Guerra urbana a Gaza: els escenaris a què s’enfronta l’Exèrcit d’Israel

Aquest octubre negre, les primeres incursions israelianes amb botes trepitjant el terreny de Gaza les han fet unitats Egoz d’operacions especials. Van anar a la recerca de pistes dels ostatges capturats per Hamàs, i en van tornar sense rescatats però amb intel·ligència que confirma aquesta previsió. Israel s’enfronta al dilema d’una ofensiva amb nombroses baixes, saldo propi de la guerra en edificis, voreres i runa.

De tots els actors armats al Pròxim Orient, Israel és la societat més vulnerable a l’efecte de les baixes pròpies. «Però no s’hi veu una altra alternativa que entrar a Gaza. Tot el que no sigui anar al combat implica que Hamàs sobrevisqui, i no sembla que Israel aquesta vegada hi estigui disposat; i Hamàs, per la seva banda, lluitarà a mort...», calcula F. L., alt oficial d’Infanteria de Marina.

No es descarten, doncs, immolacions amb ostatges, ús d’escuts humans, una infinitat d’emboscades guerrilleres i de bombardejos de precisió per aturar-les. Intentar neutralitzar els 30.000 milicians que s’atribueixen a Hamàs implica combats en zona urbana, i en aquest escenari Israel té a favor l’aclaparadora superioritat militar i el control aeri, però el grup islamista té «l’avantatge de la preparació del camp de batalla», explica aquesta font.

Aquesta preparació de l’escenari consisteix no només en la mítica xarxa de túnels, sinó també en «butrons que comuniquen edificis entre si i fortificacions que en la guerra urbana converteixen cada munt de runa en un petit castell», explica el general de Divisió retirat Jaime Íñiguez, excap del Comandament Conjunt d’Operacions Especials de l’Exèrcit i actualment assessor de l’OTAN.

Trets per les finestres

Trets per les finestresEl fullet que portaven a sobre els autors dels atemptats del 7 d’octubre és un díptic. A la dreta, esquemes d’un carro Merkava israelià i els seus punts febles: part posterior central, tercer eix de rodes, coll de la torreta... A la pàgina de l’esquerra, les armes més comunes per destruir-lo –llançagranades RPG rus i la seva versió xinesa, transportables a l’espatlla– i indicacions per dirigir el foc a dos sistemes –Alox i Trophy– que els Merkava han incorporat per desviar míssils o fer esclatar coets hostils abans de temps amb una ona de xoc.

«L’avanç per ciutats amb blindats és molt difícil, perquè et bloquegen de seguida –explica Íñiguez, autor de ‘Las acciones no (todas) contadas de las unidades de operaciones especiales españolas’ (Punto Didot)–. Necessita unitats que vagin netejant runa per davant, i els franctiradors i llançagranades els fan molt mal».

Fonts no oficials de Defensa relaten que a Madrid experts militars han elevat al poder polític una previsió: el comandament israelià, davant la perspectiva d’introduir les seves unitats cuirassades en rateres urbanes, estudiaria dues opcions. La primera és entrar pels estrets camps que separen la conurbació de Bait Hanun i Jabalia del mur fronterer, parar allà els seus carros, aïllar la ciutat i anar penetrant amb blindats només en zones controlades, després d’apartar Hamàs en petits sectors, a poc a poc. L’altra possibilitat és entrar directament en zona urbana al combat frontal i massiu.

«Això implicaria més baixes per a Israel», explica l’infant de Marina, expert en incursions. Íñiguez també descarta aquesta possibilitat, i suposa que l’entrada a Gaza serà «selectiva», probablement amb la intenció d’ocupar-ne només el nord, potser acabar entregant el territori a una força multinacional de pau.

En aquest panorama de combat urbà, el Tzahal (Exèrcit d’Israel) té tres armes a témer: el llançacoets antitancs, la mina trampa i el fusell del franctirador. Tot i que sobre aquesta F. L. adverteix que Israel disposa de sistemes electrònics de detecció de l’origen del tret, per so o per fogonada, que faciliten la resposta.

Blindats

Blindats«Tradicionalment, els vehicles cuirassats israelians han duplicat el seu blindatge per al combat urbà. Però utilitzin el que utilitzin, Gaza és una ratera», apunta M. A., expert en el maneig de tancs, tot i que li criden l’atenció els vídeos difosos per Hamàs amb Merkavas destruïts. «Ha sigut un considerable cop a la seva imatge. Va fallar el sistema Trophy del carro».

Aquest tercer militar consultat assenyala el paper que poden fer els vehicles de combat d’Infanteria israelians Namer, poc anomenats, «els més grans i pesants de la seva classe, que poden portar el pes de la protecció de la infanteria». També una divisió d’excavadores cuirassades i robòtiques desenvolupada per Israel Aerospace Industries, que, amb els blindats, podrien ser l’avançada per obrir pas a la resta de blindats en terreny urbà.

M. A. intervé en el debat sobre la possible ofensiva israeliana, i amb una equació: «Entrada quirúrgica = més baixes israelianes. Entrada sense miraments, a la russa = més baixes civils palestines». La segona té «la derivada de la pèrdua de la batalla pel relat i la consegüent pressió internacional en contra».

En aquest dilema, sembla difícil materialitzar «una resposta ràpida, decisiva i aclaparadora», com el dia 8 va suggerir el president nord-americà, Joe Biden, al ‘premier’ israelià, Benjamin Netanyahu. El carrista consultat no dubta que l’atac serà massiu: «El que ataca necessita una superioritat de tres a un, i millor encara, de cinc a un. Hi haurà moltes tropes sobre el terreny, i per tant baixes». I sí que veu possible la incursió blindada en zona urbana –«Els carros israelians estan reforçats per a aquest tipus de guerra»– contra un enemic que de moment no es deixa veure, i no dispara contra l’acumulació de tropes hebrees a la frontera: «Estan aguantant als seus túnels, evitant exposar-se, esperant l’entrada dels soldats israelians».

Sota terra

Sota terraNo es preveu a curt termini la destrucció total de Hamàs, «sent els seus líders a Qatar o a l’Iran», opina l’infant de Marina. Però l’Exèrcit israelià ha explicat que, en el bombardeig de preparació que fa dies que duu a terme, ha matat Ali Kadhi i Bilal al-Kader, comandants de la Mukhba, guerrilla d’elit de Hamàs, a la qual Tel Aviv atribueix l’ofensiva terrorista del 7 d’octubre.

La guerra urbana que pot desenvolupar-se té pocs precedents. Potser la batalla per la capital txetxena, Grozni, el 1995; o el gran pols per la ciutat siriana d’Alep, entre el 2012 i el 2016, però allà no hi van intervenir les armes modernes, sobretot els drons, que jugaran la seva carta ara. No serveixen tampoc com a precedents les terribles batalles ucraïneses de Mariúpol i Bakhmut, perquè s’enfrontava un exèrcit contra un altre exèrcit, i a Gaza xocaran exèrcit contra guerrilla.

«Aquesta guerra és molt diferent de qualsevol altra», adverteix Íñiguez, a l’assenyalar tres claus clàssiques de la doctrina militar: «Voler, poder, saber». De la primera, la voluntat de vèncer, en disposen Israel i Hamàs. De la tercera, tecnologia, en va més sobrat Israel. La segona, la potència sobre el terreny..., és la incògnita. Sobretot si arriba l’hora de neutralitzar Hamàs sota terra. No és tan improbable: «A Mariúpol l’últim combat no es va lliurar a l’acereria Azovstal, sinó a les clavegueres», recorda F. L.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

A Gaza, els israelians preferiran l’atac aeri amb bombes perforants, que s’enfonsen fins a 20 metres, a haver d’entrar als túnels, escena en la qual el seu enemic té l’avantatge, perquè els coneix. Especialment la Mukhba, amb 1.000 efectius entrenats per oficials iranians en guerra urbana i infiltració subterrània. Un sector d’aquests palestins va retornar del front a Síria i l’Iraq, després de lluitar per a l’ISIS. En la presa de la ciutat iraquiana de Mossul van ser un gran obstacle... els túnels.

La de Gaza és una contesa vella, però també molt moderna: la guerra urbana té molt futur. Al cap i a la fi, més de la meitat de la població mundial, el 56%, ja viu en ciutats.