«Ens volen matar de gana»: la situació desesperada dels armenis de l’Alt Karabakh

Com els passa a la resta d’armenis de l’Alt Karabakh, unes 120.000 persones que constitueixen el 95% de la població, Grigoryan es dedica únicament a sobreviure des que l’Azerbaidjan va bloquejar fa nou mesosl’única carretera que uneix el territori amb Armènia. L’anomenat corredor de Lachin, per on entrava el 90% del comerç exterior d’aquest empobrit enclavament muntanyós del Caucas que va declarar la seva independència de Bakú el 1991, una maniobra sense reconeixement internacional que ha donat a peu a dues guerres entre l’Armènia cristiana i l’Azerbaidjan musulmà des d’aleshores. La nova república secessionista va adoptar el nom d’Artsakh i va aixecar unes institucions que continuen governant de facto el territori.

La soga del bloqueig no ha deixat de tensar-se. Des de mitjans de juny, l’Azerbaidjan ni tan sols permet l’entrada d’ajuda humanitària. Ni menjar. Ni medecines. Ni bolquers. Ni productes de neteja. Tampoc combustible. Un bloqueig sense fissures que ha deixat les botigues buides i ha obligat a racionar el pa a raó de 200 grams diaris per persona. La malnutrició comença a ser rampant. «Ens volen matar de gana. És una estratègia de terror psicològic perquè marxem. Bakú es vol quedar amb el territori, però sense la seva població armènia», afirma Grigoryan en una conversa amb EL PERIÓDICO. El candau del corredor de Lachin és tan impenetrable que només es permet la sortida de malalts en situació crítica, evacuats en combois de la Creu Roja.  

Crisi humanitària i acusacions de genocidi 

Amb la devastadora invasió russa d’Ucraïna encara en marxa, la crisi a l’Alt Karabakh amb prou feines ha mobilitzat la comunitat internacional, malgrat les advertències de diversos organismes. El mes de febrer passat el Tribunal Penal Internacional (CPI) va ordenar a Bukú la reobertura del corredor de Lachin i, a l’agost, les Nacions Unides va exigir l’aixecament del bloqueig per pal·liar l’«apressant crisi humanitària». Des d’aleshores, respectats juristes internacionals afirmen que les polítiques de l’Azerbaidjan són constitutives de «genocidi» contra la població armènia. 

«Aquest genocidi no implica crematoris ni atacs a cop de matxet. Però el bloqueig de menjar, oli, medecines i altres béns essencials hauria de considerar-se un genocidi», va escriure a l’agost el que va ser fiscal cap del CPI, Luis Moreno Ocampo. No està sol en la seva interpretació. «El bloqueig té intencions genocides, ja que busca eliminar la població d’Artsakh, ja sigui a través del desplaçament forçós o de la fam col·lectiva», va dir a l’agost l’Institut Lemkin per a la Prevenció del Genocidi. La crisi encara no ha arribat a aquest punt, però pocs s’atreveixen a descartar-ho si la situació es prolonga. A mitjans d’agost va morir la primera persona per malnutrició, segons les autoritats locals, mentre que els avortaments involuntaris s’han quadruplicat des de l’inici del bloqueig.

Integració o expulsió

El Govern azerbaidjanès d’Ilham Aliyev no oculta les seves intencions. Després d’haver recuperat el control de tot el territori que envolta l’Alt Karabakh en la guerra del 2020, exigeix a la seva població que renunciï a la secessió o la unió amb Armènia, desmantelli les institucions d’Artsakh i s’integri a l’Azerbaidjan adoptant la seva ciutadania. «Els separatistes del Karabakh han d’entendre que només tenen dues opcions: o accepten viure sota la bandera de l’Azerbaidjan o hauran de marxar», va dir el president azerbaidjanès a l’abril. Aquell mateix mes va aixecar un ‘checkpoint’ al corredor de Lachin i el 15 de juny el va tancar del tot vetant també l’entrada d’ajuda humanitària. «Tot fa indicar que Bakú veu el ‘checkpoint’ com una manera d’afirmar el seu control sobre un territori que legalment li pertany, però que està fora del seu abast segons els termes de l’armistici», sosté el Crisi Group, una organització dedicada a la resolució de conflictes.  

Després de l’armistici de fa tres anys, arribat amb la mediació de Moscou, uns 3.000 soldats de pau russos es van desplegar a la zona com a garants de l’acord, que va establir la llibertat de moviments a través del corredor que comunica l’Alt Karabakh amb Armènia. Però l’Azerbaidjan s’ha saltat els seus termes sense que els militars del Kremlin hagin mogut ni un dit. 

«Aquí hi ha una operació de neteja ètnica en marxa, però el món no mou ni un dit perquè li interessa el gas de l’Azerbaidjan», protesta l’exdiputat armeni i activista dels drets humans, Tevan Poghosyan. El gruix de la seva família viu a l’Alt Karabakh. «Els pares no poden alimentar els seus fills; els avis estan atrapats, i les embarassades i els malalts no arriben als hospitals perquè no hi ha gasolina. La situació és catastròfica», clama a l’altre costat del telèfon.

L’economia està paralitzada. I la falta de combustible complica enormement la recol·lecció dels productes del camp i el seu trasllat a destí. A això caldria afegir-hi les denúncies documentades en vídeo que acusen els militars azerbaidjanesos de disparar contra els agricultors que treballen a les terres del perímetre del Karabakh. «El blat no s’està collint perquè disparen amb franctiradors i drons», afirma Poghosyan des d’Erevan. Hi ha també talls diaris d’electricitat i escassetat de gas a causa de les freqüents interrupcions del subministrament dictades des de Bakú. 

Amenaça d’una nova guerra

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Com a part de la seva estratègia per prendre progressivament el control de l’Alt Karabakh, i alhora defensar-se de les crítiques creixents contra el bloqueig, l’Azerbaidjan s’ha ofert a permetre l’entrada d’ajuda humanitària a través d’una de les carreteres que uneix el Karabakh amb la resta del seu territori. Però després de dècades de conflicte, milers de morts i campanyes de neteja ètica en els dos bàndols, la resistència dels armenis a acceptar l’«ajuda» de l’enemic –el mateix que els manté assetjats– és majúscula. «Tot això és un estratagema per forçar la nostra integració a l’Azerbaidjan. La història ha demostrat que no podem conviure en pau. Volem ser part d’Armènia», diu Gayane Grigoryan, la professora d’anglès. 

Malgrat aquestes reticències, aquest mateix dimarts va entrar un primer comboi d’ajuda humanitària a través d’una de les carreteres azerbaidjaneses, la primera vegada que les autoritats de l’Alt Karabakh permetien una cosa així en més de tres dècades. Tota una mostra de la situació crítica de la població, que tem també la represa del conflicte armat en qualsevol moment. «Volem pau, però passi el que passi no marxarem», afirma desafiador Grigoryan.