La Unió Europea planteja elevar la relació amb Amèrica Llatina a un nivell més polític

Durant vuit llargs anys els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) i els líders de països d’Amèrica Llatina i el Carib no s’han vist les cares en una cimera bilateral. Aquesta situació canviarà amb la cimera Unió Europea-CELAC que tindrà lloc al juliol a Brussel·les. La UE vol que la cita es converteixi en la reunió del «retrobament», que marqui un punt d’inflexió i elevi les relacions a un nivell més polític a través d’una nova agenda estratègica que aspira a reforçar el compromís polític, el comerç i les inversions entre els dos blocs que junts.

«És veritat que Europa ha estat absorbida per problemes més urgents com el Brexit, els problemes migratoris [...] Hem passat per un procés d’ampliació que ha dirigit el centre de gravetat més cap a l’est i el temps ha anat passant i no hem elevat la nostra relació política al nivell que mereix», ha admès aquest dimecres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, durant la presentació d’una nova agenda. «La relació s’ha donat per descomptada i fins i tot s’ha descuidat després d’anys sense cimeres. En el context geopolític, reforçar la relació entre la UE i Llatinoamèrica és un imperatiu estratègic», ha explicat sobre dos blocs que junts representen el 14% de la població mundial i el 21% del PIB mundial.

Prova de la importància que el club europeu dona a la regió és la multiplicació d’iniciatives i viatges en els últims mesos. Borrell ha fet cinc visites l’últim any i la pròxima a desplaçar-se a la zona serà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que visitarà el Brasil, Argentina, Xile i Mèxic per impulsar la relació amb Llatinoamèrica i promoure la nova agenda. «Som aliats clau a l’hora de reforçar l’ordre internacional basat en normes i defensar junts la democràcia, els drets humans i la pau i la seguretat internacionals. També ens interessa reforçar la nostra cooperació i diàleg polítics, lluitar contra el canvi climàtic i impulsar una transformació digital inclusiva i centrada en l’ésser humà», ha explicat en un comunicat.

En primer lloc, Brussel·les vol renovar l’associació política amb la regió a diversos nivells: entre les dues regions, amb cadascun dels països d’Amèrica Llatina i el Carib, amb les subregions i en fòrums multilaterals. A escala biregional la idea és intensificar el diàleg per mitjà de cimeres més periòdiques i un mecanisme de coordinació permanent que permeti establir contactes regulars. Són especialment «estratègics» per a la UE el Brasil i Mèxic i la creació d’espais de diàleg polítics amb diversos països amb els quals actualment no els tenen. «Volem millorar la col·laboració i passar de ser socis naturals a convertir-nos en socis d’elecció», ha precisat Borrell, que ha comparegut junt amb el vicepresident i responsable de la cartera de Comerç, Valdis Dombrovskis.

Més acords comercials

Impulsar més acords comercials amb el bloc llatinoamericà és una altra de les grans prioritats de la nova agenda. «Gràcies a aquests acords, el comerç bilateral de mercaderies va augmentar un 40% entre el 2018 i el 2022, amb valor de 369.000 milions d’euros el 2022», ha explicat el letó. La relació comercial ha situat la UE com el primer inversor de la regió amb 693.000 milions d’euros en inversions estrangeres directes, que recolzen 2,7 milions de llocs de treball als països d’Amèrica Llatina i el Carib i un milió al Vell Continent. «Les nostres relacions comercials i d’inversió estan impulsant oportunitats per a les dues parts. No obstant, treballant junts podem fer encara més», ha recordat.

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

La UE vol continuar trepitjant l’accelerador en aquest terreny, firmar i ratificar l’acord comercial amb Xile, finalitzar el que negocia amb Mèxic i confluir el pacte acordat amb els països de Mercosur. «La guerra a Ucraïna també ens ha obert els ulls. Hem vist que hem de treballar amb socis fiables i els països d’Amèrica Llatina i el Carib resulten crucials», ha apuntat, i ha reivindicat la conclusió dels nous pactes, sobre els quals dona algunes xifres: només l’any passat, el comerç de la UE amb Mèxic i Mercosur va ascendir a 240.000 milions d’euros, cosa que representa el 65% del comerç total amb la regió.

En el cas del pacte amb Mercosur, Brussel·les espera que les peces del puzle conflueixin el mes de juliol i pugui encarrilar-se definitivament el pacte. «Pensem que aquesta cimera pot ser un bon moment per mobilitzar el suport polític a l’acord. Aquesta cimera hauria de marcar una ruta que porti a la finalització de l’acord», ha dit Dombrovskis sense entrar en les reclamacions del president brasiler, Lula da Silva, sobre els contractes públics. «S’han fet bastants comentaris sobre reobrir alguns punts de l’acord per les dues parts. Pensem que no s’hauria de reobrir l’acord perquè s’ha negociat durant moltíssim temps. S’ha aconseguit un equilibri acuradament construït. Aconsellem no reobrir l’acord», ha afegit.