Conflicte a l’est d’Europa

La guerra irromp a Rússia després de la presa de dues localitats a càrrec de voluntaris russos al servei d’Ucraïna

  • Documents secrets revelen que voluntaris russos miren de sublevar-se a Rússia

  • Ucraïna respon a la caiguda de Bakhmut intentant encerclar les posicions russes

La guerra irromp a Rússia després de la presa de dues localitats a càrrec de voluntaris russos al servei d’Ucraïna
5
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

La guerra de Vladímir Putin ha traspassat de ple les fronteres d’Ucraïna per endinsar-se en territori sobirà rus. Dues milícies de voluntaris russos afins a la causa ucraïnesa van assegurar aquest dilluns haver pres dues petites localitats a la regió russa de Bélgorod; una incursió confirmada després per les autoritats russes de la regió i la intel·ligència militar ucraïnesa. En diversos missatges i vídeos penjats a Telegram, els grups de paramilitars van anunciar que la seva intenció és crear una «zona desmilitaritzada» a les zones frontereres com a primer pas per «alliberar» Rússia de la «dictadura del Kremlin». L’envit no ha passat inadvertit a Bélgorod, on s’ha declarat el «règim antiterrorista» per mirar de neutralitzar els «sabotejadors».

No és la primera vegada que el conflicte entra en terres russes, on s’han produït atacs amb artilleria i drons o sabotatges de diferent índole contra instal·lacions militars, trens de mercaderia o dipòsits de combustible. Però les accions d’aquest dilluns, concentrades en una de les regions que serveix de nus logístic per a la maquinària de guerra russa a Ucraïna, semblen inaugurar una fase molt més ambiciosa per pertorbar la rereguarda del Kremlin. Les autoritats dels dos bàndols van confirmar que s’estan produint combats a diversos llogarrets contigus a la frontera amb la província ucraïnesa de Khàrkiv, situada al nord-est del país, on alguns vídeos mostren columnes de fum aixecant-se sobre diversos edificis.

Les dues milícies que s’han atribuït l’operació diuen haver pres els llogarrets de Kozinka i Gora-Podol, mentre continuaria l’assalt sobre Gràivoron, situada uns 180 quilòmetres a l’oest de Bélgorod, la capital de la regió del mateix nom. «Els voluntaris russos han tornat a la mare pàtria. Som a casa. El moment per lluitar per la llibertat de Rússia ha arribat», es pot sentir en un dels vídeos penjat per l’anomenat Cos de Voluntaris Russos, una organització que va reivindicar el març passat un atac a la província de Briansk en el qual van morir dues persones. En els seus missatges, també van demanar a la població que es mantingui dins de casa, no es resisteixi ni tingui por. «No som els vostres enemics. A diferència dels zombis de Putin, no fem mal als civils ni els utilitzem en el nostre benefici», afirmen els paramilitars en un altre vídeo.

Intencions telegrafiades fa setmanes

Fa dues setmanes EL PERIÓDICO va publicar uns documents que desgranaven les intencions de grups de voluntaris russos per crear el caos a les zones frontereres i fomentar un clima de Guerra Civil amb la intenció de prendre el control d’algunes places i declarar la independència de l’Estat rus. Aquest diari no va poder confirmar l’autenticitat dels documents, que van aparèixer en un dels xats de Frens Chan i portaven les marques de classificació habituals de la intel·ligència dels Estats Units. La seva ambaixada a Madrid es va limitar a respondre que no fa comentaris sobre temes relacionats amb l’espionatge, però diversos experts consultats des d’aleshores han posat raonadament en dubte que els documents fossin nord-americans.

«No podem descartar que sigui una coincidència, però és possible que la mateixa gent que va organitzar l’atac d’avui volgués publicitar les seves intencions fa dues setmanes fabricant uns suposats documents nord-americans», assegura des de la Chatham House londinenca Keir Giles, expert en Rússia i les seves Forces Armades. «No hi ha dubte que les accions d’avui serveixen a Ucraïna i als seus aliats per crear la impressió que les regions frontereres russes estan sota amenaça. Això serviria per distreure els seus militars davant la imminent contraofensiva ucraïnesa. Però això no significa que Ucraïna estigui darrere dels documents. En els últims mesos hem vist com algunes accions corrien a càrrec d’alguns actors ‘freelance’ que operen pel seu compte», afegeix Giles.

Poc abans de declarar el «règim antiterrorista» a Bélgorod, una figura jurídica que permet a les seves autoritats prendre mesures extraordinàries mentre se suspenen les activitats industrials que requereixen l’ús d’explosius o substàncies químiques, el seu governador va atribuir l’atac a «sabotejadors i grups de reconeixement de les Forces Armades d’Ucraïna». Des del Kremlin, el seu portaveu va afirmar que tant l’exèrcit com l’FSB i la Guàrdia Fronterera han «pres les mesures necessàries per liquidar l’enemic».

Grups paramilitars de partisans russos

Des de Kíiv, no obstant, la seva intel·ligència militar va remarcar que darrere de l’assalt hi ha grups de partisans russos, concretament els Cossos de Voluntaris Russos, una organització formada l’agost de l’any passat per nacionalistes russos a qui s’atribueixen vincles amb l’extrema dreta, i la Legió Llibertat per a Rússia, formada per desertors de l’exèrcit de Putin i creada poc després de l’inici de la invasió a gran escala. Totes dues han estat lluitant a les files ucraïneses en els últims mesos, tot i que persisteixen molts dubtes sobre qui hi està al darrere o a quins interessos responen.

Notícies relacionades

En els vídeos penjats als respectius canals de Telegram, en què es veuen senyals amb topònims de la regió de Bélgorod, apareixen banderes blanques i blaves penjades de diverses infraestructures, un dels símbols dels russos que s’oposen a la invasió d’Ucraïna i al règim de Putin. «Mirant cap endavant, la nostra intenció és alliberar tot Rússia de la dictadura de Putin i posar fi a aquesta guerra criminal», diu un altre dels missatges.

El que sembla bastant dubtós és que siguin capaços de consolidar les seves posicions dins de territori rus. «Convé recordar el tipus de tàctiques que el Kremlin utilitza en aquest tipus de situacions», afirma Giles en una conversa telefònica. «Serveixi com a exemple el que va passar a finals dels noranta a les fronteres de Rússia amb Txetxènia i el Daguestan. El seu exèrcit va arrasar diversos llogarrets amb artilleria en lloc de lluitar per recuperar-los per preservar la integritat dels civils», afegeix l’expert de la Chatham House.