Les urnes alemanyes consagren els conservadors i els ultradretans

Les eleccions regionals a Baviera, el ‘land’ més pròsper d’Alemanya, i a Hesse, on hi ha la capital banquera de Frankfurt, van donar una rotunda victòria al bloc conservador i van ratificar l’avanç de la ultradreta. El Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller Olaf Scholz, per contra, es va enfonsar en rècords històrics a la baixa, mentre un dels seus socis de coalició, Els Verds, salvava l’honor i el tercer aliat del tripartit de Berlín, el Partit Liberal (FDP), quedava fora de la Cambra bavaresa.

Especialment dur per a la socialdemocràcia de Scholz va ser el resultat a Baviera: va obtenir amb prou feines un 8,5% dels vots, segons les projeccions de la televisió pública alemanya ZDF, cosa que el catapulta a l’última posició entre els partits amb escons a la Cambra regional de Munic. La força dominant seguirà sent la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) del primer ministre, Markus Söder, que malgrat un lleu retrocés es va acostar al 37%. Els seus socis de coalició a Munic, el populisme dretà representat pels anomenats Electors Lliures, van pujar fins al 14% i la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) es va disparar fins al 15%. És a dir, que entre la dreta moderada i les formacions més radicals supera el 65% del total.

Hesse va reforçar així mateix els conservadors de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), la primera força de l’oposició a escala nacional. Continuaran al capdavant del govern regional amb un 34,5%, seguits de l’AfD, amb un 16% dels vots. Els Verds, socis del conservador Boris Rhein en la legislatura sortint, van quedar en tercer lloc, amb un 15,5%. És una notable caiguda de quatre punts, però van quedar mig punt per sobre dels socialdemòcrates. L’aposta del partit de Scholz per designar com a candidata la ministra d’Interior, Nancy Faeser, no només no els va catapultar com esperaven sinó que fins i tot els va fer perdre quatre punts respecte a les anteriors regionals.

Augment del populisme dretà

El resultat dels Electors Lliures a Baviera és sobretot un èxit personal per a Hubert Aiwanger, el seu líder. En els comicis del 2018 es va convertir en soci de coalició de la CSU, que és el partit dominant en aquest pròsper ‘land’ des de 1950, tot i que ja sense majoria absoluta. El primer ministre Söder va considerar llavors la seva entrada en el govern com un mal menor. En definitiva, perquè no trencava el cordó sanitari mantingut pel conjunt de l’espectre parlamentari sobre l’AfD, l’únic partit d’aquest espectre amb escons al Bundestag (Parlament federal). Els Electors Lliures és una formació de rang regional, amb presència creixent en altres estats federats. Aconseguir un lloc com a soci de coalició en el segon ‘Land’ més poblat del país –després de Renània del Nord-Westfàlia, a l’oest– va ser llavors una fita, i ara ha arribat la seva consolidació.

Aiwanger, ministre d’Economia del ‘land’ que aporta a Alemanya el 18% del seu producte interior brut (PIB), va superar aparentment sense problemes l’escàndol sorgit en plena campanya per un pamflet antisemita aparentment escrit quan era jove, si bé a posteriori el seu germà n’ha assumit l’autoria.

Se suposa que l’èxit a Baviera dels Electors Lliure els servirà per anar més enllà del seu rang regional i lluitar per arribar al Bundestag, en les generals previstes per al 2025. Les seves consignes antiimmigració difereixen poc de les difoses per l’AfD, amb la diferència que al partit d’Aiwanger no se’l descarta com a soci de govern, donat que ja ho és a Baviera. El bloc conservador, integrat per la CSU i la CDU ara dirigida per Friedrich Merz, ha fet en els últims temps un tomb cap a la dreta que el situa a una distància abismal respecte al que va ser sota el lideratge d’Angela Merkel en els seus 16 anys en el poder.

Doble sotrac per a la coalició del canceller

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

El cop de Baviera i de Hesse per al tripartit de Scholz no ha sigut cap sorpresa, ja que tots els sondejos ho pronosticaven. Però arriba en un moment àlgid per a la coalició de Berlín. Els socialdemòcrates del canceller, els seus socis Els Verds i els liberals són un exponent continuat de mala sintonia i de bloquejos mutus. Són diversos els projectes que els ecologistes han vist bloquejats en el tràmit parlamentari pels liberals, especialment aquels amb què pretenien impulsar les energies renovables i buscar sortides a la crisi energètica precipitada per la guerra d’Ucraïna, però que no van tirar endavant.

Els Verds han salvat en certa manera la cara, ja que van conservar el segon lloc a Baviera i mantenen les opcions de repetir com a socis de coalició a Hesse. Els socialdemòcrates de Scholz, en canvi, s’han enfonsat en rècords a la baixa en els dos comicis regionals. El Partit Liberal (FDP) del ministre de Finances, Christian Lindner, falcó de la contenció fiscal i la retallada de la despesa pública, ha quedat fora de la Cambra de Baviera i trontollant en la línia del 5%, el mínim per obtenir escons, a Hesse.