L’OTAN busca vies per garantir la seguretat d’Ucraïna després de la guerra

No hi ha senyals en l’horitzó que indiquin quan acabarà la guerra llançada pel president rus, Vladímir Putin, a Ucraïna però els països de l’Aliança Atlàntica acceleren les converses per garantir la seguretat del país una vegada acabi la contesa i que la història no torni a repetir-se en el futur. «Ens hem d’assegurar que la història no es repeteix, que aquest patró d’agressió russa contra Ucraïna realment s’atura» i per fer-ho «hem de comptar amb marcs que ofereixin garanties per a la seguretat ucraïnesa després del final de la guerra», ha reconegut el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, durant una reunió informal de ministres d’Exteriors aliats aquest dijous a Oslo (Noruega), per preparar la cimera de líders que se celebrarà a Vílnius a principis de juliol.

«Tots els aliats estan d’acord que la tasca més urgent i important ara és garantir que Ucraïna prevalgui com a nació sobirana i independent», ha explicat Stoltenberg. I, per a això, el blindatge d’Ucraïna és un element crucial. «Ens hem d’assegurar que disposem d’acords creïbles que garanteixin la seguretat d’Ucraïna en el futur i trenquin el cicle d’agressions de Rússia», ha insistit en un missatge compartit pels aliats. «Ens hem d’assegurar que no permetem a Rússia reorganitzar-se i tornar a envair Ucraïna», ha defensat la ministra canadenca Melanie Joly. 

L’objectiu és definir el nou marc a la cimera de Vílnius, l’11 i 12 de juliol, que també prendrà decisions sobre el reforç de la dissuasió i defensa i un nou compromís d’inversió en defensa del 2% del PIB com a mínim, amb un pla a llarg termini i un compromís plurianual de suport a Ucraïna per quan acabi la guerra amb diferents tipus de suport militar. Un paquet de suport que serà «robust» tant a escala pràctica com política, segons el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken.

«L’OTAN està estudiant com podem ajudar-los a portar a terme aquesta important transició de les doctrines, municions, normes i equips de l’antiga era soviètica als moderns equips i normes de l’OTAN. La transició ja ha començat però queda molt camí per garantir que tot el que facin sigui totalment interoperable amb l’OTAN», ha explicat el noruec sobre el suport aliat per transitar dels estàndards militars soviètics als occidentals sobre una tasca a llarg termini que potser no sigui el més urgent però que serà clau per dues raons.

Suport a llarg termini

En primer lloc, perquè indica que el suport a Kíiv és a llarg termini i, segon, perquè el president Putin no pot esperar que els aliats es desentenguin i abandonin Kíiv a la seva sort. «A Moscou pensen que les democràcies són mandroses, que estem disposats a no quedar-nos al costat d’Ucraïna el temps que faci falta. Demostrarem el contrari», ha indicat sobre un programa plurianual que espera que inclogui diferents tipus d’ajuda «amb un finançament més sòlid», ha afegit.

Els aliats també han reiterat que les portes de l’Aliança estan obertes per a Ucraïna i que serà l’organització militar i Kíiv els que prenguin una decisió i no el Kremlin. «No li correspon a Moscou tenir dret de veto contra l’ampliació de l’OTAN», ha recordat el polític noruec sobre un «senzill principi del dret internacional» que també ha remarcat la ministra francesa, Catherine Colonna, i és que «tots els estats sobirans tenen dret a triar lliurement les seves aliances».

Adhesió d’Ucraïna

Mentrestant, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, pressiona perquè els 31 països aliats prenguin una decisió positiva «clara» al juliol a Vílnius. «Les nostres esperances s’allunyen cada vegada més. Sento haver d’expressar aquí aquesta decepció en nom dels nostres soldats que lluiten per la llibertat i del nostre poble», ha lamentat des de Moldàvia, on ha assistit a la reunió de la Comunitat Política Europea. Kíiv compta amb aliats fidels, particularment a l’est d’Europa i les repúbliques bàltiques. 

«Recolzem molt clarament la idea de donar un camí molt clar a Ucraïna per entrar a l’OTAN com a membre de ple dret. Crec que l’OTAN és una garantia de seguretat clara i sòlida per a Ucraïna després de la guerra. I hem de donar un missatge molt clar que ja no hi haurà zones grises al veïnat de Rússia», ha dit el ministre estonià d’Exteriors, Margus Tsahkna. No tots els governs, no obstant, comparteixen la urgència en plena tempesta militar. «La cooperació amb Ucraïna i l’OTAN s’ha intensificat encara més. L’OTAN sempre ha deixat clara la seva política de portes obertes», però «alhora, també és clar que enmig d’una guerra no podem parlar d’una nova adhesió», ha recordat la ministra alemanya Annalena Baerbock.

Incorporació de Suècia

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Qui sí que ha d’entrar com abans millor al club militar és Suècia, adhesió que va ser acceptada el juny de l’any passat pels països aliats però continua bloquejada per Turquia i Hongria. «Vaig parlar amb el president [turc Tayyip] Erdogan a principis d’aquesta setmana i viatjaré a Ankara en un futur pròxim per continuar abordant com podem garantir l’adhesió més ràpida possible de Suècia», ha anunciat Stoltenberg. 

El dirigent aliat ha explicat que les noves lleis antiterroristes aprovades a Suècia, i que Ankara exigia per retirar el seu bloqueig, han entrat aquest dijous en vigor i que demostren que el Govern d’Oslo està prenent mesures per intensificar la lluita contra el terrorisme, incloent-hi el PKK. «Suècia ha complert així que ha arribat l’hora de ratificar Suècia i espero que passi al més aviat possible», ha dit sense posar data a la seva visita a Ankara. Quant a Hongria, que tampoc ha ratificat l’adhesió, ha dit que no té cap indicació que hagin canviat la seva posició tot i que s’ha mostrat convençut que també ho faran.