Guerra a l’est d’Europa

Desenes de milers d’assassins i violadors russos són reclutats per combatre a Ucraïna

El grup Wagner envia a lluitar mercenaris sense res a perdre que amenacen d’agreujar les atrocitats contra civils

Desenes de milers d’assassins i violadors russos són reclutats per combatre a Ucraïna
Desenes de milers d’assassins i violadors russos són reclutats per combatre a Ucraïna

/

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Se’n desconeix la xifra amb certesa. Però ja es pot confirmar que el grup Wagner ha enviat a Ucraïna a lluitar des de finals de l’estiu desenes de milers de criminals convictes, que, sobre el paper, haurien acceptat combatre i exposar-se a la mort a canvi de rebre el perdó presidencial. Més enllà de la funció concreta que portin a terme els nous reclutes al camp de batalla, subjeuen les conseqüències que tindrà aquesta nova realitat sobre el terreny, tant en l’àmbit dels drets humans o els crims de guerra, com en la política interna a Rússia, amb un personatge com Ievgueni Prigozhin, líder de la banda de mercenaris, que fa ostentació de comportaments i maneres pròpies del crim organitzat, adquirint cada vegada més prominència als passadissos del Kremlin.

Fa pocs dies, el portaveu del Pentàgon, John Kirby, va fixar en 40.000 el nombre de presoners russos, condemnats per delictes com ara violació, robatori i fins i tot assassinat, que haurien arribat a un acord amb Wagner, per anar a lluitar a Ucraïna. Es tracta d’una xifra que qüestionen experts com Joana Deus Pereira, investigadora sènior a RUSI Europe, un institut d’investigació independent amb base a Brussel·les, i el polonès Grzegorz Kuczynski, director del Programa Euràsia a l’Institut de Varsòvia i autor d’un llibre sobre el tema titulat ‘Los Wagner, los perros de guerra de Putin’ (Bellona). «És una estimació general, fonts oficials ucraïneses van informar el novembre del 2022 que al voltant de 23.000 interns havien sigut reclutats de les presons», remarca Deus Pereira, que dona per fet que el nombre s’incrementarà, ja que «l’esforç bèl·lic està sent molt dur per a Rússia». «A jutjar per les informacions de les oenagés i la premsa independent, l’amplitud del reclutament no és tan gran, jo m’inclino cap a una xifra dues vegades inferior», corrobora Kuczynski.

«Carn de canó»

El consens, això sí, és total quant a les funcions que estan exercint sobre l’escenari bèl·lic, resumible en la ja coneguda i col·loquial expressió «carn de canó» que alguns analistes prefereixen evitar. «Seran com els batallons penals de l’Exèrcit soviètic en la batalla contra l’Alemanya nazi; la batalla de Bakhmut ho demostra; els antics presos són enviats a la primera línia, i només llavors són seguits per soldats de les forces regulars més ben entrenats», indica l’analista polonès.

Malgrat que Moscou insisteix que es tracta d’un procés voluntari a què s’adhereix qui està disposat a assumir els termes del pacte, és més que probable que la realitat del que està succeint sigui molt diferent. «En alguns casos, hi ha símptomes clars que hi ha hagut reclutaments forçats; a (la presó de) Iaia, a la regió de Kémerovo, familiars han assegurat que els presos han sigut coaccionats i obligat a firmar contractes amb Wagner, alguns d’ells sent abusats, colpejats i torturats», constata l’analista portuguesa. A més, recorda Kuczynski, d’acord amb la legislació russa, el reclutament de presos per a operacions militars «és il·legal». I segons la seva opinió, hi ha qüestions legals que han d’aclarir-se, com «el tracte» que han de rebre, si «mantenen els mateixos drets» que els soldats regulars i, per exemple, han de ser considerats «presoners de guerra» en cas de ser capturats.

Banalització de la violència

Notícies relacionades

Les conseqüències que tindrà el desplegament de milers d’assassins o lladres en un ecosistema bèl·lic de cultura de la impunitat i sobrecarregat d’abusos generalitzats contra la població civil comesos majoritàriament per les tropes russes les sap tothom. «Establiran com a prioritat el seu instint de supervivència; i això incrementarà la banalització de les atrocitats massives contra civils i la comissió de grans crims», afirma l’especialista de RUSI Europe. «La participació de criminals incrementa la possibilitat de crims contra els civils. I tota la responsabilitat recaurà sobre l’Estat rus», recorda l’expert de l’Institut Varsòvia.

Finalment, un dels elements més inquietants del cada vegada més rellevant paper del grup Wagner a la maquinària bèl·lica de Moscou a Ucraïna és la conversió de Prigozhin, el seu líder, en una figura política amb creixent influència en les decisions que adopta el Kremlin sobre el curs de la guerra. El líder de Wagner és un personatge capaç de vanagloriar-se públicament de l’execució, gravada en vídeo i a cops de martell, d’un presumpte desertor de la seva milícia de mercenaris, d’ordenar l’enviament d’un succedani de l’arma homicida al Parlament Europeu, i de deixar-se filmar en un dipòsit de cadàvers ple de mercenaris morts i exclamar: «¡A aquests ja se’ls ha acabat el contracte; tornen a casa!». «Ha emergit de les ombres i representa una clara amenaça al Govern de Putin», després d’haver explotat adequadament «els errors de Rússia al camp de batalla», emfatitza Deus Pereira. «L’empremta de Prigozhin es reflecteix en algunes decisions, com el nomenament del general Surovikin com a comandant en cap del front ucraïnès», conclou l’experta.