El turisme retorna a Síria entre crítiques dels refugiats a l’exili

No tothom pot accedir a Síria. Per entrar-hi, és necessari un visat que costa entre 70 i 160 euros a europeus i nord-americans, respectivament. L’única manera de tramitar-lo és a través d’una agència turística que treballa amb una empresa local registrada al Ministeri de Turisme. Sense el vistiplau de les autoritats, ningú pot travessar la frontera. Una vegada dins, els turistes es mouen dins d’un circuit tancat acompanyats per un guia, que repeteix un discurs poc flexible. Per descomptat, les autoritats del president Bashar al-Assad no els permeten accés al nord-oest del país, encara sota control dels rebels, ni als territoris kurds més a l’est.

Salvavides per a l’economia

Joan Torres organitza viatges a Síria a través del seu blog ‘Against the Compass’. «Qui viatja a Síria ja sap a què hi va; sol ser un viatger conscient, responsable i culte que s’interessa per la situació política del país», explica aquest diari. Dins de les destinacions poc convencionals que ofereix, Síria és una de les més populars. I és que el país ha vist com, després de reprendre la concessió de visats el 2018, la indústria del turisme ha crescut de manera constant i ara representa l’11,4% del seu PIB. Les autoritats sirianes, per la seva banda, afirmen que el 2019 van rebre 1,5 milions de turistes estrangers, tot i que els experts la consideren una xifra exagerada. 

«Cada vegada més gent viatja a Síria pels creadors de contingut que estan transmetent una imatge de país segur i calmat a les zones sota control d’Al-Assad», explica Torres. El flux de turistes beneficia una economia també en ruïnes. L’augment del deute de la guerra i una disminució del 400% del PIB condemnen Síria a una incipient però catastròfica crisi alimentària. En aquest context, Al-Assad planteja el turisme com un salvavides. Abans del conflicte, el sector contractava el 8,3% de la força laboral i rebia més de 10 milions de visitants. «És l’únic que els queda per salvar-se», reconeix Torres. 

Crítiques dels refugiats

Però, lluny del país, instal·lats en una nostàlgia que cou, els sirians miren amb recel els turistes estrangers. «Els bloguers de viatges promocionen una versió blanquejada de Síria per a milions de subscriptors al gravar-se fent l’efecte que el país és segur i estable», explica Mohammad al-Abdallah, director del Centre de Justícia i Rendició de Comptes de Síria. «No és així com els sirians experimenten el seu país», recorda aquest refugiat, que va haver d’abandonar Síria el 2007 per la seva tasca com a defensor dels drets humans.

Al-Abdallah no ha tornat des d’aleshores, però, des dels Estats Units, monitora les violacions de drets humans que ocorren al país. «Milers de sirians innocents es troben reclosos en presons del Govern sirià per oposar-se al Govern, i milions a l’estranger no poden tornar a casa de manera segura per temor de l’empresonament, la tortura i la mort», recorda. Els vídeos sota el reclam ‘La Siria que els mitjans no et mostraran’ ja compten amb milions de visualitzacions a Youtube. Mentrestant, les autoritats sirianes s’encarreguen que els periodistes no puguin entrar al país. 

¿Retorn segur?

Una de les principals preocupacions que mostren les organitzacions de drets humans i els grups de sirians en l’exili és l’impacte que aquests productes poden tenir en el retorn dels refugiats. «El turisme fa l’efecte que Síria és segura, i aquesta narrativa permet que la Unió Europea, Turquia, el Líban i altres països amfitrions justifiquin els seus esforços continus per debilitar les proteccions dels refugiats i avançar cap a la seva deportació a Síria», diu Al-Abdallah a EL PERIÓDICO. 

Notícies relacionades

Les tropes d’Assad van massacrar 700 persones en tres dies a Darayya, segons un nou informe

La «mendicitat explotadora» de TikTok amb els refugiats sirians

També el turisme permet a Al-Assad «reformar la seva reputació». «La comunitat internacional ha allunyat el focus del conflicte sirià i el president espera que aquests viatgers l’acostin a la normalització política i l’aixecament de les sancions», afirma qui va ser presoner polític a les presons d’Al-Assad. Les sancions nord-americanes han provocat l’estancament de les transferències de reserves estrangeres, com el dòlar. A més, la inflació i la devaluació han reduït el poder adquisitiu de la lliura siriana, per la qual cosa els dòlars i euros són necessaris per a qualsevol comerç amb l’estranger. L’ús de dòlars dins del país està prohibit, així que els que porten aquests turistes són més que benvinguts.

Però no només per això. La felicitat de la ciutadania siriana per tenir turistes de nou entre els seus monuments es palpa en qualsevol intercanvi amb la població local. Davant la ciutadella d’Alep, Mohamad s’acosta a un viatger absort fent fotografies. «No puc evitar dir-te com de feliç ens fa que hàgiu tornat i pugueu observar amb els vostres propis ulls les meravelloses civilitzacions que sempre han conviscut a Síria», confessa emocionat. «La guerra ha sigut molt dura, sentia que el món estava contra mi», indica amb gest efeminat. «Però veure-us m’omple d’esperança», diu eufòric, mentre la seva amiga el grava.