L’ajuda a Ucraïna queda fora de l’acord in extremis per evitar el tancament del govern dels EUA

El govern dels Estats Units es desperta aquest dilluns plenament operatiu, pagant als seus funcionaris, contractistes i als membres de les forces armades i amb tots els seus programes i serveis inalterats, incloent l’ajuda alimentària per a les dones i nens més necessitats. És un èxit a què es va arribar in extremis dissabte, quan després d’intenses i inesperades maniobres polítiques es va controlar la rebel·lió dels congressistes d’ultradreta del Partit Republicà, que abocaven el país a un tancament parcial. Però el pacte és només una mesura temporal, que assegura el finançament del govern 45 dies, fins al 17 de novembre. Ha deixat a la corda fluixa Kevin McCarthy, el republicà que presideix la Cambra baixa, que té assegurat enfrontar aquesta setmana una moció de l’ala ultra per ser apartat del seu càrrec. I ha arribat amb un cost: de moment, exclou l’aprovació de més ajuda de Washington a Ucraïna.

La guillotina, si més no temporal, a aquest nou suport a Kíiv va ser un dels preus que es va haver de pagar per evitar el tancament. L’endemà d’enfrontar una vergonyant derrota per part del seu propi grup parlamentari, McCarthy va optar per presentar a la Cambra baixa la proposta que ha acabat veient la llum, que dona els 45 dies de finançament al govern i destina 16.000 milions d’ajuda per desastres als EUA sense imposar les severes retallades de fins al 30% als programes públics ni incloure noves restriccions d’immigració que exigien els ultres, però també deixant fora noves partides per a Ucraïna.

Aquesta iniciativa va garantir el suport dels demòcrates a la Cambra baixa i de 126 republicans, prou per superar l’oposició de 91 conservadors més. Quan quedaven menys de tres hores perquè expirés el termini va ser ratificada pel Senat amb 88 vots a favor i l’oposició de només 9 republicans. I el president, Joe Biden, la va poder firmar abans de mitjanit.

Tant en un comunicat dissabte com en una compareixença a la Casa Blanca aquest diumenge el mandatari ho va celebrar com a «bones notícies per al poble nord-americà», però també amb un lament. «Mai hauríem d’haver arribat a estar en aquesta situació», va dir. Va recordar que fa només uns mesos ell i McCarthy van arribar a un acord pressupostari, pel qual es va apujar el sostre del deute a canvi d’acords de limitacions en la despesa, «per evitar precisament aquest tipus de crisis fabricades». I va llançar un missatge clar sobre Ucraïna: «Sota cap circumstància podem permetre que s’interrompi el suport nord-americà».

 

Fractures

Aquest suport té el recolzament de la majoria dels dos partits de les cambres però les fractures i el debilitament s’han fet evidents d’un temps ençà. Alguns aspirants conservadors en campanya de primàries han començat a posar condicions a l’assistència militar, econòmica i humanitària, a què ja s’han destinat 113.000 milions de dòlars i que Biden busca incrementar amb 24.000 milions més. I tant a la Cambra de Representants com al Senat hi ha veus que demanen acabar amb l’ajuda.

McCarthy, en principi, s’ha compromès a presentar pròximament una proposta de llei que garantiria noves partides per a Kíiv i Biden li demanava que mantingui el seu compromís i asseguri l’aprovació «del suport necessari per ajudar Ucraïna en aquest moment crític». «No podem, sota cap circumstància, permetre que el suport dels americans a Ucraïna sigui interromput», va assegurar Biden.

Hi ha la possibilitat, no obstant, que l’‘speaker’ vinculi en aquesta proposta per a Ucraïna canvis en polítiques de la frontera, que rebutgen els demòcrates, cosa que podria complicar l’aprovació.

 

McCarthy, a la corda fluixa

La posició de McCarthy, a més, perilla, per més que amb l’acord de pròrroga temporal de finançament fins al novembre, hagi ajudat també els republicans a Virgínia, on se celebren unes eleccions especials en què podrien haver sigut castigats per un tancament però on ara tenen opció de guanyar el control de la cambra que els falta en el legislatiu i permetre implementar plenament la seva agenda al governador Glenn Youngkin, una de les figures amb més potencial en el partit.

Als problemes que li planteja a McCarthy l’exigua majoria republicana a la Cambra (on només es pot permetre perdre quatre vots) s’afegeixen les concessions que va haver de fer a l’ala ultra al gener per arribar al càrrec després d’un agònic i humiliant procés de confirmació. Una va ser permetre que amb només un vot es pogués posar en marxa un procés per destituir-lo. I això és el que aquest mateix diumenge anunciava Matt Gaetz, un dels ultres del Freedom Caucus. «Pretenc presentar la moció contra McCarthy aquesta setmana. Crec que necessitem passar a un lideratge en què es pugui confiar», deia a la CNN.

De res han servit les setmanes que el californià ha passat intentant apaivagar l’ala radical, i això que han sigut nombroses. McCarthy ha accedit, per exemple, a anar presentant individualment lleis pressupostàries, i tot i que dijous la Cambra donava llum verda a tres no tenen opcions de passar al Senat.

També va cedir a les seves pressions per iniciar una investigació per sotmetre Biden a un procés d’‘impeachment’. Les sessions van començar aquesta setmana amb una vista en què els republicans no van presentar cap prova que incrimini el president en la suposada corrupció vinculada a negocis a Ucraïna o la Xina del seu fill, Hunter Biden, i en què fins i tot dos dels tres testimonis que van portar els republicans van afirmar que de moment no hi ha evidències que sostinguin un judici polític.

En l’aire està si els demòcrates recolzarien McCarthy per ajudar a salvar-lo d’una possible destitució. Biden aquest diumenge no ha volgut donar la seva opinió sobre si ho haurien de fer i s’ha limitat a suggerir que li agradaria que el que ha passat les últimes hores amb l’ala ultra li servís com una «revelació personal». I tot i que algunes veus demòcrates han assegurat que votaran «amb principis», una part important del grup demòcrata no s’avindrà a salvar l’‘speaker’. Nancy Pelosi, la seva predecessora en el càrrec, ha suggerit a companys de files que no ho facin i Pramila Jayapal, líder del caucus progressista, ja ha anunciat que no podrà comptar amb els seus vots.

 

 

 

Notícies relacionades

Qui és el nou Papa? Així és Robert Francis Prevost, elegit nou Pontífex Lleó XIV

Brussel·les amenaça Trump amb noves tarifes per valor de 95.000 milions