Com arriben al Kremlin i als seus oligarques els diners del gas rus exportat a Espanya

Els orígens de Iamal són importants perquè d’allà procedeix més del 90% del gas liquat que la Unió Europea continua important des de Rússia, així com la totalitat del que arriba a Espanya. Un comerç sense sancions de Brussel·les i, per tant, totalment legal. Naturgy té un contracte vigent amb Iamal fins al 2041, mentre que les filials espanyoles de Met, Dxt i Enet, els ‘traders’ suïssos que també han importat gas rus a la Península des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, el van adquirir al comptat als mercats ‘spot’ o a través de terceres companyies, segons es deriva de les dades de la consultora Kpler obtingudes per EL PERIÓDICO. Part d’aquests diners han acabat de manera indirecta a les arques del Kremlin i ha servit per nodrir les butxaques dels oligarques al capdavant de Novatek, la companyia russa que controla la majoria de l’accionariat de Iamal, amb el 50,1%. 

Novatek és la peça clau d’aquesta història, el segon productor de gas de Rússia, només superat per l’estatal Gazprom. Però a diferència d’aquesta última o de la petrolera Rosneft, és una companyia privada i tècnicament independent del Kremlin, una condició que durant molt temps va elevar el seu atractiu entre les companyies estrangeres. També va ajudar que sigui l’empresa privada amb les terceres reserves de gas més grans del món.

Distanciament de Novatek

Però la guerra de Putin i l’activisme ucraïnès estan canviant aquesta percepció. El mes de desembre passat, l’energètica francesa Total Energy, que controla el 19,4% de les accions de Novatek i el 20% del seu projecte a Iamal, va anunciar diverses mesures per sortir progressivament de Rússia. No només va retirar els seus membres del consell de Novatek, sinó que també va passar a comptabilitzar com a pèrdues tots els seus actius al país de Putin, segons va publicar ‘Le Monde’. De moment, no vendrà les seves participacions perquè Brussel·les ha sancionat el segon accionista més gran de Novatek, Gennadi Timtxenko. El primer, Leonid Mikhelson, també CEO de la companyia, ha sigut sancionat pel Regne Unit i el Canadà. 

Situats entre les 10 fortunes més grans de Rússia, tots dos estan considerats estrets aliats de Putin, que va ajudar que el projecte estratègic de Iamal pogués tirar endavant. El Kremlin va aportar part del finançament en forma de subvencions, tot i que va acabar sent la Xina l’actor decisiu, a l’aportar a través dels seus bancs estatals gairebé la meitat dels 27.000 milions de dòlars que va costar el projecte. En el consorci de Iamal hi participen també la Corporació Nacional de Petroli de la Xina, amb el 20% del capital, i el fons sobirà xinès Silk Road Fund, amb el 9,9%. 

No va acabar allà l’ajuda de Moscou, que va concedir a Iamal –el productor de tot el gas rus importat a Espanya– generoses exempcions fiscals de què no disfruten altres productors d’hidrocarburs, cosa que ha creat tensions entre els jerarques de la indústria. «Els estrets vincles socials i empresarials entre els amos de Novatek i el Kremlin són el principal motiu que explica la seva posició privilegiada al sector energètic rus», va escriure el 2018 el Center for Eastern Studies, amb seu a Varsòvia.  

Els impostos de Iamal LNG

Durant els primers 12 anys des de la posada en marxa de les seves operacions, Iamal no pagarà impostos d’exportació ni d’extracció mineral. I pels seus ingressos se li aplica un «tram preferencial» del 13,5%. Això no treu que no estigui contribuint al Tresor rus, del qual surten els fons per finançar la guerra a Ucraïna. L’any passat Iamal va pagar un 20% pels seus beneficis, que van ascendir a 7.733 milions d’euros al canvi actual. Una quantitat a la qual va haver d’afegir 456 milions addicionals després que el Kremlin modifiqués els criteris sobre el tipus de canvi, segons va publicar a l’abril el diari econòmic ‘Kommersant’.

I aquest any la càrrega impositiva als beneficis derivats de l’exportació de GNL augmentarà fins al 34%, una mesura amb què el Kremlin pretén compensar l’augment del dèficit fiscal provocat per la despesa bèl·lica i la caiguda dels ingressos per l’exportació d’hidrocarburs. «Les importacions espanyoles estan generant ingressos per a l’Estat rus a través dels impostos que paguen Iamal i Novatek, tot i que és menys del que rep pel gas exportat per tub», afirma Anne-Sophie Corbeau des del Center on Global Energy Policy. Des que va començar la invasió, els importadors espanyols s’han gastat gairebé 3.500 milions d’euros en la compra de gas rus, segons les estimacions del Center for Research on Energy and Clean Air (CREA).

Ingressos que també estan alimentant els comptes multimilionaris dels grans accionistes de Novatek. «Tots aquests diners fan menys probable que els oligarques al capdavant de la companyia acabin parlant o posicionant-se contra Putin», opina Anna Mikulska, analista del Baker Institute, amb seu a Houston. 

El contracte de Repsol 

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

De les companyies espanyoles no només Naturgy té un contracte a llarg termini amb la gasística de Timtxenko i Mikhelson. Tres anys abans de l’inici de la guerra, Repsol va firmar un contracte a 15 anys amb Novatek per importar gas liquat des d’Arctic LNG 2 –una planta encara en construcció– i altres projectes de la companyia. Així ho va publicar Novatek i el van reproduir nombrosos mitjans espanyols. Però en resposta a les preguntes d’EL PERIÓDICO, l’energètica espanyola afirma que ni té contractes lligats a actius russos ni està important GNL rus en la modalitat ‘spot’ de compra immediata, una informació que coincideix amb la investigació d’aquest diari. 

«Quant al contracte amb Novatek, firmat abans de la invasió, el gas no procedeix d’Arctic i tampoc ha arribat de cap altre actiu rus. De fet, l’últim any els carregaments del contracte amb Novatek procedeixen dels EUA», assegura la portaveu de Repsol, María del Carmen Sáez.