La vaga en el transport de passatgers d’Alemanya paralitza gairebé tot el país

Després de mesos d’aturades puntuals, Alemanya va viure aquest dilluns una vaga del sector públic de dimensió nacional, la primera en dècades i mentre la coalició d’Olaf Scholz sembla enrocada en les seves tensions internes.

El transport de passatgers va quedar paralitzat a pràcticament tot el país, amb tot just algunes possibilitats de viatjar des de o cap a Berlín –el seu aeroport va continuar funcionant–, mentre per les estacions, autopistes i ports es desplegaven sindicalistes amb pancartes i vestint armilles grogues. Només a Frankfurt, s’han suspès 1.170 connexions que han afectat 160.000 viatgers; a Munic, 1.500 vols amb 200.000 passatgers afectats, i a Düsseldorf, 330 vols amb 37.500 viatgers.

Calia remetre’s a la dècada dels 90 (del segle passat) per trobar precedents d’una vaga d’aquestes característiques. Llavors Alemanya va quedar paralitzada durant setmanes, amb muntanyes d’escombraries al carrer i molta crispació social.

La vaga actual, aquest dilluns, havia sigut convocada pel principal sindicat del sector públic, Ver.di, i el dels ferroviaris EVG. Van parar els trens de llarga i de mitjana distància, mentre que en set dels 16 ‘länder’ la vaga es va estendre també als regionals i voltants. Es va suspendre així mateix el trànsit aeri als principals aeroports –a excepció del de Berlín–, l’activitat portuària a Hamburg i el transport públic en ciutats com Munic i altres grans nuclis urbans –amb excepció, de nou, del berlinès–.

Silenci sepulcral

La companyia de ferrocarrils alemanys, Deutsche Bahn, havia tallat el seu servei la mitjanit de diumenge a dilluns. Alguns trens de llarg recorregut no van sortir ja en la jornada anterior, ja que tenien prevista l’arribada a la seva destinació passada la mitjanit. L’aeroport de Munic també va començar a suspendre vols diumenge.

A diferència del que passa a França, les imatges no eren de caos, sinó de silenci sepulcral en estacions i aeroports. Els ciutadans estaven avisats i fins i tot ‘entrenats’. En les setmanes precedents centenars de milers de passatgers s’havien vist afectats per les aturades puntuals, tot i que en dies alterns, en diferents aeroports. També des de gener s’havien afrontat aturades puntuals en escoles bressol, clíniques, geriàtriques i serveis de neteja municipals.

Des del Govern d’Olaf Scholz s’havia recomanat recórrer al teletreball, a qui pot practicar-lo, mentre que els poders locals o regionals dels punts més afectats recordaven que la millor manera d’arribar al lloc de treball en dies com aquest dilluns és la bicicleta.

No hi va haver caos, però sí la sensació que la d’aquest dilluns era efectivament una vaga d’advertència en el seu sentit literal. Es va produir mentre a la ciutat de Potsdam, als afores de Berlín, s’obria la tercera ronda negociadora entre els representants de Ver.di i EVG i de la patronal –Govern federal, poders regionals i municipals–.

Oferta tancada

El president de Ver.di, Frank Wernecke, va acudir a la cita recordant les dues reivindicacions principals per als 2,5 milions de treballadors del sector: un 10,5% d’augment salarial i un mínim de 500 euros de pujada mensual per a qualsevol treballador. El percentatge potser es pot moure. Però el mínim de 500 euros és irrenunciable per al sindicat.

La patronal va acudir sense moure ni un decimal la seva oferta –un augment del 5% en dos anys, cosa que seria un 3% per enguany i 2% per al que ve–. La ministra de l’Interior, Nancy Faeser, havia expressat comprensió cap al conjunt de ciutadans afectats pel repunt de preus –que l’octubre de l’any passat va arribar al 10,4%, però va cedir gradualment fins al 8,6% de gener– i els estralls acumulats en els seus salaris reals. Però també advertint els sindicats contra «exigències exagerades i reaccions desproporcionades».

Notícies relacionades

Reunió de crisi: Scholz, davant un tripartit crispat i una vaga sota l’ombra de França

¿Com afecta la destitució de Kevin McCarthy? ¿Què fa i per què és important el president de la Cambra de Representants?

Per a la ronda negociadora s’han previst tres jornades a partir de dilluns. Si no hi ha acostament, l’amenaça de noves vagues coincidirà amb les vacances de Setmana Santa. Quedaria l’opció d’una comissió d’arbitratge entre les dues parts.

El Govern alemany tem un esclat social com el francès. Tot això, enmig d’una crisi de coalició de Scholz entre socialdemòcrates, verds i liberals. El tripartit s’havia reunit a porta tancada diumenge, a les 18.30. Vint hores després seguien allà, sense perspectives de solució en les posicions confrontades entre els verds del titular d’Economia i Protecció Climàtica, Robert Habeck –que reclama inversions en renovables i ambició climàtica– i els liberals del ministre de Finances, Christian Lindner –que insisteix en la tornada al camí de la contenció pressupostària–. Passades les 14.00 hores de dilluns, s’anunciava la interrupció de la sessió per seguir disputant-ne una pròrroga, aquest dimarts.