«Necessitem calma perquè la gent més pobra no hagi de fugir d’aquí»

Espanyol amb origen a Guinea Conakry, gestor economista de 47 anys, el cap de la delegació de la Creu Roja al Níger és coneixedor directe d’una de les realitats més dures de l’Àfrica. Zakaría Camara viu en un enclavament del planeta que és punt de confluència del terrorisme gihadista, el pitjor de la crisi climàtica i l’onada d’immigració subsahariana cap al nord.

Quan parla amb aquest diari des de Niamey, la primera de les preocupacions és remarcar que la situació al país «no és com la pinta la premsa estrangera». Intenta que no s’escampi l’alarma, que una tensió política desmesurada no enderroqui el precari entramat de l’ajuda humanitària sobre una massa de necessitats; nigerins, però també estrangers refugiats i migrants de pas.

«La situació és tranquil·la. Al carrer la gent viu la seva vida, segueix amb les seves ocupacions. Els comerços i els bancs estan oberts, i el mercat funciona normalment –explica–. I la informació que ens arriba d’altres ciutats grans és la mateixa. Sí que hi ha toc de queda des de les dotze de la nit fins a les cinc del matí. Però els mitjans estrangers transmeten informacions que no reflecteixen la realitat del terreny. Aquí de moment es viu amb total normalitat».

Però ja hi ha detalls de deteriorament de la situació...

Sí, estem notant la pujada d’alguns aliments de primera necessitat, com l’arròs, pel tancament de fronteres. La provisió d’aliments del Níger ve normalment de Nigèria, però la cimera de la CEDEAO (Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica Occidental) ha decidit tancar les fronteres, i això impacta en l’economia del país. Abans del tancament, el sac de 25 quilos d’arròs costava 10.000 francs CFA (15,23 euros). Ara en costa 12.500 (19 €).

Si la situació és tan tranquil·la, ¿per què tants occidentals necessiten sortir del pàís?

És una situació estrictament política, i no puc donar-li explicacions sobre això, sí de la situació humanitària però no de la política, perquè a Creu Roja tenim un mandat de neutralitat. Aquests països han pres aquesta decisió d’evacuar perquè hauran fet una anàlisi de la situació que els haurà portat a això. Però sortir d’aquí no és obligatori, és voluntari.

¿Els seus col·laboradors no estan en perill?

Fem una anàlisi prèvia de seguretat per no exposar els nostres treballadors, que en són 59. Som aquí per recolzar la població més necessitada, i ni a la zona periurbana de Niamey ni a les regions de Maradi, Tahoua i Tillari, on treballem, la Creu Roja ha parat cap de les seves activitats. Ara hi ha un cop d’Estat, però el Níger ja feia 10 anys que tenia les seves debilitats, en una situació d’extrema vulnerabilitat, amb una guerra contra el gihadisme a la frontera i una situació climàtica tremenda, que causa un desplaçament anual d’un volum que fora d’aquí no es pot imaginar.

Una onada humana...

Gran quantitat de gent fuig d’aquestes realitats, ve de Mali i d’altres països, i que sobresatura la capacitat d’acollida d’aquest país. Amb un nombre creixent de refugiats, la situació es deteriora encara més. Però de moment, per l’anàlisi de context de seguretat que fem, que és molt acurada, creiem que la situació no és com per evacuar els nostres treballadors.

¿Com és la persona que ajuden vostès al Níger?

Més de la meitat dels beneficiaris de Creu Roja Espanyola aquí són dones. Arribem a un poble, ens assabentem primer de les necessitats i reunim les dones; les convidem a organitzar-se en agrupacions d’entre 20 i 30 perquè siguin elles actores principals del canvi en les seves comunitats. Les ajudem a un canvi de mentalitat sobre la higiene, per exemple. Però també organitzem escoles d’homes per a aquest canvi de mentalitat. Aquí hi ha homes convençuts que la dona pot aportar alguna cosa a la societat i pot participar en la presa de decisions.

Però és la dona l’objectiu principal d’acció.

Aquí moltíssimes dones tenen el problema tremend de no saber llegir ni escriure. Per exemple, són propietàries de la terra per herència, però no saben llegir la documentació; donen els seus papers a un home. En aquest país hi ha poligàmia. L’home posa aquests papers al seu nom... i al final la dona no té dret i propietat. Les ajudem amb això, i també les ensenyem a cuinar de manera que sigui més nutritiva per als seus fills, i a portar el seu petit negoci, i a funcionar en cooperativa, deixar-se diners, revertir guanys en l’associació... Aquest és un país de dones treballadores: són les que més aviat s’aixequen i les últimes que es fiquen al llit.

Però abans sempre s’informen de les necessitats de cada comunitat, em deia.

Sí. Per exemple, és freqüent que el poble no tingui accés a l’aigua, i aquest sigui el principal problema. Ajudem a buscar-ne, i després aportem coneixements a les dones en mesures d’higiene per conservar i transportar l’aigua des del pou a la casa. Tot això ho fem amb acompanyament del Govern a través de les seves direccions departamentals. Però depèn de la zona. Tahoua, per exemple, és una regió de gran pas d’emigrants, i allà ens centrem en projectes d’immigració. I treballem també en projectes semblants amb els refugiats malians que hi ha al país.

L’eix Tahoua-Agadez és clau, un dels punts més creuats per emigrants al món...

Agadez és la porta cap al nord. La majoria dels que passen paren a Líbia o Algèria. I la meitat de tota aquesta gent que puja passa per Tahoua. La legislació del país és molt restrictiva, i això fa que els migrants posin la seva vida en més risc. Abans d’haver d’arribar al centre de la ciutat a demanar ajuda sanitària, nosaltres el que fem és anar cap a ells, als afores, els llocs on se senten segurs. Allà portem la nostra clínica mòbil per donar-los assistència mèdica i psicosocial. I consells sobre els riscos de la migració. Sobretot al Níger, amb aquest clima, que manté la temperatura constantment per sobre dels 40 graus...

¿Quines malalties presenta un emigrant transsaharià que arriba a les seves mans?

La majoria arriba amb símptomes de cop de calor. I en època de paludisme n’hi ha moltíssims que el pateixen, i d’altres pateixen infecció per via alimentària. A més, són gent que necessita explicar els traumes que han viscut en la ruta migratòria. Arriben amb un estat mental feble. Tenim un equip de psicòlegs que parla amb ells.

Amb el cop d’Estat i el tancament de fronteres, pot restringir-se l’entrada de materials que vostès necessiten.

Sí, és una possibilitat. Però generalment solem afavorir la compra local. La meitat dels materials que utilitzem són de la localitat on treballem. Si hi ha tancament de fronteres, òbviament repercuteix en l’activitat, per carència de material o bé per augment dels preus. El preu de l’aigua, per exemple, té un impacte considerable. Una pujada augmenta el nombre de persones en estat de vulnerabilitat. I si la situació política empitjora, empitjora més la situació humanitària.

¿Quant costa una ampolla d’aigua avui al Níger?

Una de litre i mig, 85 cèntims. Són 550 francs. La meitat de la gent no pot pagar això. El que fan és agafar l’aigua del pou i filtrar-la amb tela, o llançar-li un comprimit per purificar-la. La meitat d’aquest país és desert i als pobles petits és molt difícil aconseguir aigua potable.

La situació actual al Níger, ¿pot provocar una onada de refugiats fora del país?

Si no s’aconsegueix remei a la situació política, la situació humanitària empitjorarà molt. El Níger rep refugiats, i és un punt de recepció i de sortida d’emigrants. I amb la frontera en guerra, n’arriben molts de desplaçats d’altres països. La frontera és la zona més calenta del Sahel. Si a tot això se li afegeix inestabilitat política, la situació s’agreuja encara més.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

¿Què necessiten més urgentment?

És molt important que els mitjans de comunicació no exagerin. Estan transmetent que tot està molt molt malament i que en cal sortir com sigui, i això no és el que passa. Aquesta alarma pot desanimar els donants, generar-los dubtes de si els seus diners arribaran. I si ells no financen els projectes d’ajuda, la meitat de la població d’aquest país es queda sense recursos. És una situació política molt complexa. Necessitem calma perquè la gent més pobra no hagi d’anar-se’n del Níger. Necessitem abaixar la tensió perquè aquesta gent pugui respirar una mica.