Conflicte a l’est d’Europa
El silenci del Kremlin alimenta les hipòtesis sobre la mort de Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner
L’oficialisme rus ha evitat parlar del tema de la setmana tant com ha pogut. Aquest dijous, un dia després de l’accident aeri del jet privat del líder dels mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, el president Vladímir Putin ha comparegut telemàticament en la cimera dels països BRICS com si res, i ha continuat amb la seva agenda tal com estava estipulada. Altres noms importants com Dmitri Pskov, el portaveu del Kremlin, i Serguei Lavrov, el ministre d’Afers Estrangers, tampoc han fet cap declaració pública sobre l’incident.
Una de les poques informacions confirmades és que no hi va haver supervivents del xoc de l’avió a la regió de Tver i que entre la llista dels 10 tripulants de la nau hi havia a més de Prigojin, Dmitri Utkin, el seu segon de bord i conegut simpatitzant del Tercer Reich, cosa que ha deixat la cúpula de Wagner escapçada. Altres membres clau de Wagner també es trobaven a l’avió, a més de tres operadors de cabina. L’agència d’Aviació Civil russa, Rossaviatsia, va ser la que va confirmar aquesta informació i va apuntar ja dimecres que «s’ha obert una investigació sobre el xoc ocorregut a la regió de Tver». A més dels 10 cadàvers, el mitjà qatarià Al-Jazeera assegura que es va trobar el telèfon de Prigojin entre les restes de l’avió.
L’avió era un jet privat utilitzat de manera regular i exclusivament per la companyia Wagner. Segons ha apuntat la web Flight Radar, la nau volava a 8.500 metres d’altura quan a les 18.50, hora espanyola, va començar a perdre altitud a alta velocitat. No va ser fins als últims 30 segons que la nau va deixar de comunicar-se amb l’exterior, quan es va estavellar al terme municipal de Kujenkino, a la regió de Tver.
Hipòtesi en l’aire
Notícies relacionadesLa falta d’informació confirmada ha alimentat tota mena de teories sobre l’accident. L’oficialisme rus ha evitat assenyalar-ne causes per ara i no es tanquen a cap possibilitat. Fonts estatals citades per mitjans russos apunten que «s’estan considerant totes les possibilitats, inclosos errors del pilot, problemes tècnics i influències externes». En cas d’atribuir-se a un atac terrorista, Moscou podria fins i tot culpar Ucraïna o Occident, com ja va fer amb els atemptats contra la filla de l’influent Daria Duguina i el bloguer militar Vladen Tatarski.
Per la seva banda, alguns canals afins al grup mercenari apunten que l’avió va ser enderrocat per defenses antiaèries del mateix Estat rus i clamen venjança contra els «traïdors» responsables de l’atac. Una altra de les possibilitats és la d’un sabotatge, tot i que per ara falta informació concloent. Aquest incident recorda el del 2003, que va matar el general rus Aleksandr Lébed. Aquest militar va ser un dels competidors més acèrrims de Borís Ieltsin, primer president de la història de Rússia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.