Macron intenta girar full del pols per les pensions

Canvi en les formes, però no en el fons. Una mica d’autocrítica per la indignació suscitada per la seva reforma de les pensions, però cap variació significativa en les seves polítiques. El president francès, Emmanuel Macron, va fer aquest dilluns a la tarda la seva primera intervenció pública després de la promulgació el cap de setmana de la impopular pujada de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). Un discurs destinat a girar full d’una de les pitjors crisis de la seva presidència. ¿Ho aconseguirà? No està gens clar, tenint en compte la ferma voluntat del dirigent centrista de mantenir la seva contestada línia política, a més de les primeres reaccions escèptiques després del seu discurs.

Macron va reconèixer que la reforma va generar el rebuig de la major part de la ciutadania del seu país. «¿Aquesta reforma ha sigut acceptada? És una evidència que no», va assegurar el president en un discurs televisiu des de l’Elisi, retransmès a les vuit de la tarda. Eren les seves primeres paraules en públic després que l’equivalent francès del Tribunal Constitucional validés divendres a la tarda la polèmica pujada de l’edat legal de jubilació. Va afirmar que «ningú pot ser sord» davant la «còlera» dels francesos. A diferència de la seva entrevista del 23 de març, aquesta vegada es va mostrar menys desafiador i més conciliador. Però en el fons va insistir en el mateix missatge: aplicar el seu projecte i no modificar-lo en funció de les protestes.

El dirigent centrista no sembla disposat a fer concessions significatives davant la indignació liderada pels sindicats, com sí que va fer durant la revolta dels Armilles Grogues fa quatre anys, amb protestes menys multitudinàries, però més violentes. Aquesta vegada, juga amb l’avantatge que no s’enfrontarà a curt termini a l’examen de les urnes –les pròximes eleccions previstes a França són les europees de l’any que ve–. Tampoc està en joc la seva reelecció, ja que no podrà presentar-se en les presidencials del 2027 a causa de la limitació constitucional de dos mandats.

Reforma laboral i lluita contra la immigració

Reforma laboral i lluita contra la immigracióMalgrat això, el president vol girar full d’aquest trimestre anti-Macron que s’ha viscut a França. Vol recuperar la iniciativa, tot i que no li resultarà fàcil. Per a això, va prometre que el seu Govern es concentrarà en els pròxims mesos en una nova reforma laboral, en «anuncis forts» en la lluita contra la inseguretat i la «immigració clandestina» –per exemple, amb la contractació de 10.000 magistrats o agents o la creació de 200 brigades de policia– o la presentació de mesures sobre la «planificació ecològica». També va fer promeses nobles, però poc concretes, sobre la necessitat de convertir l’educació pública en «una de les millors d’Europa» o que els serveis d’urgències als hospitals «deixin d’estar saturats abans de finals d’any».

Respecte a la futura reforma laboral, va dir que vol obrir «sense cap límit i sense cap tabú» negociacions «sobre qüestions essencials, com millorar els ingressos dels assalariats, fer progressar les carreres o una millora de les condicions de treball». Aquesta mesura també inclourà l’obligatorietat de treballar o formar-se durant 20 hores setmanals a tots aquells que cobrin l’equivalent de l’ingrés mínim vital. La negociació d’aquesta mesura s’augura complicada. Després d’haver-se negat a reunir-se amb ells durant el pols per les pensions, el president va proposar als dirigents sindicals rebre’ls aquest dimarts a l’Elisi. Però aquests rebutgen qualsevol trobada fins a passat l’1 de maig. De moment, només podrà reunir-se amb la patronal.

Cassolades davant dels ajuntaments

Cassolades davant dels ajuntaments«No hi ha hagut res de concret», va lamentar Laurent Berger, secretari general de la CFDT, el sindicat francès amb més afiliats. «Aquesta declaració podria haver sigut feta per ChatGPT», va criticar Sophie Binet, la nova líder de la CGT. Abans de la seva intervenció, ja no hi havia una gran expectació en l’opinió pública que servís per calmar els ànims. Un 90% dels francesos no creien que les paraules del president servirien per apaivagar les tensions, segons un sondeig de la cadena BFM TV. Després del pols per les pensions, gairebé un abisme separa el president d’una part considerable dels francesos.

El col·lectiu altermundialista Attac va convocar cassolades davant dels ajuntaments en més de 280 localitats a la mateixa hora del discurs presidencial. En el cas de Marsella i Dijon, la policia va prohibir les respectives concentracions i va amenaçar amb multes els que desafiessin aquesta decisió. Una d’aquestes protestes davant de l’ajuntament del districte X de París (centre-est) va desembocar en disturbis urbans, amb manifestants incendiant contenidors d’escombraries al carrer.

Concert de casseroles sous haute surveillance à 20h, place de la mairie à Rennes, au moment de la prise de parole d’Emmanuel Macron, après la promulgation de la réforme des retraites. pic.twitter.com/gzel728dvj

— France Bleu Armorique (@bleuarmorique) 17 de abril de 2023

Notícies relacionades

L’històric líder ultradretà francès Jean-Marie Le Pen, ingressat a l’hospital

L’«autonomia estratègica» de Macron esquerda la unitat europea

Després de la validació de la reforma de les pensions divendres a la tarda, Macron no va vacil·lar i va firmar el seu decret d’aplicació poques hores després. Va ser publicat al diari oficial durant la matinada de dissabte. Entrarà en vigor, de manera progressiva, l’1 de setembre. Va representar una decisió «vergonyosa», va criticar Binet, al capdavant des de finals de març del segon sindicat del país veí. 

Després de tres mesos de multitudinàries protestes –les més massives en aquest segle XXI al bulliciós país veí–, els sindicats concentren ara els seus esforços en l’1 de maig. Vol convertir el Dia del Treballador en una «marea popular». Malgrat haver-se acabat el capítol sobre l’edat de jubilació, el pols entre Macron i el carrer continua.