Guerra d’Ucraïna
La mà dreta de l’alcalde de Moscou va comprar a la seva filla un pis d’un milió d’euros a Barcelona hores abans de la invasió d’Ucraïna
Va ser una discreta i onerosa transacció que es va materialitzar tan sols hores abans que els primers blindats de l’Exèrcit rus travessessin la frontera i iniciessin la invasió d’Ucraïna. El 23 de febrer del 2022,Dana Xàpoixnikova, la filla d’uns vint anys del president del Parlament de Moscou, Aleksei Xàpoixnikov, i mà dreta de l’actual alcalde moscovita, l’influent Serguei Sobianin, va adquirir un pis de 190 metres quadrats en ple centre de Barcelona, concretament al carrer Trafalgar, valorat per les agències immobiliàries en aproximadament 850.000 euros.
Una recent investigació del Fons contra la Corrupció (FBK), l’oenagé fundada per l’opositor Aleksei Navalni i prohibida a Rússia, feta a partir de fotografies i imatges publicades a les xarxes socials per la mateixa noia i per la seva progenitora, a més d’una posterior consulta al cadastre, acaba de treure a la llum l’esmentada adquisició que, d’acord amb la legislació espanyola, garanteix automàticament un permís de residència a la jove propietària russa i la instal·la definitivament a Espanya a l’empara de qualsevol vicissitud que pogués provocar la guerra. Dana està emparentada amb un dels polítics moscovites que amb més afany està defensant a Rússia la invasió d’Ucraïna; un home que, a més, ha sigut assenyalat per l’oposició russa com a sospitós d’enriquiment il·lícit.
La investigació recull que Dana Xàpoixnikova resideix a Espanya des del 2014, on va començar a cursar estudis d’ensenyament secundari a l’exclusiu Liceu Francès de Barcelona, per després matricular-se en Psicologia. Compta com a única font d’ingressos unes classes de rus a estrangers que cobra a 15 euros l’hora. Amb els seus veïns, és cortès, però no sembla fomentar les relacions amb ells, segons ha pogut esbrinar EL PERIÓDICO. Una habitant del seu immoble, que prefereix no identificar-se, afirma que Dana viu «amb una dona jove» i que el tracte amb totes dues es redueix a intercanvis o salutacions a l’escala o l’ascensor. «No és com amb altres veïns, amb qui sí que ens relacionem més», admet, abans de recordar que fa «poc temps» que és a l’immoble en comparació amb altres habitants.
La noia es deixa veure als cafès i restaurants del seu carrer, on els cambrers i propietaris d’establiments identifiquen la seva fotografia, i també és reconeguda pels que regenten els comerços pròxims al seu portal. Cap de les persones consultades per aquest diari sota anonimat recorda haver constatat res especial en el seu comportament, tot i que això sí, tots mostren sorpresa al conèixer la identitat de la dona. Al mostrar-los la fotografia d’Aleksei Xàpoixnikov, el seu progenitor, un polític que, segons RBK, no està inclòs en la llista de dirigents russos sancionats i que, per tant, pot viatjar lliurement per la UE, ningú recorda haver-lo vist pel barri.
Patriotisme rus però a l’OTAN
Dana no amaga el seu fervor patriòtic i el seu suport a la guerra a Ucraïna, uns sentiments que combina, sense mostres visibles de neguit interior o problemes de consciència, amb la seva residència a Espanya, un país de l’OTAN que està enviant armes a un Exèrcit, el d’Ucraïna, que combat i abat als fronts de batalla d’Europa oriental els soldats enviats pel seu Govern, suposadament per defensar-la. Es deixa veure amb el seu pare en festivals cinematogràfics i concerts militars, i en el compte d’Instagram de la seva progenitora, Adele Rustam-zadye, apareix fins i tot vestida d’uniforme soviètic i fent la salutació militar.
En l’esmentada entrada en aquesta xarxa social, una amiga de la família, en to de facècia, pregunta si els dos progenitors havien decidit enviar la seva filla a la guerra, i aquesta es permet respondre amb tal fórmula: «Sí, ha anat a defensar la pàtria». I és que Dana, juntament amb la seva germana Mirra, apareixen com a actrius figurants en una pel·lícula propagandística produïda pel pare –tot i que finançada per institucions governamentals– que encara no ha vist la llum a Rússia titulada ‘La trucada del cor’, i que rememora la crida a la mobilització ciutadana de centenars de milers de moscovites feta per Stalin el 1941 per anar a defensar la capital davant l’avanç nazi. Sens dubte, la cinta intenta atiar el sentiment patriòtic i empènyer els russos a allistar-se i a participar en la guerra d’Ucraïna. Aquest diari ha intentat contactar, sense èxit, amb totes les persones esmentades en la investigació d’FBK.
L’oposició russa en l’exili no deixa de multiplicar les crides a les autoritats dels països de la UE i l’OTAN perquè posin fi a aquestes residències daurades de familiars de dirigents i alts funcionaris russos vinculats a la guerra. Segons aquestes veus crítiques, l’esmentada circumstància faculta els interessats, d’una banda, a mantenir en estat segur, en estats on regeix l’estat de dret, mitjançant propietats detingudes per testaferros o familiars, importants fortunes producte d’activitats relacionades amb la corrupció a Rússia, mentre els permet continuar amb els seus activismes en favor de la guerra al seu país d’origen sense immutar-se.
«Estic convençuda que la guerra s’aturaria molt ràpidament si s’expulsa totes aquestes persones i es posa límit a les activitats econòmiques (en territori europeu) dels membres de l’elit russa que atien la guerra i dels seus familiars», assegura Iúlia Taran, vicepresidenta de l’Associació de Russos Lliures. Els governs europeus han d’entendre que «Rússia està governada per criminals llestos», que per mantenir els seus diners en estat segur, «no els envien a ni a la Xina, ni a l’Índia» –les potències avui més comprensives amb el Kremlin; «sinó a Europa, on saben que hi ha un sistema de justícia que els permetrà defensar-lo», denuncia. Com a guia de les personalitats que recorren a aquest sistema, Taran proposa als governs de la UE centrar-se en la llista de «7.000 alts funcionaris russos» amb propietats a l’estranger elaborada per FBK i en la qual assegura confiar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ASSUMPTES PROPIS Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"
- EDUCACIÓ PÚBLICA Catalunya impulsa aules temporals per a nens amb trastorns mentals
- Reforma polèmica Barcelona aprova la nova ordenança de circulació
- El conflicte del Pròxim Orient Els rebels sirians ocupen grans territoris davant la fugida d’Assad
- Violència en l’esport L’exgimnasta olímpic Gervasi Deferr, acusat d’abús sexual
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Violència en l’esport L’exgimnasta olímpic Gervasi Deferr, acusat d’abús sexual
- FUTBOL Ancelotti se sincera: "No he tret la meva millor versió"
- El Botafogo es corona a la Libertadores