Itàlia deté el criminal més buscat del país, el ‘capo’ sicilià Matteo Messina Denaro

Matteo Messina Denaro, l’últim gran ‘capo’ mafiós sicilià, buscat per la justícia des del 1993, autor de desenes d’homicidis i considerat la ment d’alguns dels atemptats més sagnants de Cosa Nostra en els noranta, ha sigut detingut aquest dilluns a Itàlia. El criminal, de 60 anys i nascut al poble de Castelvetrano, ha caigut a mans de la policia quan era en una clínica privada de la ciutat siciliana de Palerm, segons les primeres informacions. Es trobava allà per «algunes teràpies», ha explicat a l’agència Ansa Pasquale Angelosanto, un dels agents dels Carabinieri (policia militar) que ha estat a càrrec de l’operació que ha fet possible el seu arrest.

La detenció d’aquest líder mafiós, que en múltiples ocasions va aconseguir escapar-se de la policia i fer perdre el seu rastre, ha provocat immediatament una sèrie de reaccions de part de representants polítics. «No ens hem rendit davant la màfia. Aquesta és una victòria de l’Estat», ha afirmat la primera ministra, Giorgia Meloni. «És un resultat històric en la lluita contra la màfia», ha afegit, per la seva banda, el ministre d’Interior, Matteo Piantedosi. 

Notícies relacionades

¿Com arriba la majoria de cocaïna fins a Catalunya?

¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump

La detenció del mafiós tanca una altra etapa en la lluita contra Cosa Nostra d’Itàlia, país que havia convertit la caça de Messina Denaro en una qüestió d’Estat. De fet, el mafiós, que també era un dels criminals més buscats per l’FBI nord-americà, ha sigut condemnat per diversos delictes en la seva llarga carrera criminal, entre d’altres, desenes d’homicidis, com el del petit Giuseppe Di Matteo, un nen d’11 anys que el 1996 va ser assassinat i dissolt en àcid per castigar el seu pare, ja que havia decidit col·laborar amb la policia. 

En una de les últimes sentències contra ell, per la qual va ser condemnat a cadena perpètua, a Messina Denaro també se’l va acusar pel seu paper als atemptats bomba del 1992 que van posar fi a la vida de dos jutges cèlebres, Giovanni Falcone i Paolo Borsellino.