Els Vint-i-set desbloquegen la reforma de la política migratòria després d’aixecar Itàlia les seves reserves

La presidència semestral espanyola de la Unió Europea donava dijous pràcticament per fet l’acord polític sobre el reglament de crisi, l’última peça del pacte d’asil i immigració que els quedava per pactar, cridada a regular les situacions de crisi en casos d’arribades massives. A última hora els dubtes d’Itàlia, un país clau per a l’acord, van impedir certificar l’existència d’una majoria qualificada que els Vint-i-set han confirmat definitivament aquest dimecres, en vigílies d’una cimera informal de líders a Granada en la qual també es parlarà d’immigració. 

«Hem fet un gran pas endavant en una qüestió crítica per al futur de la UE. Amb l’acord d’avui som en una millor posició per assolir un acord sobre el pacte d’asil i migració amb el Parlament Europeu abans de finals d’aquest semestre», ha celebrat en un comunicat el ministre d’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, que dijous ja va constatar l’existència d’una «majoria inqüestionable» després d’atraure Berlín, que a finals de juliol es va oposar a la proposta de compromís espanyola. Després de llimar asprors, el Govern alemany hi donava dijous el vistiplau però es resistia el d’Itàlia. 

«És una peça important del puzle del Pacte d’Asil i Immigració. És important aconseguir l’acord per garantir l’ordre a les fronteres externes de la UE i reduir-hi els fluxos», ha afegit també la ministra sueca d’Immigració, Maria Malmer. «Ho hem aconseguit amb pragmatisme, compromís i unitat», ha destacat la comissària responsable, Ylva Johannson, que ha qualificat d’«excel·lent notícia» l’acord polític. Com és habitual, Hongria i Polònia, els dos països més crítics amb la política migratòria que intenta dissenyar la UE, hi han votat en contra.

Negociació amb el Parlament Europeu

La majoria qualificada a favor de l’acord aconseguida aquest dimecres pels ambaixadors permetrà evitar que la cimera informal d’aquest divendres a Granada quedi segrestada per aquest polèmic assumpte i alhora llançar les negociacions interinstitucionals amb el Parlament Europeu per tancar l’acord abans de finals d’any. El reglament permetrà als estats membres afectats per situacions de crisi o de força major aplicar les formes amb flexibilitat en cas d’arribades massives i sol·licitar la «solidaritat» d’altres estats membres quan tinguin arribades massives sobtades. 

Notícies relacionades

Espanya pressiona perquè la UE no posposi més un reglament d’onades migratòries

Espanya apressa la UE a regular les crisis migratòries en previsió d’onades des del Senegal, Gàmbia i el Sudan

Igual com en l’acord tancat al juliol, no hi haurà quotes obligatòries de reubicació, com haurien preferit els països de primera línia, però una línia vermella per a Polònia o Hongria, tot i que sí una bateria d’opcions entre les quals podran optar altres socis europeus per alleujar la càrrega que puguin tenir els països pels quals entren els immigrants. Entre les opcions figuren la reubicació de sol·licitants d’asil o beneficiaris de protecció internacional voluntària des de l’Estat membre en situació de crisi als estats membres que acceptin rebre’ls, compensacions financeres per a aquells que prefereixin pagar en comptes d’acollir i altres mesures alternatives, com ara ajuda en la devolució d’immigrants irregulars. 

Segons l’acord, «aquestes mesures excepcionals i aquest suport solidari» requeriran l’autorització del Consell de conformitat amb els principis de necessitat i proporcionalitat i en ple respecte dels drets fonamentals dels nacionals de tercers països i els apàtrides. La Comissió Europea serà l’encarregada de dissenyar i elaborar els plans de suport i les possibles excepcions quan un Estat membre activi la situació de crisi.