¿Què està passant al Níger? Tres claus per entendre el cop d’Estat

El 26 de juliol passat, un grup de membres de la Guàrdia Presidencial nigerina va retenir el llavors president Mohamed Bazoum al Palau Presidencial junt amb la seva família, van declarar el final del seu mandat i van instaurar una junta militar. Des d’aleshores, els durs xocs entre Exèrcit i manifestants i el reconeixement de la comunitat internacional al militar autoproclamat al comandament, el general Abdourahmane Tchiani, han anat tensant una situació prebèl·lica que amenaça d’esclatar en qualsevol moment. Aquestes són tres claus per entendre què passa en aquest país del Sahel:

Després del primer envit colpista portat a terme pels membres de la Guàrdia Presidencial, la primera mesura empresa pel nou líder militar nigerí, Abdourahamane ‘Omar’ Tchiani, va ser autoproclamar-se líder de la nova Junta Militar i aïllar el llavors president.

Aquell primer dia, el president Mohamed Bazoum, en el poder des del 2021, va ser retingut amb la seva família al Palau Presidencial i se li va permetre comunicar-se amb l’exterior, arribant a transmetre-li a António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, que es trobava «bé» però que la situació era «extremadament complicada».

Les primeres manifestacions per demanar l’alliberament del president van ser dispersades a trets pels militars afins i poc després es va anunciar una suspensió institucional, toc de queda i un tancament de les fronteres terrestres i aèries del país.

L’endemà, el 27 de juliol, les Forces Armades van declarar el seu suport al cop d’Estat i van sortir al carrer manifestants partidaris de la nova junta militar patriòtica cridant consignes anticolonialistes contra França i exhibint banderes russes.

El tercer dia, el 28 de juliol, va ferla seva primera aparició pública el general Tchiani després de reunir-se amb els ministres de l’anterior Govern per demanar-los el seu suport. En la seva intervenció, va justificar la seva autoproclamació com a cap de la junta militar a raó de «la degradació permanent de la situació de seguretat» i va assegurar als ciutadans que amb el seu lideratge «s’acaba tot l’anterior». En la mateixa línia, va fer una crida a la comunitat internacional perquè no intervinguessin en els seus assumptes interns. Paral·lelament, la Cedeao (Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental) va donar un ultimàtum que va expirar aquest dilluns als militars per restablir l’ordre constitucional sota l’amenaça d’una acció militar.

Una setmana després de l’aldarull, Tchiani va començar a purgar l’Estat Major de les seves forces armades de militars que no fossin afectes a la causa de la junta autodenominada «de salvaguarda patriòtica».

El general Abdourahamane ‘Omar’ Tchiani es va autoproclamar líder de la nova junta militar, però portava exercint un important paper en la vida política del Níger des del 2011, quan va ser nomenat cap de la Guàrdia Presidencial del país. Tchiani, que va ser ascendit al rang de general el 2018 pel llavors president Mahamadou Issoufou, és ara la màxima autoritat al país del Sahel.

El general, de 62 anys, és oriünd de la regió de Tillaberi, a l’oest del país, una zona pròxima a la frontera amb Mali i es va formar militarment al Senegal. Abans del seu lloc en la guàrdia del president nigerí, va ser agregat militar de l’Ambaixada del seu país a Alemanya. Després de tornar al país, el 2015, va ser vinculat amb l’intent de cop d’Estat contra l’expresident Issoufou, del qual se’l considerava pròxim, però posteriorment es va descartar la seva implicació en la trama.

Recentment, s’havia especulat amb un possible desacord amb l’actual president Bazoum. Mitjans com ‘The Economist’ han apuntat que, presumptament, el president hauria mirat de rellevar-lo al capdavant de la Guàrdia Presidencial i que aquesta podria haver sigut la causa que l’hauria portat a aixecar-se en armes.

L’enderrocament de Bazoum, que va assumir el càrrec el 2021 en el primer traspàs de poder democràtic de la història del Níger, ha desencadenat una crisi sense precedents. La preocupació immediata és que pugui desencadenar una guerra regional. L’aixecament ha rebut la condemna conjunta de les Nacions Unides, la UE, Estats Units, la Cedeao i la Unió Africana, que a més han recalcat el possible augment d’influència russa, ara que el poder és ostentat per un militar afí. Per la seva banda, els dirigents de l’Àfrica Occidental discutiran dijous en una «cimera extraordinària» a Abuja, Nigèria, la situació al Níger per tornar a exigir el restabliment de l’ordre constitucional.

Notícies relacionades

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

Meloni intenta explotar l’impuls en els sondejos per arrasar en les europees

Els analistes han advertit que el caos polític podria fer retrocedir la lluita contra els grups extremistes iniciada per l’anterior president i incrementar a la influència de Rússia a la regió. La xacra del gihadisme continua sent una realitat al Sahel i causa anualment centenars de víctimes als països africans que l’integren (Burkina Faso, Mali i el Níger). L’aixecament militar nigerí ha sigut recolzat pels recentment establerts governs dels països veïns del Sahel, també de manera violenta, en els quals Rússia té un poder creixent en detriment de la influència francesa, que cada vegada és pitjor vista i més fortament rebutjada.

I és que després de dos cops militars que van tenir lloc als països veïns el 2021 i 2022, les noves juntes a Bamako i Ouagadougou han posat la mira en la direcció russa després d’haver forçat la retirada de les tropes europees del seu territori. En els últims anys, els dos governs han preferit obrir les portes als mercenaris russos de Wagner per fer front a la inseguretat que continuar comptant amb França i els Estats Units.