Parlen les fiscals i jutges acollides a Espanya: «Durant 20 anys vam defensar la democràcia a l’Afganistan»

Farahnaz Sahar Rakin i Gulalai Hotak són dues de les 21 fiscals i jutges afganeses que han arribat a Espanya des d’Islamabad (Pakistan), el país on van fugir després que arribessin els talibans al poder l’agost del 2021. Després d’un complicat procés van obtenir la protecció internacional, per a la qual va ser necessària la intervenció del Ministeri d’Afers Exteriors i de les organitzacions de juristes Medel, la Unió Progressista de Fiscals (UPF) i 14Lawers. 

De moment, aquestes dues dones i les seves companyes, excepte cinc que s’han desplaçat als EUA i al Canadà, viuen en pisos gestionats per Creu Roja en diferents ciutats espanyoles i són sostingudes per les organitzacions internacionals. EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, va informar de la seva operació de rescat i ara ofereix els seus testimonis i els dels juristes europeus que les van ajudar.

Farahnaz Sahar Rakin, fiscal afganesa

Farahnaz, molt agraïda amb el carinyo que ha rebut dels espanyols des que va arribar al desembre, recorda els seus inicis com a fiscal a l’Afganistan que fa vint anys intentava iniciar un camí democràtic. «Les dues dècades d’intervenció internacional va obrir molts camins per a homes i dones i, amb moltes ganes, vam estudiar i teníem moltes esperances per complir a través del nostre treball, però amb l’arribada dels talibans tot allò va quedar fulminat».

Malgrat el que es podria pensar en un primer moment, aquesta dona manifesta ara a Espanya que no es penedeix d’haver pres la decisió d’exercir la difícil carrera de fiscal a l’Afganistan i que li agradaria seguir-la. Relata la complicada situació en la qual es van trobar ella i el seu marit, que era periodista, en un país on van deixar de ser benvinguts quan els talibans van recuperar el poder. «Durant 20 anys ens vam dedicar a defensar la democràcia i els drets humans al país i vam actuar contra aquest grup terrorista dels talibans», afirma. 

Quant a la situació durant més d’un any al Pakistan, lamenta el maltractament per part de les autoritats, ja que sobrevivien amb visats caducats i en situació irregular, sense dret a la sanitat ni a l’educació per als seus fills. «Sempre multaven i, si ens detenien, hi havia molt risc que fóssim empresonats o deportats», assenyala Farahnaz.

«La societat internacional, des del meu punt de vista, ha abandonat el poble afganès –lamenta–. El meu pla és continuar treballant en el que he format i poder defensar les dones afganeses des d’Espanya».

Gulalai Hotak (jutge)

La jutge Gulalai Hotak ho va tenir una mica més fàcil que les seves companyes gràcies al càrrec polític d’un dels seus germans al Ministeri d’Afers Estrangers afganès abans del col·lapse de Kabul el 15 d’agost del 2021. Això els va permetre arribar a Turquia i regularitzar allà la seva situació abans de demanar asil al nostre país.

Aquesta jurista recorda que la seva feina abans de l’arribada dels talibans tampoc era senzilla, tot i que està molt orgullosa de la seva tasca i de la seva independència en aquells moments. Ha viscut fins a deu atemptats suïcides a les seves oficines, on va continuar exercint com a jutge malgrat perdre molts dels seus companys, els últims en un atac a només cinquanta metres dels jutjats el 2021. 

Lamenta que, «desafortunadament», la comunitat internacional no ha fet res per ajudar els afganesos que van haver de sortir del país i, sobre el seu futur, entén que es troba ara «en una altra societat» i que no podrà treballar com a jutge ni fiscal a Espanya, tot i que intentarà fer d’advocada, ja que ella s’ha dedicat al món del dret. Sobre la possibilitat de tornar a l’Afganistan en un futur, Gulalai vol ser optimista, però reconeix que ara mateix les condicions no permeten ni pensar-ho. «I és molt dolorós», conclou.

Filipe Marques (jutge portuguès, expresident de Medel)

Filipe Marques va presidir fins al desembre Medel, que reuneix 24 organitzacions de jutges i fiscals de 16 països europeus. Un dels objectius d’aquesta organització des de 1985 és defensar el dret dels migrants i, abans d’intervenir en aquesta operació al Pakistan, ja havien prestat ajuda a altres territoris com Turquia, on s’ha produït la persecució de sectors de la judicatura i l’advocacia.

La Unió Progressista de Fiscals (UPF), que forma part de l’organització, els va contactar després de la caiguda de Kabul a l’estiu del 2021 i li va parlar de la missió que els advocats de 14Lawers ja havien començat al Pakistan, de manera que van decidir cooperar. Marques lamenta que, després d’una primera situació en la qual els governs occidentals parlaven que «tenien les portes obertes» per acollir els afganesos, van començar a veure que la burocràcia i els processos s’estancaven i que calia actuar d’alguna manera.

Per Marques, auxiliar les dones al Pakistan va més enllà d’una obligació moral. «Estem parlant d’una obligació jurídica compromesa en convenis internacionals», adverteix, i afegeix que Espanya també ha de tenir en compte que més d’un centenar d’espanyols van perdre la vida durant la intervenció a l’Afganistan, morts a les quals qual se sumen inversions en la zona de més de 500 milions de dòlars.

«Em pregunto si no tindrà llavors el deure de respondre davant de tota la societat pel que està passant ara allà. Jo crec que sí», afirma. Una magnífica oportunitat de fer-ho, a la seva manera de veure, és impulsar l’ajuda i aconseguir que es faci de manera conjunta entre diversos estats durant la presidència de la Unió Europea a partir de l’1 de juliol.

Ignacio Rodríguez Tucho, advocat

La mateixa opinió té l’advocat Ignacio Rodríguez Tucho, que dirigeix 14Lawers, una petita organització independent que es dedica a donar suport a jutges, fiscals i advocats defensors de drets humans que treballen en entorns hostils. Es tracta de la persona que, junt amb un grup de fiscals i jutges espanyols i polonesos, va estar sobre el terreny al setembre en un viatge que perseguia aconseguir «un revulsiu» a la situació de paràlisi en els processos d’asil.

El lletrat posa un abans i un després respecte del canvi de direcció a la missió diplomàtica espanyola al Pakistan, que exerceix des de juny José Antonio de Ory. Respecte a l’estancament anterior, el nou ambaixador va adoptar mesures dirigides a agilitar els processos de tramitació d’asil. 

«El problema que ens trobem ara és que les ambaixades a Islamabad i a Teheran tenen molt pocs recursos i són molt lluny de poder respondre a una crisi humanitària com la que es viu a l’Afganistan», reconeix.

«El que més ens va impactar del viatge van ser els testimonis dels 150 fiscals amb els quals ens vam reunir i sobretot els de les dones, perquè ens vam trobar que la situació era dramàtica», relata a aquest diari.

«El Pakistan és un lloc és bastant permeable als talibans que creuen fàcilment la frontera, i a més aquestes dones vivien amenaçades i al marge de qualsevol estructura social. Hi va haver dones embarassades que van perdre els seus fills perquè ningú els va atendre el part en un hospital, no tenien accés a la sanitat ni a serveis educatius, no podien treballar i havien d’anar amb compte que un policia no les aturés i deportés», afegeix.

Segons el parer de Rodrígez Tucho, la resposta de les ambaixades en els processos de sol·licitud d’asil és millorable i mostra d’això és que des del primer any de crisi a l’Afganistan s’han dispensat només 700 de visats quan hi ha milers de sol·licituds. Igual que Marques, creu que Espanya hauria d’aprofitar la seva presidència per incloure a l’agenda europea «una solució col·lectiva a aquest problema» perquè van intervenir en l’ocupació i no poden anar-se’n i «oblidar-se de les conseqüències».

«El futur que els espera a aquestes dones és complicat; hem de ser realistes –conclou l’advocat– perquè venen d’una cultura molt diferent. Tot i que siguin pioneres, han viscut en un país on la seva autonomia estava bastant limitada i ara es troben en una societat més oberta que les intimida».

Inés Herreros, presidenta de la Unió Progressista de Fiscals

La representant d’UPF relata que van prendre la decisió de viatjar a Islamabad quan es van adonar que, després d’un any de col·lapse a l’Afganistan, els juristes que es trobaven allà vivien una situació insostenible. «Teníem la informació i la capacitat d’explicar-ho al ministeri i donar solucions, però no ens rebien», recorda, de manera que van optar per actuar «una mica a la desesperada» perquè un cop allà haguessin de ser rebuts per l’ambaixador. 

Una vegada al país asiàtic, es van enfrontar a una situació «tremendament esquinçadora». «Escoltar de primera mà el testimoni d’aquestes dones és espantós perquè és el nivell màxim de l’horror, viure dins de l’infern», assenyala Herreros, que reconeix que la va impactar sobretot quan van dir que haurien d’haver fet cas a les persones que les advertir que no havien «d’incorporar-se a un món d’homes», com és el cas de fiscals i jutges. 

«Deien que no tenia sentit fer-ho, que no havia tingut cap transcendència i que les noves generacions només veurien que havien posat en risc la vida dels seus pares, germans i, el més terrible, la vida dels seus fills», afegeix.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

«El món globalitzat té un problema amb els fenòmens migratoris. Tenim una por atroç i l’hem de superar, entendre que la protecció internacional és un dret que ens assisteix, que demà ens pot passar a nosaltres», afirma la fiscal. «No existeix una veritable protecció internacional perquè no s’està aplicant la norma; els governs esquiven i busquen estratègies per no aplicar-la», finalitza Herreros.

Temes