Rússia deté Igor Girkin, crític amb Putin i home clau al Donbass

Igor ‘el pistoler’ (‘Strelkov’ en rus) Girkin va ser detingut aquest divendres a Rússia. Home clau a les regions del Donbass controlades per Rússia des de fa gairebé una dècada, havia sigut en els últims anys un fervent detractor del president rus Vladímir Putin, a qui ha criticat en diverses ocasions per la gestió de l’ofensiva a Ucraïna. Fins i tot va arribar a dir que caldria «penjar» el líder rus pels seus errors en la planificació del front ucraïnès. La seva dona, Miroslava Reginskaia, i el seu advocat, Aleksandr Molojov, han apuntat als mitjans russos que va ser detingut al migdia, després que agents de seguretat escorcollessin el seu domicili.

Reginskaia, la dona de Girkin, va publicar al seu canal de Telegram que, tot i que no es trobava a casa en aquell moment, sap pel seu conserge que a les 11.30 de divendres van arribar al seu bloc d’apartaments representants del Comitè d’Investigació (Fiscalia russa). «Van agafar el meu marit per les axil·les i se’l van emportar amb rumb desconegut», va apuntar. Actualment continua sense conèixer el parador del seu marit. Molojov, l’advocat, ha confirmat que es troba detingut en virtut de l’article 280 del Codi Penal rus, que fa referència a «convocatòries públiques d’activitats extremistes en mitjans de comunicació o internet».

Abatiment de l’MH17

Tot i que la Fiscalia holandesa el va considerar un dels culpables d’abatre amb un míssil BUK un avió de passatgers de Malaysia Airlines el 2014, Girkin va manifestar a EL PERIÓDICO que no van ser els rebels els que van fer caure l’aparell, donant a entendre una possible implicació de l’exèrcit regular rus en l’abatiment. «Li diré el mateix que a tots; no faré cap comentari i els rebels no van fer caure l’avió», va dir llavors a aquest diari abans de penjar sobtadament la trucada.  

Segons la investigació holandesa, una bateria antiaèria de la 53a Brigada Antiaèria de l’Exèrcit rus va ser traslladada en aquell moment d’amagat a territori ucraïnès i tornada a Kursk, a prop de la frontera amb Ucraïna, quan es va confirmar que s’havia abatut un avió civil. La justícia holandesa el va condemnar en rebel·lia a cadena perpètua, sabent que és una pena de difícil compliment, ja que a Rússia és il·legal extradir ciutadans russos.

No hi va haver supervivents de l’avió, 298 persones van morir en l’esmentat atac, la major part de nacionalitat neerlandesa. Des del 2014 Amsterdam ha estat investigant l’incident, juntament amb un equip d’investigadors internacionals. Rússia no ha format part de l’equip d’investigació i ha fet públiques diferents hipòtesis de l’incident que no coincideixen entre si, mentre culpava els Països Baixos de «formular acusacions totalment infundades».

A més de Girkin, altres ciutadans russos van ser també condemnats per l’abatiment, com Serguei Dubinkin, qui va estar al comandament dels serveis secrets de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, i Leonid Jarxenko. Aquest ciutadà ucraïnès, d’ideologia prorussa, també està vinculat al trasllat de l’arma fins al lloc del tret. Tant Dubinkin com Jarxenko també van rebre, com Girkin, la pena de cadena perpètua.

Home clau al Donbass

Més enllà de l’abatiment de l’MH17, Girkin ha sigut un dels noms més importants a Crimea i a l’est d’Ucraïna per a Moscou. El 2014 hauria format part del contingent de soldats russos que van prendre la península, fins i tot va admetre públicament haver obligat polítics locals a votar en favor de l’annexió a Rússia en el referèndum del 2014, un fet que va justificar per la falta de suport a unir-se a la Federació Russa. L’esmentada votació a ulls de la comunitat internacional no va ser ni legal ni legítima.

Notícies relacionades

¿Rússia sense Putin? Així són Pàtruixev i Narixkin, els possibles successors del president

Putin no assistirà a la cimera dels BRICS a Sud-àfrica per temor de ser arrestat

El seu paper en la consolidació dels interessos russos a l’est d’Ucraïna també va ser molt important. El mateix Girkin va arribar a dir que va participar en les escaramusses que van posar en marxa la guerra del Donbass el 2014, un conflicte que durant vuit anys va enfrontar l’exèrcit regular de Kíiv contra les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk.

En la de Donetsk va participar activament en la creació de les milícies locals, i va ser tan important que al mateix territori va arribar a ocupar el càrrec de «ministre de Defensa». Prèviament, abans del Donbass, havia participat en altres conflictes com el de Bòsnia, Moldàvia i Txetxènia. El 2022 es va mostrar obert a formar part del conflicte actual entre Rússia i Ucraïna, i va arribar a integrar-se a un batalló de voluntaris. Kíiv va respondre a la seva presència en territori ucraïnès posant un preu al seu cap de 100.000 dòlars.