Alt Karabakh: ¿Què està passant entre Armènia i l’Azerbaidjan? El conflicte, en cinc claus

Tot va esclatar a partir de la dissolució de l’Imperi rus el 1917: al Caucas, les fronteres mai havien existit fins aleshores. La regió, plena de muntanyes escarpades i valls de difícil accés, mai havia tingut límits marcats. Una localitat poblada majorment per armenis era veïna d’una altra d’àzeris, seguida per una altra d’armenis i georgians. Però l’imperi al nord va caure, i a la regió van néixer tres nous Estats: Geòrgia, Armènia i l’Azerbaidjan. 

I així, aquests nous Estats independents van voler delimitar-se, imposar les seves línies als altres. Allà van sorgir els primers combats per l’Alt Karabakh, una regió de boscos i muntanyes a la frontera entre Armènia i l’Azerbaidjan. Dalt de les muntanyes, la major part de la població era armènia. A les valls, a baix, àzeri. 

Aquesta petita guerra va durar un any, fins que van arribar les tropes de l’Exèrcit roig i van conquerir tota la regió, que va passar a ser territori del següent imperi rus, el soviètic. Oficialment, el Karabakh es va quedar dins de territori de la República Socialista Soviètica de l’Azerbaidjan. Com que Armènia també va formar part de la Unió Soviètica, la frontera va desaparèixer.

El conflicte va passar al congelador de la història fins a la dècada dels 80, quan la perestroika de Mikhaïl Gorbatxov va despertar els nacionalismes en el si de l’URSS. Els armenis del Karabakh van passar a reclamar la seva integració a Armènia i la tensió entre comunitats ètniques es va accentuar. El 1988, marcat pels pogroms de Sumgait i Bakú contra la comunitat armènia, la tensió va desembocar en guerra oberta.

El 1991, mentre Armènia i l’Azerbaidjan declaraven la seva independència, els armenis del Karabakh van fer el mateix amb un referèndum no reconegut per Bakú del qual sortiria la República d’Artsakh, el govern ‘de facto’ a l’Alt Karabakh malgrat la seva falta de legitimitat internacional. Quan es va firmar l’armistici el 1994, 30.000 persones havien mort i un milió havien abandonat les seves llars.

Armènia va guanyar aquella primera guerra i va passar a controlar un 20% del territori de l’Azerbaidjan, inclòs l’enclavament de l’Alt Karabakh.

La seva victòria va ser gairebé total: els armenis de l’Alt Karabakh van crear la seva pròpia república ‘de facto’ –no reconeguda per cap país al món– i en el fervor de la victòria militar, van conquistar i van buidar per la força tots els territoris que envolten l’Alt Karabakh. 

Aquestes regions, poblades gairebé enterament per azerbaidjanesos, es van convertir en llocs fantasma, inaccessibles pels estralls de la guerra i les milers de mines antipersones que van ser plantades durant el conflicte. Així, després de l’armistici i la victòria armènia de 1994, el conflicte va tornar una altra vegada al congelador amb intermitents esclats de la violència. Allà va seguir fins al 2020.

Envalentit pels diners del petroli i la seva aliança amb Turquia, l’Azerbaidjan va reactivar el conflicte el setembre del 2020. En sis setmanes, la victòria azerbaidjanesa va ser aclaparadora: Bakú va reconquerir tots els territoris que envolten l’Alt Karabakh, fins i tot la segona ciutat més gran de la regió, Shusha, que abans de la primera guerra del Karabakh havia tingut una població mixta d’armenis i azerbaidjanesos. 

Si a la guerra dels 90, els armenis van expulsar tots els azerbaidjanesos dels territoris conquerits, aquesta vegada va passar a la inversa. La segona guerra del Karabaj va acabar amb un armistici negociat per Rússia. Moscou va enviar tropes de pau a la regió i va passar a erigir-se formalment en el garant de les condicions de l’armistici. Unes 6.000 persones van perdre la vida en aquella guerra, tancada amb un alto el foc tan fràgil que mai ha sigut realment respectat.

Durant aquests tres anys, els combats, tot i que esporàdics, han sigut freqüents, i les morts de soldats, sobretot armenis, gairebé mensuals. L’Azerbaidjan manté la superioritat militar, i les amenaces de Bakú de rellançar una altra vegada el conflicte se succeeixen mentre continuen unes converses de pau que, fins ara, han sigut completament infructuoses. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

A més, des de desembre, l’Azerbaidjan ha bloquejat l’única carretera que connectava el Karabakh amb el món. Els seus 120.000 armenis viuen assetjats i tancats per les polítiques de Bakú, que exigeix la seva integració en l’Azerbaidjan i el desmantellament de les institucions amb les quals governen ‘de facto’ la República d’Artsakh. Els armenis, per la seva banda, consideren que l’Azerbaidjan tracta d’expulsar-los del territori amb una operació encoberta de neteja ètnica, mentre que reconeguts juristes internacionals denuncien que el bloqueig persegueix el genocidi dels armenis del Karabakh.

Des del juny no entra ni tan sols ajuda humanitària, cosa que ha generat, segons les Nacions Unides, una gravíssima crisi humanitària davant l’escassetat d’aliments, medicines o productes de neteja.