Tragèdia sísmica

EL PERIÓDICO, a l’epicentre del terratrèmol del Marroc: «No hem rebut cap ajuda de les autoritats»

3
Es llegeix en minuts
Marc Ferrà
Marc Ferrà

Periodista

ver +

Al poble de Talat han esperat més de seixanta hores els equips de rescat. Aquesta localitat està situada a l’epicentre del terratrèmol que divendres passat va colpejar el cor del Marroc. Els veïns han anat traient com han pogut els cossos dels morts. «Vam estar-hi fins a la matinada, vam trobar 22 persones que vam enterrar en tombes i només ens queda una dona per trobar», explica Hassan a EL PERIÓDICO. Els supervivents passen les hores a la intempèrie mentre el país continua augmentant la xifra de morts. Almenys 2.681 persones han mort i 2.500 més han resultat ferides.

«Ho podeu veure amb els vostres ulls: necessitem ajuda, alguna cosa per poder viure aquí. No hem rebut cap ajuda de les autoritats, ni de la policia, ni dels bombers, ni dels gendarmes. Només han vingut associacions de la societat civil a portar-nos aigua», assegura indignat aquest veí de Talat. Lamenta que tota la regió està destruïda i que els supervivents se senten abandonats. Només una casa de maons segueix dempeus, totes les altres de tova i fang s’han esfondrat. Entre tanta runa, és difícil identificar el que abans eren carrers. 

El primer equip rescatista que ha arribat a aquest llogarret ha sigut un de Samu que ha viatjat des de Sevilla. Els seus dos gossos de rescat, Homer i Birka, han buscat durant gairebé tres hores la Fátima, l’única del poble que continuen sense trobar. «Hem rastrejat la seva casa, la de la seva germana i dues més, però sense sort», explica un membre de l’equip. El Hakim, el seu fill, explica que va començar a buscar la seva mare sol i durant més de 24 hores. Agraeix el treball que els rescatistes han fet per intentar localitzar-la. També ha perdut els seus avis.

Buscar vida entre la runa

Després de diversos intents, l’equip de rescat andalús s’ha desplaçat a la població d’Anirni per continuar rastrejant la runa a la recerca de supervivents. La carretera de terra per arribar fins allà ha estat fins al migdia d’aquest dilluns bloquejada per una roca que impedia el pas de vehicles. Finalment, una excavadora l’ha retirat i una ‘pick-up’ ha aconseguit passar amb un home ferit. Entre diverses persones han aconseguit treure’l de la runa per evacuar-lo en ambulància.

Des d’aquest punt fins a arribar a Tnirt, situada a pocs quilòmetres, la pista de terra per la qual no poden circular dos vehicles s’ha convertit en un autèntic caos. Ambulàncies, equips de rescat, cotxes carregats d’ajuda i fins i tot persones que volien observar la situació han col·lapsat el carrer. A l’arribar a aquesta població de 400 habitants a la vora d’un rierol, l’estampa desoladora es repeteix: cases de tova convertides en pols i veïns acampats com poden sota els arbres. Els mateixos veïns han tret una cinquantena de cossos i hi ha 17 ferits, entre ells, una dona embarassada que el terratrèmol li va provocar un avortament, i una altra, que havia sigut mare fa vint dies i havia perdut el seu fill.

Menors desapareguts

Els veïns encara busquen un nen de nou anys desaparegut. Només el seu pare va aconseguir sobreviure perquè va poder sortir a temps de casa seva, però el seu fill es va quedar atrapat al bany, expliquen els veïns. Les hores passen, també l’esperança de trobar-lo amb vida. A mitja tarda ha arribat un comboi d’equips de l’UME en vehicles conduïts per militars marroquins, però després d’arribar a aquest llogarret han fet mitja volta perquè no tenien mitjans per seguir el rescat.

Notícies relacionades

«Lamentablement no hem trobat cap supervivent després de dos dies de treball. Són cases de tova on el col·lapse és total i hi ha molt pocs buits per buscar. Ho hem de fer perquè no perdem l’esperança, però no som gaire optimistes. La naturalesa de les construccions deixa poca escletxa per poder rescatar», explica a EL PERIÓDICO Carlos González, president de Samu a Sevilla.

Aquest rescatista relata que, 72 hores després del terratrèmol, la possibilitat de trobar persones amb vida és cada vegada més remota. També afegeix que una de les dificultats amb què es troben és que no hi ha un punt on es concentra tot el mal del terratrèmol, sinó que es dispersa entre molts pobles. Han recorregut uns 1.000 km per afegir-se a tots els equips internacionals que han arribat al país per ajudar.