Artemisa Xakriabá, activista climàtica indígena: «Lula és a temps d’evitar l’extermini dels pobles indígenes»

Artemisa Xakriabá (Xakriabá, 2000) és una coneguda activista climàtica indígena brasilera que ha alçat la veu en múltiples ocasions contra les polítiques ambientals de l’anterior Govern de Jair Bolsonaro. És la representant de l’Aliança Global de les Comunitats Territorials de les Comunitats Indígenes i una fèrria defensora de la justícia climàtica. Atén EL PERIÓDICO durant una visita realitzada a Barcelona aquesta setmana.

¿Com va començar en l’activisme?

En realitat, l’activisme neix amb nosaltres. Creixem sabent que cuidar la natura és cuidar la nostra llar. La paraula activisme va arribar molt després. Sempre m’havien ensenyat la importància de protegir la natura però no sabia que existia una paraula per definir-ho. 

¿Quin paper juga la defensa del medi ambient en la política brasilera actual?

Més enllà de l’Amazònia hi ha molts altres biomes que estan sent afectats actualment per mesures adoptades durant l’anterior Govern. Dins d’aquests biomes, al Brasil n’hi ha 6, hi ha territoris indígenes que estan sent amenaçats. Sortim d’un mandat, el de Bolsonaro, que ha sigut multigenocida i del qual en el dia d’avui, malgrat tenir un nou Govern, el de Lula, continuem pagant les conseqüències, com és el cas del ‘marc temporal’. 

¿Què és el ‘marc temporal’?

És una iniciativa que deriva del Projecte de Llei 490 que afirma que els pobles indígenes i tribals només tindrien dret a l’usdefruit de les terres que estiguessin ocupant anteriorment a la data de promulgació de la Constitució Federal de 1988. La majoria de les terres en què vivim i cultivem els pobles indígenes no estan reclamades formalment, per la qual cosa aquesta iniciativa, en cas de convertir-se en llei, implicaria un atac directe a les nostres comunitats i per tant a la natura que nosaltres protegim.

¿En quina fase es troba l’aprovació del ‘marc temporal’?

De moment ha sigut aprovat al Senat, però els pobles indígenes hem vam iniciar una sèrie de moviments i protestes fins a aconseguir que el Tribunal Constitucional revoqués l’aprovació. Va ser una petita victòria, però ara torna a estar sobre la taula. Aquesta iniciativa genocida ampliarà l’abast i els permisos de la desforestació, la mineria il·legal, l’agronegoci... Implicarà la destrucció de les terres indígenes perquè nosaltres som els que ocupem aquests territoris dels quals serem desposseïts si acaba convertint-se en llei. Lula és a temps d’evitar l’extermini dels pobles indígenes amb un veto total al ‘marc temporal’.

¿És l’interès econòmic el principal impulsor del projecte?

Sí, està dissenyat amb finalitats lucratives perquè està ideat per persones que no entenen la qüestió ambiental, i que en canvi valoren els territoris en funció del benefici que poden produir. És la pura imatge del capitalisme. Els indígenes, en canvi, tenim una frase que diu que la terra té valor però no té preu. Ells volen les terres per comprar i vendre, per augmentar els seus guanys, nosaltres les volem per menjar, és casa nostra. 

¿Podria establir un precedent per a l’aprovació d’altres normatives que danyin el medi ambient?

Sí, de fet ja va passar. El ‘marc temporal’ ve d’altres lleis que afecten el medi ambient. Fa temps que els pobles indígenes avisem del que està passant ara. És part del racisme ambiental. Els territoris estan sent amenaçats i la natura està morint, els rius s’assequen, la vegetació es mor, hi ha cada vegada més pluges i lliscaments de terres. Si acaba passant, inevitablement aniran aprovant noves normatives que destrueixin el territori indígena.

¿Estan els pobles indígenes sols en aquesta lluita?

No crec que estiguem soles, però la nostra lluita ha sigut sempre invisibilitzada. Respecte al medi ambient i la justícia climàtica, cada vegada aconseguim més aliances i més persones recolzen la causa perquè són conscients que els afectaran tard o d’hora en les seves vides. 

Notícies relacionades

La històrica sequera extrema provoca estralls als rius de l’Amazònia

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

¿Aconseguir el veto total podria facilitar el camí per revertir altres decisions del Govern de Bolsonaro?

És el que esperem realment, però sabem també que la majoria de diputats i senadors estan a favor d’aquests projectes de llei que ataquen directament les poblacions indígenes. Esperem que en cas d’aprovar-se el veto total el dia 20 aquestes persones prenguin consciència que realment era una mesura destinada a l’extermini de la població indígena i els territoris.