Borrasques en la segona cimera per a la democràcia organitzada per Biden

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha arribat aquest dimecres a la segona cimera per a la democràcia organitzada en el seu mandat amb un missatge optimista que ja va llançar en el seu discurs sobre l’estat de la Unió. «Avui podem dir amb orgull que les democràcies del món s’estan enfortint, no debilitant, mentre que les autocràcies es debiliten, no s’enforteixen», ha dit. El moment en què es produeix aquesta trobada virtual ofereix una perspectiva bastant més complicada. I remarca les febleses d’un conclave que, amb compromisos de caràcter voluntari i sense cap mecanisme per assegurar el seu compliment o el manteniment d’estàndards democràtics en els països participants, és vist amb abundant escepticisme i fins i tot com a intranscendent.

Una de les mostres més evidents de les borrasques sobre aquesta cimera, i de les seves paradoxes, és la tensió elevada entre dos infrangibles aliats com els Estats Units i Israel. Dimarts Biden es va mostrar «molt preocupat» per la reforma judicial proposada pel Govern de Benjamin Netanyahu i va arribar a dir que «no poden seguir per aquest camí», missatge que el primer ministre israelià ha replicat rebutjant «pressions fins i tot dels millors amics». En qualsevol cas, la Casa Blanca ha mantingut la invitació a Netanyahu a participar en la cimera, en què va intervenir dimarts amb un vídeo on va defensar que Israel continua sent una «democràcia robusta» enmig d’«un debat públic molt intens». «La democràcia significa la voluntat del poble expressada per la majoria, i també significa la protecció de drets civils, drets individuals», va afegir.

No són els únics núvols negres sobre l’optimista missatge de Biden. A Mèxic avancen reformes legislatives que minaran la supervisió de les eleccions, en un altre aliat com l’Índia s’ha expulsat del Parlament el líder de l’oposició i el Brasil va viure a principis d’any una insurrecció similar a la patida pels EUA amb l’assalt al Capitoli.

La utilitat de la cimera, que Biden va oferir com una de les seves promeses de campanya quan era candidat, a més s’ha posat en entredit. Aquesta vegada Washington ha mirat de frenar crítiques que va rebre la primera, el 2021, afegint a l’organització quatre països: Corea del Sud, Costa Rica, Holanda i Zàmbia, que també celebren esdeveniments. En aquesta edició, que va arrencar dimarts i s’acaba dijous, participen 120 països però també hi ha absències, com les d’Hongria i Turquia, dos membres de l’OTAN que no estan convidats, o la del Pakistan, que com en la primera ha declinat assistir, en un gest àmpliament interpretat com un intent de no molestar la Xina.

Compromisos

Per a l’Administració de Biden, en qualsevol cas, la cimera serveix per mirar de reforçar aliances i projectar un compromís amb els avanços democràtics. I el mandatari ha anunciat que té pensat destinar en els dos pròxims anys 690 milions de dòlars a la Iniciativa Presidencial per a la Renovació Democràtica que va llançar en la primera cimera, anunciant llavors una mica més de 400 milions de dòlars. Aquests fons anirien destinats, segons ha explicat la Casa Blanca, a recolzar mitjans de comunicació lliures i independents, a combatre la corrupció, a reformistes demòcrates i els drets humans, a avenços en tecnologia que recolzin la democràcia i a eleccions lliures i justes. 

En la part tecnològica s’ha anunciat també un acord amb 10 països per limitar l’ús de tecnologia de vigilància, un pacte que arriba dies després que Biden firmés als EUA una ordre executiva que prohibeix a agències del país fer servir eines de ‘spyware’ (programari espia) que s’hagin utilitzat per vigilar activistes de drets humans, periodistes i dissidents.

Algunes veus crítiques de la trobada, no obstant, remarquen una inconsistent política de Washington quan es parla, per exemple, de drets humans. I aquestes crítiques se sustenten sobre casos com el de l’Aràbia Saudita. Biden va prometre convertir-lo en un «estat pària» després de l’assassinat de Jamal Kashoggi però la promesa se l’ha emportat el vent.

Ucraïna

La guerra llançada per Rússia amb la invasió d’Ucraïna ha sigut un altre dels eixos de la cimera. En la seva intervenció aquest dimecres, en la mateixa sessió que Biden, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha renovat la seva crida a rebre més armes. I també ha tornat a rebutjar les veus que suggereixen una sortida negociada amb Vladímir Putin per al conflicte. «Hem d’abandonar el deliri que arribar a un compromís amb el mal pot donar-te una mica de la llibertat», ha dit. «Els enemics de la democràcia han de perdre».

Notícies relacionades

La Xina impulsa la construcció d’una alternativa a l’arquitectura d’aliances occidental

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions