Els sindicats francesos impulsen la setena vaga general malgrat l’enrocament de Macron

El president francès, Emmanuel Macron, va dir dimecres que es mantindria «estoic» davant l’onada de contestació a França, però amb la seva actitud –percebuda com a sordesa per bona part de l’opinió pública gal·la– corre el risc d’haver indignat encara més el seu bulliciós país. Els sindicats impulsen aquest dijous la setena vaga general en els dos últims mesos contra la reforma de les pensions, que augmenta l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). Representa la primera jornada d’aturades laborals i grans manifestacions arreu del país des de l’aprovació d’aquesta mesura a través d’un decretàs que va fer pujar la temperatura social i va desembocar en diverses nits de disturbis.

¿El recurs a l’article 49.3 de la Constitució i l’entrevista de Macron, amb diverses pulles contra els sindicats i manifestants, donaran una empenta a les mobilitzacions? ¿O bé s’imposarà la fatiga i la dificultat d’absentar-se del lloc de treball cada setmana en aquests temps d’inflació? La vaga general d’aquest dijous representa un bon termòmetre social, després d’una setmana de protestes espontànies d’estudiants, disturbis nocturns (de menys intensitat que amb els Armilles Grogues), talls de carretera i vagues il·limitades en sectors com la recollida de les escombraries.

«Hem de canalitzar la còlera»

«Hem de canalitzar la còlera»Després que les protestes mostressin la setmana passada els primers símptomes de fatiga –amb la vaga general del 15 de març, la vigília de l’anunci del decret–, els serveis d’intel·ligència calculen que hi haurà un repunt en la mobilització, amb entre 600.000 i 800.000 persones al carrer. Però, segons les seves estimacions (no sempre exactes), no superaran el milió de manifestants com sí que va passar en les quatre grans protestes (19 i 31 de gener, 11 de febrer i 7 de març) d’aquest moviment social, el més multitudinari a França al segle XXI.

«¿El president de la República va tenir un discurs tranquil·litzador? No», ha lamentat aquest dijous al matí el secretari general de la CFDT, Laurent Berger, que va ser criticat personalment pel mateix Macron en la seva entrevista la vigília a les cadenes de televisió France 2 i TF1. «Hi ha una forma de còlera que existeix i hem de canalitzar-la», ha afegit aquest sindicalista moderat en una entrevista per a l’emissora de ràdio RMC, en la qual ha condemnat els disturbis i les «imatges xocants» d’agents antiavalots fent un ús desproporcionat de la força. El 70% dels francesos, segons els sondejos, asseguren haver-se sentit decebuts per l’entrevista del dirigent centrista, en la qual va evitar l’autocrítica i va defensar que «entre els sondejos a curt termini i l’interès general, trio l’interès general».

Problemes d’escassetat de combustible

Notícies relacionades

Macron tria adoptar la reforma de les pensions a França sense el vot dels diputats

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Problemes d’escassetat de combustibleL’impacte de les vagues es fa notar en sectors tradicionalment mobilitzats, com el ferroviari –més del 50% dels trens van quedar cancel·lats–, però també en la recollida de les escombraries i les refineries de combustible. A París, on s’acumulen muntanyes d’escombraries des de fa més de 10 dies, hi comencen a haver gasolineres amb escassetat de subministrament. Les autoritats aeroportuàries van demanar a l’aeroport parisenc d’Orly que cancel·li el 30% dels vols davant els problemes incipients de combustible per als avions. El Govern ha renovat una ordre que obliga alguns empleats a tornar a la feina al dipòsit de combustible de Fòs, al sud de França, per garantir el subministrament a la regió.

Fins i tot algunes figures de la cultura han demanat al dirigent centrista que retiri la mesura de «manera immediata». «No volem lamentar víctimes de ferides greus o, en el pitjor dels casos, morts en les manifestacions», asseguren el director de cine Michel Haznavicius i Cédric Klapisch o les actrius Juliette Binoche i Laure Calamy en una tribuna, publicada al diari progressista ‘Libération’ i firmada per unes 300 personalitats del sector.