Guerra d’Ucraïna

La diàspora ucraïnesa i l’oposició russa condemnen la presència d’apologistes de Putin en el festival Rototom

La diàspora ucraïnesa i l’oposició russa condemnen la presència d’apologistes de Putin en el festival Rototom
5
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Les associacions de refugiats ucraïnesos a Espanya, així com l’oposició russa a l’exili, han lamentat la presència en el Fòrum Social del festival reggae Rototom que s’acaba d’inaugurar aquest dimecres a la localitat castellonenca de Benicàssim, de polítics italians apologistes de Vladímir Putin així com d’una exdirectiva editorial del canal rus governamental RT, vetat a Europa a l’inici de la invasió d’Ucraïna. Uns i altres destaquen en sengles comunicats de protesta les controvertides trajectòries del polític italià Alessandro di Battista i de l’expropagandista Inna Afinogenova, el primer lloant el líder rus i defensant els interessos de Moscou de forma pública, i la segona impulsant al seu dia des del seu antic mitjà informatiu narratives sobre Ucraïna que van permetre al Kremlin justificar la invasió. I aprofiten l’ocasió per demanar a les institucions públiques que financen l’esdeveniment que portin a terme una detallada inspecció de l’organització, les invitacions que es cursen i el missatge que es transmet.

«L’esdeveniment té un lema molt noble –‘units per la pau’– però les associacions d’ucraïnesos veiem moltes contradiccions en l’organització de la conferència», diu el text emès per KRAI, una plataforma que agrupa la majoria d’associacions de la diàspora ucraïnesa assentada a Espanya. Les esmentades agrupacions transmeten el seu «profund malestar i preocupació per la participació de personalitats afins al Kremlin», que s’han pronunciat públicament a favor de la Federació Russa, negant les atrocitats de l’Exèrcit rus a Butxa o Izium», amb referència a Di Battista.

Absència d’ucraïnesos

Els signants del text s’indignen així mateix per l’absència de «personalitats ucraïneses que poguessin reproduir la realitat amb vivències directes». «Conviden a parlar de la pau a Ucraïna a gent que mai hi ha posat un peu, no tenen cap dret», critica amb rotunditat Ksenia Striuk, ucraïnesa originària de Dnipró, resident a València i al capdavant d’una organització anomenada Bandera d’Ucraïna, que té l’objectiu de millorar el coneixement de la nació i les tradicions ucraïneses a Espanya. L’organització de Rototom «hauria d’anar a Ucraïna i parlar amb els ucraïnesos», continua. «Em sento trista i estranya perquè aquesta gent hagi d’informar sobre la realitat ucraïnesa al poble espanyol», que per llunyania «no té informació de primera mà» sobre el que passa al seu país, denuncia Anastàssia Brovko, procedent del centre ucraïnès però establerta també al País Valencià. Segons la seva opinió, això facilita que caigui «en estereotips com que Rússia i Ucraïna són el mateix país, o que aquesta guerra és una simple disputa entre pobles germans», assenyala.

En idèntics termes s’ha manifestat l’Associació de Russos Lliures, que agrupa els ciutadans del país de Vladímir Putin crítics amb la política del Kremlin. En una carta oberta enviada a El Independiente i titulada ‘Tolerància zero amb el putinisme’, l’agrupació passa revista als dos convidats esmentats anteriorment, i s’atura també en el cas de Giulietto Chiesa, convidat en l’edició del 2015, en què va repetir tot l’argumentari del Kremlin per justificar l’annexió de Crimea un any després de materialitzar-se, en un debat amb un periodista ucraïnès del mateix biaix ideològic establert a Moscou i moderat per Juan Carlos Monedero, un dels fundadors de Podem.

Notícies relacionades

Chiesa «mantenia relacions amb destacats membres de l’elit ultraconservadora de Rússia i protagonitzava tertúlies amb els ideòlegs de la branca més agressiva del nacionalisme rus, justificant la xenofòbia, l’homofòbia i el militarisme», diu la missiva en relació amb Aleksandr Duguin. Després de recordar que a diversos països del món el «putinisme ha sigut oficialment assenyalat com una ideologia d’odi i la seva apologia tipificada com un delicte en el Codi Penal», l’agrupació lamenta que «els contribuents espanyols, que estan fent considerables esforços per mitigar les accions criminals del règim de Putin, no haurien d’haver de finançar, a través dels seus recursos, la difusió de missatges del putinisme».

Contactada per aquest diari, l’organització de Rototom ha brandit com argument la llibertat d’expressió per justificar les invitacions cursades a Chiesa o Di Battista. «Sempre hem estat oberts a la lliure expressió d’opinions diverses en l’àmbit del debat i aquest prisma és el que dona sentit, precisament. al nostre Fòrum Social», es llegeix en un missatge de resposta a EL PERIÓDICO. La comunicadora i expropagandista Afinogenova té previst intervenir el divendres 18 en un debat titulat ‘¿Qui defensa la pau?’, juntament amb tres ponents més, mentre que l’exdiputat Di Battista ho farà en la taula ‘En suport a Assange’, en què seran present Stella Assange, advocada i parella del fundador de WikiLeaks, i Sabrina Pignedolli, del Moviment Cinc Estrelles, formació en què va militar el mateix exparlamentari.

El polèmic Chiesa, l’«ànima inspiradora de l’esdeveniment»

Giulietto Chiesa, corresponsal a Moscou durant molt temps i exdiputat italià, va passar per Rototom el 2015 i va morir cinc anys després. Però és «l’ànima de l’esdeveniment, l’esperit inspirador», assegura una font que coneix els racons de l’organització i que prefereix quedar en l’anonimat. Fins i tot el director de l’esdeveniment, Filippo Giunta, li va dedicar un obituari en el seu compte de Facebook en què celebrava haver «compartit tantes batalles» amb el difunt.

Chiesa és una figura molt polèmica en el món dels experts, comentaristes o ‘influencers’ de l’espai postsoviètic. El Centre Internacional per Contrarestar l’Agressió Russa el qualifica de «propagandista» del Kremlin, mentre denuncia el seu negacionisme respecte a l’epidèmia de covid-19. 

Stop Fake, una pàgina web especialitzada en desinformació russa, segueix les seves accions des del 2014, any de l’annexió de Crimea, un esdeveniment que va justificar en el Fòrum Social de Rototom amb el mateix argumentari que Moscou, qualificant de «nazi» el Govern ucraïnès i de «legítima» la votació per a la incorporació. Precisament el mateix any, una manifestació d’estudiants per protestar contra privatitzacions, salaris precaris i treballs temporals a Roma va ser ‘transformada’ per obra i màgia de Chiesa en una acció de protesta contra Ucraïna i a favor de Rússia. «Chiesa parla rus, i davant els micròfons de l’NTV –un dels canals federals russos– va dir que els congregats protestaven contra Ucraïna; s’aprofitava que ningú entenia el que deia; a Europa ningú protestava contra Ucraïna i era important que els mitjans mostressin als russos suport al Kremlin», explica Iehven Fedtxenko, director de Stop Fake. 

Chiesa, que mantenia excel·lents relacions amb Aleksandr Duguin, ideòleg d’una de les branques més agressives del nacionalisme rus, acusava regularment el corresponsal a Itàlia de Stop Fake, Mauro Voerzio, de ser un feixista. La disputa va acabar amb una denúncia de Voerzio en els tribunals, que van acabar decantant-se per ell i condemnant Chiesa a pagar una indemnització de 3.000 euros.