Nova guerra a Gaza, mateixos dilemes per a Israel

El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha dit que serà «una guerra llarga i difícil» i, com repeteix sempre el lideratge israelià en aquests casos, ha promès destruir Hamàs, declarada organització terrorista pels EUA i la UE. «Tots aquells llocs des d’on Hamàs opera seran convertits en ruïnes. Ja està passant i passarà encara més en el futur». Els bombardejos sobre Gaza no cessen des de dissabte. Des d’aleshores Israel ha tancat també del tot el candau de la Franja, sotmesa a un bloqueig draconià des de fa 16 anys. Ha tallat l’electricitat, l’aigua i impedeix l’entrada de combustible i aliments. Mentrestant, creix el cor de declaracions deshumanitzadores i amb caires genocides. «Estem lluitant contra animals humans i actuarem en conseqüència», va dir el ministre de Defensa, Yoav Gallant. «Ara mateix, un objectiu: Nakba», va clamar el diputat del governant Likud, Ariel Kallner. ‘Nakba’ (catàstrofe) és el nom que van donar els palestins a la campanya de neteja ètnica perpetrada per les forces israelianes el 1948, quan 600 pobles van ser esborrats del mapa i 700.000 palestins van ser expulsats de casa seva. 

«El Govern israelià s’enfronta al mateix dilema de sempre», assegura Mark Heller, investigador de l’Institut per a l’Estudi de la Seguretat Nacional, amb seu a Tel Aviv. «Pot acabar amb Hamàs, però li dissuadeix el preu que hauria de pagar, tant en termes de baixes com de la seva reputació internacional perquè no podrà fer-ho sense infligir un mal massiu a la població civil palestina». Amb una de les densitats de població més elevades del món, un urbanisme amuntegat i diversos camps de refugiats de carrerons estretíssims i recargolats, Gaza és un lloc complicat per a qualsevol exèrcit. Quilòmetres de túnels i amagatalls cavats per les faccions armades al subsol compliquen encara més l’empresa.

Invasió de Gaza

Però a pocs se’ls escapa que si no volen repetir el de sempre –massiva destrucció d’infraestructures civils, centenars o milers de morts palestins i un cop del qual Hamàs es recuperarà tard o d’hora– l’Exèrcit israelià haurà d’entrar a Gaza. L’última vegada que ho va fer, el 2014, va acabar lliurant la més llarga i letal de les seves guerres a la Franja. «A Israel hi ha una enorme pressió per envair Gaza i fer una cosa diferent al que s’ha fet en les últimes quatre guerres», diu Keller a aquest diari. «Podria ser una operació limitada en el temps i abast geogràfic o una ocupació en tota regla, és difícil saber-ho», afegeix l’analista. Israel va treure els seus militars (i colons) de l’interior de Gaza el 2005 i la gana per reocupar-la de manera prolongada és mínima, excepte en els sectors més messiànics de la populosa dreta israeliana.

L’entrada de les tropes es considera a més indispensable si Israel vol mirar d’alliberar els més de 100 ostatges en poder de Hamàs, un fet insòlit, tot i que una decisió així augmentarà les probabilitats que Hezbol·là obri un segon front des del Líban. 

Netanyahu i el seu pacte amb el diable

Notícies relacionades

Les complexes relacions amb la Xina

Duch: "En les eleccions del juny ens juguem la continuïtat de la UE"

Malgrat la seva retòrica bel·ligerant, Netanyahu ha sigut històricament relativament cautelós a l’hora de fer la guerra. Amb Hamàs toparà amb els seus fantasmes. I és que tot i que sembli mentida, Israel ha promogut el grup extremista en alguns moments de la seva història. Ho va fer a principis dels noranta per debilitar Al-Fatah –llavors la facció hegemònica– i ho ha fet en els últims anys sota el lideratge de Netanyahu. «Tot aquell que vulgui frustrar l’establiment d’un Estat palestí ha de donar suport al reforçament de Hamàs», va dir als seus diputats del Likud el març del 2019. «És part de la nostra estratègia».

Heller considera que passi el que passi en les pròximes setmanes, Hamàs continuarà viu mentre continuï tenint el suport militar i polític de l’Iran. «Llevat que hi hagi canvis estructurals a la regió, Israel només trobarà solucions temporals al problema». L’altra opció podria ser una treva de llarga durada, acompanyada de l’aixecament del bloqueig, per donar peu a un procés de negociació. Aquest podria ser un principi per abordar de nou les arrels conegudes del conflicte. Desgraciadament, pocs s’atreveixen a parlar-ne en el clima actual, clima en el qual prioritzen les ànsies de venjança i la necessitat de restablir el poder de dissuasió d’Israel malmès. La mateixa set de venjança que Hamàs va demostrar durant la seva carnisseria pels pobles israelians de la perifèria de Gaza.