Rússia condemna l’opositor Navalni a 19 anys més de presó per «extremisme»

Aleksei Navalni, principal opositor al president de Rússia, Vladímir Putin, ha sigut condemnat a 19 anys més de presó per un delicte d’«extremisme» per crear una organització, el Fons de Lluita contra la Corrupció, que denunciava l’enriquiment il·lícit d’alts funcionaris, segons ha anunciat aquest divendres el seu equip.

L’opositor, de 47 anys, ja està en aquests moments complint una pena de nou anys de presó en una de màxima seguretat per «malversació», una acusació que els seus seguidors consideren inventada per haver desafiat Putin.

Navalni ja havia avançat que esperava una llarga condemna «estalinista», d’uns 18 anys, i va animar els seus seguidors a resistir contra el poder de Putin, en un comunicat difós aquest dijous. «Empresonant centenars de persones, Putin intenta intimidar-ne milions», va dir.

Navalni té molts seguidors en les xarxes socials, en les quals ha publicat vídeos per exposar presumptes casos de corrupció entre l’elit russa i ha aconseguit mobilitzar protestes antigovernamentals.

A porta tancada

La vista judicial d’aquest divendres ha transcorregut a porta tancada a la penitencieria IK-6, un recinte de màxima seguretat a uns 250 quilòmetres a l’est de Moscou, on l’antic advocat compleix la seva condemna.

La fiscalia al·lega que Navalni va crear una organització que soscava la seguretat pública duent a terme «activitats extremistes». El seu Fons de Lluita contra la Corrupció va ser prohibida el 2021.

El seu antic cap de personal, Leonid Volkov, i altres col·laboradors també van ser acusats d’organitzar o participar en una «comunitat extremista».

«Estem seguint aquest cas de prop», ha dit el portaveu de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU, Jeremy Laurence.

Cel·la de càstig

Els últims dies de Navalni abans del veredicte han transcorregut en una cel·la de càstig on, segons el seu portaveu, és enviat sovint per petites infraccions de les normes penitenciàries.

En total, ha passat gairebé 200 dies en aquesta cel·la, segons el seu equip, que acusa repetidament les autoritats de la presó d’assetjar-lo.

Navalni va ser arrestat el 2021 després de tornar a Moscou des d’Alemanya, on s’havia estat recuperant d’un enverinament del qual culpa el Kremlin.

L’opositor va dir que les autoritats penitenciàries el van obligar a compartir cel·la amb un reu malaltís i el van sotmetre a ell i a la resta de presos a la «tortura de Putin», fent-los escoltar repetidament discursos del president rus.

També es va queixar de problemes de salut i d’haver perdut molt pes des que va ser empresonat en una colònia penal de règim estricte.

La fiscalia ha demanat que, en cas d’una nova sentència condemnatòria, la compleixi en una presó especial encara més restrictiva.

A l’abril, Navalni va dir que podria ser jutjat separadament per càrrecs de terrorisme i exposar-se a una cadena perpètua.

Les oficines de la seva campanya van ser declarades organitzacions extremistes el 2021 per les autoritats, cosa que posa en més risc de processament empleats, voluntaris i seguidors.

De fet, dos responsables d’oficines regionals van ser sentenciats recentment a penes de nou i set anys i mig de presó per càrrecs d’extremisme.

Repressió en augment

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

La repressió contra les veus dissidents va augmentar a Rússia després de l’inici de l’ofensiva contra Ucraïna l’any passat i ha empès la majoria de l’assetjat moviment opositor a l’exili.

Milers de russos han sigut detinguts per protestar contra l’ofensiva a Ucraïna i alguns dels activistes més destacats del país, com Vladímir Kara-Murza o Ilià Iaixin, són entre reixes.