths. 

L’únic hospital per a malalts de càncer s’ha quedat sense combustible per continuar donant servei. Moltes ambulàncies han posat fre pel mateix motiu, i un atac ha afectat un centre oftalmològic. Mentrestant, la població continua bevent aigua salobre en massa o directament contaminada de pesticides, amb conseqüències potencialment letals, com advertia un informe intern del Departament d’Estat, publicat en una exclusiva d’EL PERIÓDICO. «Aquest és un moment de vida o mort per a milers de persones si els hospitals deixen de funcionar. Si no aconseguim els tractaments que necessiten, serà una sentència de mort per ells», ha dit un responsable de l’Organització Mundial de la Salut.