La Xina envolta Taiwan amb unes maniobres militars en rèplica al viatge de Tsai als EUA

La Xina ha iniciat aquest dissabte tres dies d’exercicis militars al voltant de Taiwan que inclouen l’assaig d’un «cèrcol total» a l’illa autogovernada després de la reunió de la seva presidenta amb el líder de la Cambra de Representants nord-americana. Les maniobres «serveixen com a severa advertència contra la col·lusió entre les forces separatistes que busquen la independència de Taiwan i les forces externes», va assenyalar en un comunicat un portaveu militar, Shi Yin.

L’«exercici d'avui se centra en la capacitat de prendre el control del mar, de l’espai aeri i d’informació [...] per crear una dissuasió i un cèrcol total» de Taiwan, va precisar la televisió estatal xinesa, CCTV. Segons la televisió, durant les maniobres es desplegaran vaixells destructors, naus ràpides llançamíssils, caces i avions cisterna.

No ha transcendit la localització exacta d’aquestes operacions, però dilluns implicaran trets amb foc real a la costa de la província de Fujian, davant de Taiwan, va comunicar l'autoritat marítima regional en un comunicat. La part més reduïda de l’estret de Taiwan entre les costes continentals xineses i l’illa té una amplada d’uns 130 quilòmetres.

Reunió amb els EUA

L'anunci es produeix després de la reunió dimecres a Califòrnia entre la presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, i el president de la Cambra de Representants dels Estats Units, Kevin McCarthy.

Poc després de la controvertida reunió, Pequín va advertir que prendria «mesures fermes i efectives per salvaguardar la sobirania nacional i la integritat territorial». La Xina considera com a part del seu territori aquesta illa de govern democràtic i s'oposa a qualsevol contacte entre els dirigents taiwanesos i representants d’altres països.

Segons el Ministeri de Defensa de Taiwan, els exercicis xinesos «soscaven greument la pau, l’estabilitat i la seguretat a la regió». La presidenta Tsai va denunciar també el «continu expansionisme autoritari» de Pequín.

«Preparació per al combat»

Després de dos dies desplegant aeronaus i barcos a prop de l'illa, l'Exèrcit Popular d'Alliberament xinès va anunciar «un exercici de preparació per al combat a l'estret de Taiwan» del 8 al 10 d'abril. El ministeri taiwanès va assenyalar que dissabte al matí es van detectar 8 barcos de guerra i 42 avions de combat xinesos al voltant del seu territori.

Tanmateix, al punt de la Xina continental més proper a Taiwan, l’illa de Pingtan, els turistes semblaven aliens als esdeveniments fent-se fotos davant el mar per on circulaven encara vaixells de mercaderies. «He vist les notícies, però això no aixafarà els nostres plans d'avui», va dir Wu, una jove d’uns 30 anys, mentre caminava per un passeig marítim amb la seva parella. Una altra dona, d’uns 20 anys i que no va donar el seu nom, va assegurar que no havia sentit parlar dels exercicis. «Quina situació?« »No passa res», va dir.

La Xina ja va efectuar maniobres militars al voltant de l’illa l’agost del 2022 en resposta a la visita a Taipei de Nancy Pelosi, la predecessora de McCarthy al capdavant de la Cambra de Representants. L’actual líder de la Cambra Baixa del legislatiu nord-americà també volia viatjar a l’illa, però finalment va optar per una reunió amb Tsai a Califòrnia que va causar la ira de Pequín. La dirigent taiwanesa va realitzar una escala allà després de visitar Guatemala i Belize, dos dels últims aliats oficials de l’illa, que recentment va perdre Hondures en favor de Pequín.

Notícies relacionades

Des del cel de l’Iran

Bombarders fantasma i bombes penetradores

Ara mateix, només 13 països reconeixen Taipei. Entre ells no hi ha els Estats Units, que, tanmateix, és un dels seus principals aliats i proveïdor d’armament.

Al tornar a Taipei, Tsai ha assegurat aquest dissabte que Taiwan «continuarà treballant amb els Estats Units i amb altres països de mentalitat similar per defensar conjuntament els valors de la llibertat i la democràcia». La vigília, la portaveu de la diplomàcia xinesa, Mao Ning, havia dit que «Taiwan és una part inseparable de la Xina».