Macron aposta per blindats policials i limitacions a les xarxes socials per frenar els disturbis en la ‘banlieue’

Desplegament de blindats policials, limitacions a les xarxes socials i confiar que els pares calmin els adolescents indignats. Són les receptes del president francès, Emmanuel Macron, per frenar la revolta de les ‘banlieues’, que va esclatar aquesta setmana a França després de la mort de l’adolescent Nahel M., de 17 anys, abatut dimarts al matí per un policia que li va disparar a boca de canó dins del seu vehicle. 

Des d’aleshores, no ha parat de créixer l’onada de ràbia i violències urbanes de joves dels barris populars contra els abusos policials. La nit passada hi va haver prop de 900 detinguts, més de 500 edificis públics incendiats i 1.900 vehicles cremats. Fins al punt que ja hi va haver dos morts: un jove que va caure d’una botiga saquejada a Rouen i un ciutadà que va rebre una bala perduda d’un manifestant a la Guyana, un territori d’ultramar francès situat a Sud-amèrica.  

Menys d’un mes després que conclogués l’intens pols amb els sindicats per la reforma de les pensions, Macron s’enfronta de nou a un esclat social. Després dels titubejos dels primers dies, aposta ara per endurir el to. I no prioritza donar una resposta política al problema enquistat de la violència policial en les ‘banlieues’.

«Responsabilitat dels pares»

«Responsabilitat dels pares»«Res pot justificar el desordre. […] Demano fermesa per a tots aquells que volen crear el desordre», ha assegurat Macron aquest migdia mentre presidia una cèl·lula de crisi. Tot i que no aposta, de moment, per decretar l’estat d’emergència com li exigeix la ultradreta, el dirigent centrista ha anunciat un reforç del desplegament policial i també mesures judicials que augmentin el pes de la responsabilitat d’aquests desordres. En concret, les forces de seguretat desplegaran una quinzena de blindats especials. També augmentarà el nombre d’agents sobre el terreny després que els 40.000 de dijous –5.000 d’ells a la regió de París– es veiessin desbordats.

«És la responsabilitat dels pares que (els seus fills) es quedin a casa. És important per a la tranquil·litat de tots que s’exerceixi aquesta responsabilitat. Faig una responsabilitat al sentit de la responsabilitat de mares i pares», ha afegit el president. Un aspecte que ha sorprès dels disturbis actuals és la primerenca edat dels seus autors, des de 14 fins a 25 anys. Davant la complicitat amb aquests incidents d’una part dels pares, que se senten tractats ciutadans de segona i denuncien l’abandonament d’aquests suburbis, el ministre de Justícia, Éric Dupond-Moretti, va anunciar l’adopció d’una circular en què s’insisteix en la responsabilitat legal dels pares per les infraccions comeses pels seus pares.

El context actual d’inici de les vacances escolars afavoreix que es reprodueixin els disturbis. Fins i tot aquest divendres es van produir els primers saquejos de botigues diürns, amb una Apple Store assaltada a Estrasburg i també un centre comercial al nord de la regió parisenca. 

¿La mà dura serà suficient?

¿La mà dura serà suficient?A més de la indignació per la mort del Nahel, aquests disturbis s’han vist afavorits per una espectacularització i dimensió lúdica de l’experiència d’aquestes destrosses per part dels seus autors. En presumeixen a les xarxes socials com Tik Tok, Snapchat o Instagram, en les quals també s’organitzen. «Tenim la sensació que alguns d’ells viuen al carrer els videojocs que els han intoxicat», ha criticat Macron, que ha demanat col·laboració a les plataformes perquè eliminin missatges i els ajudin a identificar alguns dels seus autors. 

A més, l’Executiu ha decretat que deixaran de funcionar els autobusos i tramvies arreu del país a partir de les vuit de la tarda. I en un nombre creixent de localitats –però a cap de les grans ciutats– han adoptat tocs de queda nocturns. El Govern de Macron està sota pressió, i encara més a causa de la rapidesa dels fets. En menys de tres dies s’ha passat de la commoció per la mort del Nahel, així com la irrupció del problema latent i recurrent de la violència policial, a una alteració creixent de l’ordre públic.

Els partits d’ultradreta de Marine Le Pen i Éric Zemmour pressionen l’Executiu centrista perquè adopti l’estat d’emergència, seguint l’exemple de com es va actuar davant la revolta en les ‘banlieues’ el 2005. En canvi, l’oposició d’esquerres considera que «els discursos d’escalada securitària no servirà per a res». I demana una resposta política contra la violència policial, com una derogació d’una reforma legislativa del 2017, que va triplicar des d’aleshores el nombre de morts per trets policials (i va passar de 8 a 26 l’any passat).

Notícies relacionades

Els disturbis sacsegen els afores de París després de la mort d’un noi en mans de la policia

¿Què està passant a França? 3 claus per entendre els disturbis

Atrapat entre aquests dos fronts, Macron comença a decantar-se per la mà dura. Si bé aquesta posició pot semblar lògica donat el caos incipient, pot resultar insuficient. Encara més tenint en compte l’estat d’ànim entre molts joves dels barris populars. «No només la policia abusa de nosaltres, sinó que ara ens tancaran als nostres barris. Això no farà més que emprenyar-nos encara més», explica a EL PERIÓDICO la Leila, de 17 anys, una jove estudiant que repassava per a l’examen de Batxillerat en una terrassa davant de l’Ajuntament de Montreuil.

Aquesta localitat de l’est de la ‘banlieue’ de París, de moda entre molts joves, ha sigut l’escenari de destrosses i barricades durant les últimes nits. «És com si s’hagués convertit en la fi del món», lamenta la Michelle, de 75 anys, una veïna de la zona. «No em sembla bé que es dediquin a destrossar comerços, però entenc perfectament que incendiïn comissaries de policia i delegacions del Govern», li respon la Leila. «Vam estar protestant durant els últims sis mesos i ningú ens va escoltar», afegeix aquesta jove, que vincula el malestar actual amb el tancament en fals del pols per les pensions. Una vegada s’ha destapat l’olla bullent de la societat francesa, costarà tancar-la.