Desallotjat un matrimoni d’avis palestins a favor de colons a Jerusalem Est

Un matrimoni d’avis palestins ha sigut desallotjat avui de la seva casa a la Ciutat Vella de Jerusalem després de resistir un mes dins oposant-se a l’ordre d’expulsió, després d’un litigi judicial de més de 45 anys en què la justícia israeliana va acabar dictaminant a favor d’un grup de colons jueus.

«A primera hora del matí, la policia israeliana va irrompre a la casa Gaith-Sub Laban, i en va fer fora violentament al carrer la família» i activistes israelians que eren a la vivenda en suport a Nora Gaith i Mustafa Sub Laban, parella d’avis palestins que residien al domicili i es negaven a abandonar-lo, va informar l’organització antiocupació israeliana Free Jerusalem en un comunicat.

Una dotzena d’activistes que van portar a terme una protesta posterior al desallotjament van ser arrestats, va concretar la mateixa entitat, que va considerar l’expulsió com «un crim de guerra».

Els agents de la policia israeliana van expulsar el matrimoni cap a les 5.30 del matí, i els avis només es van emportar de la vivenda un arbre de 17 anys, la mateixa edat que el seu primer net. La resta de mobles que els pertanyen segueixen a la casa, va explicar un fill de la família a Efe.

«Avui han pres la casa, un altre dia prendran Al-Aqsa», deia indignada Nora Gaith, que va néixer i va créixer a la vivenda i intentava traslladar aquest missatge a la resta de palestins de Jerusalem, referint-se a l’esplanada de les Mesquites.

Aquest lloc, situat a pocs metres de la casa desallotjada, és el tercer més sagrat per a l’islam i el primer per al judaisme, i des de fa anys hi ha grups de colons i ultranacionalistes jueus que busquen augmentar el control sobre aquest i els seus voltants.

Tant la família expulsada com organitzacions de drets humans denuncien des de fa temps que el desallotjament és part d’un mètode a llarg termini d’Israel i entitats colones per agafar més poder sobre la Ciutat Vella de Jerusalem i foragitar-ne els habitants palestins.

«Israel ha expulsat avui la meva família de casa seva. Està cometent una neteja ètnica del barri musulmà de la Ciutat Viella i crims de guerra», denunciava Rafat Sub Laban, un dels cinc fills de la família, parlant a turistes i pelegrins estrangers que passejaven a prop de la vivenda, mentre activistes israelians antiocupació protestaven al seu costat entre els carrerons de la Ciutat Vella.

La família Sub Laban-Gaith va entaular una batalla legal de més de quatre dècades amb una associació israeliana vinculada a un grup procolonització de Jerusalem, Atara Leyoshna.

Aquest en va aconseguir el títol de propietat partint del fet que la casa va pertànyer a jueus abans de la guerra de 1948, quan la Ciutat Vella de Jerusalem –territori sota ocupació israeliana des de 1967– va passar a estar controlada per Jordània.

En el cas dels Sub Laban –que tenien la condició de llogaters protegits després de llogar la casa al Regne de Jordània el 1953–, el seu procés amb la justícia va començar el 1978, quan van rebre un primer avís de canvi administratiu.

La propietat de la casa era del Custodi de Jordània –país que va controlar Jerusalem Est i Cisjordània de 1948 a 1967–, i després va passar a pertànyer al Custodi General israelià. Més endavant, aquest va traslladar la propietat de l’edifici a Atara Leyoshna.

El Tribunal Suprem va dictaminar finalment al febrer que es rescindís l’estatus de tinença protegida de la família i se’ls desallotgés, i per això aquesta va esgotar tots els recursos legals i la justícia israeliana va ordenar que si no se n’anaven de la casa el desallotjament es podria aplicar de forma forçosa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Amb tot, Atara Leyoshna es va emparar en una llei israeliana que permet recuperar propietats jueves anteriors a 1948. Aquesta legislació no figura per a la recuperació de vivendes que van ser de propietat palestina, i que centenars de milers de persones van perdre després de convertir-se en refugiats el 1948 i no poder tornar-hi mai.

Segons l’ONG israeliana Ir Amim, a la Ciutat Vella de Jerusalem i els seus entorns hi ha almenys cinc famílies palestines més que s’enfronten actualment a un desallotjament pròxim per una situació similar a la de la família Sub Laban després de llargs litigis legals amb grups colons.