Ucraïna guanya terreny al sud de Bakhmut enmig de les advertències sobre una guerra llarga

In the haunting shadows of what once was Andriivka, the 3rd separate assault brigade stood resolute, facing more than just the onslaught of enemy mortar fire.

This isn't a scene from a movie or a round of Call of Duty; this is raw, unfiltered reality. The town lies in ruins, its… pic.twitter.com/h88L0ZYE37

— Maria Drutska 🇺🇦 (@maria_drutska) 16 de septiembre de 2023

L’última plaça a caure ha sigut Klisxíivka, un llogarret de 400 habitants abans de la guerra situat a 9 quilòmetres al sud de Bakhmut. Des que els mercenaris de Wagner es van retirar de la regió al maig, la seva defensa ha anat a càrrec principalment de diverses brigades aerotransportades russes que, segons fonts militars ucraïneses, han quedat significativament minvades en les batalles de les últimes setmanes. «Aquests llogarrets eren punts clau per a la defensa russa de Bakhmut. Les forces ucraïneses intenten envoltar la ciutat i el pròxim pas serà mirar de tallar les rutes logístiques que Rússia utilitza per proveir les seves tropes a Bakhmut», explica a aquest diari l’analista militar ucraïnès Mikhailo Samus, director del New Geopolitics Research Network. 

L’aposta ucraïnesa per Bakhmut no sempre s’ha entès al Pentàgon. Els seus generals advoquen per concentrar el poder de la contraofensiva al front de Zaporíjia, el camí més curt per partir en dos el corredor territorial que uneix els territoris ocupats pel Kremlin a Ucraïna. Però des de Kíiv la lectura és una mica diferent. D’una banda, els seus dirigents estan traslladant que no renuncien a un sol dels territoris conquerits pel Kremlin, i de l’altra, els està servint per obligar Rússia a escampar el seu esforç defensiu i traslladar contínuament reservistes a Bakhmut.

Múltiples eixos de la contraofensiva

«Operativament és una bona estratègia perquè ha servit per fixar una part important de les forces de combat russes que, d’una altra manera, estarien disponibles per reforçar les seves defenses al sud», afirmen en el seu últim informe bèl·lic els analistes de l’Institut per a l’Estudi de la Guerra, amb seu a Washington. I és que l’ofensiva sobre Bakhmut corre en paral·lel a les operacions al front de Zaporíjia, on les forces ucraïneses miren de trencar la segona línia de defenses russes, i els creixents atacs sobre Crimea, més a tret dels soldats ucraïnesos des que van recuperar diverses plataformes petrolíferes al mar Negre, estructures que poden servir com a cap de pont per llançar una eventual operació amfíbia sobre la península.

En qualsevol cas, com demostren les mateixes xifres aportades pels portaveus ucraïnesos, en l’última setmana, les seves tropes han recuperat tan sols 5 quilòmetres al front meridional. «Quan trenques una línia defensiva i vols continuar avançant, has d’assegurar els flancs perquè l’enemic no pugui contraatacar. Això és el que estan fent els ucraïnesos al sud: penetrar, eixamplar i assegurar els flancs. Requereix molta paciència, però és l’única manera possible d’evitar que els russos t’envoltin en el contraatac i et destrueixin», explica Samus des de Kíiv.

Els EUA i l’OTAN preveuen una guerra llarga 

Notícies relacionades

Xi expressa el seu suport a Putin abans de la desfilada de la Victòria a Moscou

Letta defensa que Europa no ha de ser "una colònia americana"

Aquesta paciència sembla haver sigut interioritzada pels aliats d’Ucraïna després de veure que la contraofensiva iniciada al juny seria qualsevol cosa menys un passeig. «Expulsar militarment les 200.000 tropes russes de la Ucraïna ocupada costarà un temps considerable. És un llistó molt alt, que requerirà molt temps», va dir aquesta setmana el general Mark Miller, cap d’Estat Major dels EUA. Una cosa semblant al que va dir aquest cap de setmana el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. «Moltes guerres duren més del que s’espera al principi, de manera que ens hem de preparar per a una llarga guerra a Ucraïna», va afirmar durant una entrevista amb un mitjà alemany. 

La prioritat dels ucraïnesos passa ara per obtenir dels EUA els sistemes de míssils balístics ATACMS, amb un abast de 300 quilòmetres. L’autorització encara ha d’arribar, però creix la pressió a Washington perquè la Casa Blanca mogui fitxa.