Europa s’alinea amb Israel mentre que Rússia i el món àrab demanen «contenció»

Una nova bretxa entre Europa, d’una banda, i Pròxim Orient i Rússia, per una altra, sembla obrir-se arran d’aquesta nova escalada bèl·lica al Pròxim Orient. Mentre els líders dels països europeus han expressat sense fissures la seva solidaritat amb Israel davant els atacs llançats per la milícia Hamàs, reiterant el dret del país hebreu a defensar-se, Moscou i les autoritats dels països àrabs han fet crides a la «contenció», evitant deliberadament condemnar els bombardejos i les incursions armades en territori israelià.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha expressat la seva solidaritat amb Israel i ha recolzat el seu «dret a defensar-se». «Condemno sense pal·liatius l’atac portat a terme per Hamàs contra Israel, es tracta de terrorisme en la seva forma més menyspreable i Israel té el dret de defensar-se d’atacs tan odiosos», ha manifestat la responsable en el seu compte de Twitter.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha manifestat el seu esglai per la «violència indiscriminada» de què han fet gala Hamàs i els seus milicians, i ha declarat la seva solidaritat amb les víctimes en un missatge difós a la xarxa social X. El Govern espanyol «condemna enèrgicament els gravíssims atacs terroristes» des de Gaza contra Israel. «Espanya està fermament amb la pau, l’estabilitat i la seguretat a la regió», ha remarcat el cap de la diplomàcia espanyola.

Idèntica reacció

Idèntica reacció s’ha produït de la part de l’Executiu italià presidit per la ultraconservadora «el Govern italià segueix de prop el brutal atac que està tenint lloc a Israel. Condemna en els termes més enèrgics el terror i la violència contra civils innocents en curs», va indicar la presidència de l’Executiu en un comunicat. «El terror mai prevaldrà; donem suport al dret d’Israel a defensar-se», ha afegit.

La Gran Bretanya i Alemanya també han emès sengles comunicats en sentit semblant. «Israel té tota la nostra solidaritat i el dret, garantit per la legislació internacional, de defensar-se», ha escrit a la xarxa social X la ministra d’Exteriors alemanya, Annalena Baerbock. «El Regne Unit condemna de forma inequívoca els horrorosos atacs de Hamàs contra civils israelians», ha difós per la seva banda, també a X, el ministre d’Exteriors britànic, James Cleverly. França, per la seva banda, ha manifestat la seva «plena solidaritat amb Israel i amb les víctimes d’aquests atacs», mentre ha reafirmat el seu «rebuig absolut del terrorisme» i el seu suport a «la seguretat d’Israel».

Al món àrab, ha sigut de moment Egipte, que té una frontera terrestre amb la franja de Gaza, l’únic país en emetre una reacció. Mediador clau entre Palestina i Israel, ha advertit de «les greus conseqüències» de la nova escalada, i ha instat que les dues parts exerceixin «màxima moderació», i als actors internacionals que «intervinguin de manera immediata».

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

En la seva primera reacció, Rússia, enfrontada en un pols amb Occident sense precedents des del final de la guerra freda del segle XX, ha volgut emfatitzar que desconeixia les intencions de Hamàs d’atacar Israel, i s’ha volgut postular com a possible mediadora per aconseguir un alto el foc. «Ha sigut una escalada inesperada. Si ho haguéssim sabut ho hauríem impedit», va declarar a l’agència russa Interfax el viceministre d’Exteriors, Mikhaïl Bogdanov. Presumint de mantenir els canals oberts amb totes les parts en conflicte –israelians, palestins, àrabs– Moscou avança que intentarà «saber què passa».

Des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, Moscou ha intensificat els contactes amb Hamàs, i molts observadors posen en dubte que veritablement el Kremlin desconegués la imminència de l’ofensiva palestina. Sense anar més lluny, va transcendir el març passat que Saleh al-Arouri, número dos del moviment de Resistència islàmic (Hamàs), va visitar la capital russa gairebé en secret.