Catàstrofe natural

El fred i les rèpliques compliquen la recerca a contrarellotge de supervivents del terratrèmol a Turquia i Síria

«¿Heu trobat pa?»; pregunta un supervivent a Sanliurfa, al sud-est turc

El fred i les rèpliques compliquen la recerca a contrarellotge de supervivents del terratrèmol a Turquia i Síria

REUTERS/Umit Bektas

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Les temperatures sota zero estan complicant sobre manera la possibilitat de trobar amb vida supervivents del terratrèmol a Turquia i Síria. Si a mesura que passen les hores s’esgoten les possibilitats de trobar persones sota la runa amb vida, el fet que els termòmetres descendeixin en alguns punts fins als deu graus negatius no afavoreix en absolut les possibilitats d’èxit. El temps advers així com la possibilitat de rèpliques, fan que les tasques de rescat s’estiguin portant a terme a contrarellotge. L’últim balanç de morts supera els 5.000; 3.500 en territori turc i la resta, a Síria.

Les temperatures extremes afecten més la zona turca castigada pel sisme que la siriana. Molts dels quals han aconseguit sortir amb vida es troben al carrer amb el que porten posat i gelats. Ho constaten les desenes d’oenagés que treballen a la zona. Save The Children ha posat èmfasi en els «milers de nens i nenes s’han vist obligats a abandonar les seves llars en una nit gelada i sense refugi». El director d’aquesta organització a Turquia, Sasha Ekanayake, ha advertit que els sismes han deixat sense llar milers de persones en un context de «clima gelat i tempestes de nou», i ha qualificat de «crucial» que la comunitat internacional es mobilitzi immediatament.

Per al director per al Pròxim Orient del Consell Noruec per als Refugiats (NRC), Carsten Hansen, el terratrèmol ha tingut lloc en «el pitjor moment de l’any».

«¿Heu trobat pa?»

La primera crida a l’oració ressona a Sanliurfa després del mortífer sisme de dilluns. En aquesta ciutat del sud-est de Turquia, el dia encara no ha començat i per a molts la gana ja colla, segons informa France Press. «¿Heu trobat pa?», pregunta un home d’edat avançada, amb un gorro cobrint-li el cap, abans de seguir el seu camí.

Els carrers són buits. El mercuri supera lleugerament els 0 ºC, però la sensació tèrmica és negativa. Al barri, cap comerç ha apujat encara les persianes. Dilluns a la nit, a tothom li faltava pa.

A 100 metres d’allà, rere les tanques de l’imponent hotel Hilton, on desenes de famílies van trobar refugi després del mortífer terratrèmol de dilluns, les paraules ‘sopa’ i ‘pa’ van en boca de tots. Alguns nens juguen, tot i que la majoria continuen dormint a les rajoles, abrigats amb caputxes i guants. Molts pares ja s’han despertat o simplement no han dormit en tota la nit.

«L’hotel ens va donar sopa ahir a la nit, però la nit ja ha passat. Tenim gana i els nens també», diu a l’AFP Imam Çaglar, de 42 anys. «Les fleques estaran tancades avui, no sé com trobarem pa», diu preocupat aquest pare de tres nens. Ni es planteja anar a buscar queviures a casa seva, situat a pocs carrers, per temor de les incessants rèpliques.

«Vivim a la primera planta de tres. Tenim massa por de tornar», diu movent el cap. «El nostre edifici no és segur en absolut», afegeix.

«Petit got de sopa»

«Rebem un petit got de sopa, no és suficient», es queixa Mehmet Çilde, de 56 anys i sis fills, que espera que l’autoritat municipal distribueixi menjar.

«Però no tenim cap informació, res», assegura. Filiz Çifçi es va perdre la distribució de sopa que es va fer a la vigília una mica més amunt a l’avinguda.

La mare i els seus tres fills, que van fugir del seu apartament en plena nit de dilluns amb tres mantes i els telèfons, van preferir saltar-se un àpat per esperar sota el vent i una pluja gèlida. «Simplement vam prendre te i cafè ahir a la nit, res més», lamenta la noia d’uns trenta anys, amb vel i túnica de color malva, asseguda a prop dels lavabos de l’hotel.

Notícies relacionades

Desconeix si els nens en tindran prou per menjar dimarts o en els pròxims dies. «Per ara, no tenim res més que les nostres mantes», assegura.

S’atura, pensa, i continua: «Almenys, aquí, l’aigua és potable».