Les ‘banlieues’, la bomba contra rellotge li esclata a Macron

L’alcalde d’una d’aquestes ciutats de la ‘banlieue’, Ali Rabeh (regidor de Trappes, al sud-oest de la regió de París), es referia al que ha passat aquesta setmana com una «bomba contra rellotge que ha esclatat». La seva explosió ha sigut encara més espectacular per la temeritat comesa per Macron i els seus predecessors els últims 15 anys de relegar a un pla secundari aquestes perifèries urbanes, probablement els territoris més fràgils de la França metropolitana a escala econòmica i social. De guardar dins un calaix aquesta «bomba contra rellotge». Com si així el problema no existís.

L’espurna que la va fer esclatar va ser la mort de Nahel M., de 17 anys, a qui un policia va disparar a boca de canó dins el seu vehicle dimarts al matí. L’agent responsable del seu homicidi va ser imputat per «homicidi voluntari» i està empresonat de manera preventiva. Aquest dissabte al matí s’ha fet el funeral de l’adolescent abatut durant un control policial. Una multitud ha assistit a l’acte a Nanterre, cosa que ha reflectit la commoció per la seva mort entre els habitants d’aquest suburbi situat al nord-oest de París, al costat del districte financer de la Défense.

El ‘déjà vu’ dels abusos policials a la ‘banlieue’

El ‘déjà vu’ dels abusos policials a la ‘banlieue’Molts d’aquests joves de la ‘banlieue’ s’identifiquen amb el Nahel. Creuen que els hagués pogut passar el mateix. Això ha desembocat en una onada de ràbia amb nombrosos disturbis i actes de vandalisme. Les forces de seguretat van detenir fins a 1.311 persones la nit de divendres a dissabte. Va ser la quarta consecutiva marcada per les violències urbanes: 1.350 cotxes cremats, diverses comissaries i ajuntaments incendiats i un nombre creixent de comerços saquejats. Tot i que aquesta espiral pugui resultar xocant –el 69% dels francesos és favorable a la instauració de l’estat d’emergència, segons un sondeig recent de l’institut Ifop–, té una dimensió política evident.

«Hi ha un sentiment de doble pena entre els habitants d’aquests barris (amb un alt percentatge de població d’origen estranger). D’una banda, sentir-se més mal tractats que els altres ciutadans (amb vivendes en pitjor estat, pitjors transports públics, serveis i un tracte més difícil amb la policia). Per l’altra, no sentir-se escoltats i que els seus problemes siguin negats per les autoritats, amb el cas paradigmàtic de la violència policial», explica a EL PERIÓDICO el sociòleg Julien Talpin, investigador al prestigiós CNRS i especialista en la ‘banlieue’. 

Amb el cas Nahel, hi ha un sentiment evident de ‘déjà vu’. Els últims 40 anys a França, quan un jove d’aquests districtes populars moria o resultava ferit de gravetat a causa de la policia, això solia desembocar en disturbis urbans. L’exemple més conegut va ser la revolta del 2005, que va durar tres setmanes i va començar després de la mort dels adolescents Zyed i Bouna, que van morir electrocutats mentre intentaven fugir de la policia. 

Tot i que amb disturbis menors que el 2005 o els actuals, aquestes situacions s’han reproduït els últims anys. Per exemple, el 2017 amb el cas del Théo, a qui un policia va penetrar amb una porra; el 2020 amb els disturbis que hi va haver a Villeneuve-la-Garenne, després que un jove perdés una cama quan un agent va obrir la porta del seu vehicle perquè xoqués amb la seva motocicleta; o a finals del mateix any amb la brutal detenció del productor de música negre Michel Zecler. 

«Però la novetat dels últims anys va ser una reforma legal del 2017 que va afavorir el recurs a les armes de foc», per exemple, quan un ciutadà no acata una ordre policial, recorda Talpin. Des d’aleshores, el nombre de morts per trets de la policia ha augmentat dels 8 del 2017 fins als 26 –la meitat mentre intentaven escapar amb el seu cotxe– de l’any passat. «Hi ha una clara sobrerepresentació de les minories racials entre aquests morts», afirma Talpin.

La «decepció» dels seus habitants amb Macron

La «decepció» dels seus habitants amb Macron«El gran problema de les ‘banlieues’ no són les desigualtats econòmiques, sinó les humiliacions diàries i les violències verbals per part de la policia que pateixen els seus habitants», destaca el sociòleg Éric Fassin, especialista d’aquests territoris, on hi ha, així mateix, uns nivells d’atur 2,7 vegades superiors a la mitjana nacional i l’impacte de la inflació s’ha notat especialment els últims anys. Segons aquest professor de la Universitat París 8, «la resposta del Govern francès davant aquest problema ha sigut negar-lo». Fins i tot el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va dir que «cada cop que sento aquest terme (violència policial), m’ofego»

De fet, després de la mort de George Floyd fa tres anys al nord dels Estats Units, a França hi va haver protestes més que notables contra el racisme i els abusos policials. «Van ser les manifestacions antiracistes més rellevants al país des de la dècada de 1980», recorda Talpin. Llavors, l’Executiu centrista va impulsar un procés de concertació per millorar la confiança entre la policia i la ciutadania. «Però no va desembocar en pràcticament cap mesura», lamenta aquest sociòleg del CNRS.

Notícies relacionades

¿Quina Europa?

La UE acorda transferir a Ucraïna els beneficis dels actius russos

Segons aquest expert, «la presidència de Macron no ha donat gaire importància a aquests barris, cosa que ha provocat una forta decepció entre els seus habitants», molts dels quals veien amb bons ulls el dirigent centrista quan va aterrar. Aquesta decepció no només s’ha degut perquè no s’hagi fet pràcticament res per combatre els abusos de les forces de seguretat –els sindicats policials, en què han penetrat amb força les idees d’ultradreta, resulten un front evident–, sinó també les tímides polítiques en matèria social i urbanística en aquests territoris.

El dirigent centrista ha aplicat algunes mesures interessants, com el fet de reduir de manera considerable el nombre d’alumnes a les aules dels instituts en aquestes zones. Però han sigut en comptagotes. El 2018, va decidir abandonar un ambiciós pla per millorar la situació de les ‘banlieues’. «Hi ha hagut una sordesa institucional davant les demandes de canvi dels habitants d’aquests barris», recorda Talpin. Una lògica que es va veure accentuada amb la revolta dels Armilles Grogues de fa quatre anys, que va afavorir que es prioritzés les classes mitjanes baixes dels territoris rurals. I això va contribuir que es relegués encara més les zones més fràgils: la «bomba contra rellotge» dels barris populars.