Corea del Nord tanca l’ambaixada a Espanya després d’una dècada agitada

Tanca l’ambaixada de Corea del Nord a Espanya després d’una agitada dècada que ha inclòs l’expulsió del titular i un mediàtic assalt, corol·lari d’un país heterodox també més enllà de les seves fronteres. El seu final va ser avançat en una succinta nota del Partit Comunista dels Pobles d’Espanya i ha sigut corroborat avui per l’agència de notícies oficial sud-coreana, Yonhap, sense aclarir-ne la raó. La més probable és la pressupostària.

El seu ambaixador interí, So Yun Sok, va informar la setmana passada de la clausura de la delegació i va aclarir que la d’Itàlia assumirà els assumptes diplomàtics amb Espanya. La decisió arriba després que els ambaixadors nord-coreans a Uganda i Angola també fessin les maletes i quan, segons la premsa japonesa, és imminent el tancament del consolat a Hong Kong. La premsa sud-coreana afirma que Pyongyang podria sacrificar una dotzena de les seves 53 delegacions diplomàtiques (47 ambaixades, tres consolats i tres oficines de representació) als 159 països amb els quals manté relacions oficials.

Economia en crisi

La retirada a les casernes respon a l’agreujament de l’endèmica crisi econòmica del país, segons Seül. El seu Ministeri d’Unificació afirma que Pyongyang ja no té fons per sufragar-les perquè les últimes sancions internacionals imposades pel seu programa armamentístic han dificultat l’entrada de divises des de l’estranger. A moltes delegacions se’ls imposava l’autofinançament, cosa que obligava a negocis no sempre transparents per cobrir les seves despeses i enviar-ne a Pyongyang els excedents. Els ambaixadors nord-coreans no igualen les condicions econòmiques del gremi diplomàtic però les seves vides eren més alleujades que al seu país. Dècades enrere, especialment als països escandinaus, les ambaixades nord-coreanes es feien servir en qualsevol comerç il·legal per canalitzar fons cap a Pyongyang.

Sobre l’economia nord-coreana, que mai va ser pròspera, es va formar en els últims anys la tempesta perfecta. El corononavirus va aconsellar al Govern tancar les fronteres, assumida la incapacitat del seu sistema sanitari per bregar amb una pandèmia, cosa que va liquidar el turisme i el comerç xinès. Les últimes sancions pels seus llançaments de míssils, enterrades ja les negociacions per la seva desnuclearització, han fet caure els seus comptes.

Assalt a l’ambaixada

Madrid i Pyongyang van establir les seves relacions diplomàtiques el 2001 i el règim asiàtic va necessitar més d’una dècada per obrir l’ambaixada. Un any després la va assumir Kim Hyok-chol, que va haver de deixar-la el 2017 després de ser declarat persona ‘non grata’ pel Govern espanyol en càstig als excessos nuclears i missilístics de Pyongyang. Des d’aleshores l’edifici situat al barri madrileny d’Aravaca que el 2019 va ser l’escenari d’un assalt hollywoodià no ha tingut ambaixador titular.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Una desena d’integrants de Free Joseon, un fosc grup que pretén l’enderrocament del règim de Kim Jong-un, va entrar a l’ambaixada i va lligar, va emmordassar i va agredir el personal. D’allà se’n van anar amb ordinadors, memòries USB i telèfons mòbils cinc hores després, quan la policia ja hi havia acudit després d’haver sigut alertada per una ferida funcionària que va saltar des del segon pis. La Policia Nacional i el CNI van establir nexes entre els atacants fugits i la CIA. Un d’ells, l’exmarine nord-americà i veterà de la guerra de l’Iraq Christopher Phillip Ahn va entregar el material robat a l’organització d’intel·ligència de Washington. La justícia espanyola ha demanat l’extradició dels atacants, que s’enfronten a penes d’entre 12 i 28 anys, sense cap resultat.

Les hipòtesis sobre la raó d’aquest atac són variades. La més versemblant és que busquessin informació sobre Kim Hyok-chol, l’ambaixador que havia partit més d’un any abans, i que en aquell moment liderava les negociacions nord-coreanes per la desnuclearització amb l’expresident nord-americà, Donald Trump.