Lützerath com a símptoma de la política climàtica del Govern alemany

Les imatges del desallotjament del poble de Lützerath han fet la volta al món. La policia va començar dimecres a treure’n centenars d’activistes climàtics que s’hi havien atrinxerat per evitar la demolició de la petita localitat, situada a l’estat del Rin del Nord-Westfàlia. El consorci energètic RWE, que va comprar els terrenys, planeja demolir les cases i granges de la zona per començar a extreure carbó. Lützerath és a la vora de la mina a cel obert de Garzweiler II.

Les autoritats asseguren que el desallotjament està pràcticament completat. Tanmateix, un nombre indeterminat d’activistes resisteixen enfilats a diversos arbres amb material d’escalada i dos més són dins d’un túnel construït pels mateixos ocupants de la població, els habitants originals de la qual van abandonar fa temps després de la compra del poble per RWE.

La policia reconeix les dificultats que està tenint per desallotjar el túnel. Temen que l’operació portada a terme per forces especials pugui generar despreniments que posin en perill les persones atrinxerades. Com expliquen els dos activistes en un vídeo penjat aquesta setmana a YouTube, la tàctica de construir túnels es remunta a una estratègia de resistència passiva del moviment okupa dels noranta. Esperen així demorar tant de temps com es pugui el desallotjament total de Lützerath.

«Els treballs de desallotjament del túnel es podrien allargar una setmana», diu en conversa telefònica a EL PERIÓDICO Ronni Zepplin, activista climàtica i portaveu del moviment ‘Lützerath lebt’ (Lützerath viu). La Ronni assegura que els dos companys tenen prou aigua i aliments per aguantar aquest temps sota terra. I adverteix que, malgrat que el desallotjament efectiu de Lützerath sigui qüestió de temps, els pròxims dies tindran lloc més accions de resistència.

Les protestes es multipliquen

Les imatges del desallotjament policial han generat protestes en altres punts d’Alemanya. Activistes del moviment Extinction Rebellion han irromput aquest divendres a la seu del consorci RWE a la ciutat d’Essen per demanar la paralització del desallotjament. Tres s’han encadenat a la porta per bloquejar l’entrada a l’edifici. La policia els ha acabat desallotjant. Segons la policia berlinesa, 200 persones encaputxades van marxar pel centre de la capital dijous a la nit sense autorització prèvia i van deixar destrosses i pintades de solidaritat amb els activistes climàtics de Lützenrath en alguns comerços.

Lützerath s’ha convertit en un símbol del cisma obert entre el moviment climàtic alemany i el partit ecoliberal d’Els Verds, fundat a la dècada dels vuitanta per activistes antinuclears que en aquell moment utilitzaven tàctiques similars a les que apliquen avui els ocupants de la localitat de la regió minera renana. «No som davant d’una crisi energètica, sinó davant d’una crisi climàtica», assegura Ronni Zepplin, que fa referència a un informe que apunta que la crema de carbó és innecessària per mantenir la seguretat energètica d’Alemanya.

Els activistes climàtics acusen Els Verds –que formen part tant de l’executiu regional del Rin del Nord-Westfàlia com del Govern federal– d’haver arribat a un acord amb RWE que permetrà cremar 280 milions de tones de carbó addicionals per generar energia. Això posa en perill el compromís de Berlín d’arribar a la meta de l’Acord de París de no superar els 1,5 graus de temperatura global en comparació amb els nivells preindustrials.

El ministre d’Economia i Protecció Climàtica, el verd Robert Habeck, rebutja les acusacions i respon que Lützerath és un «símbol erroni» de la lluita contra l’escalfament global. «Hem salvat 5 localitats i granges amb aproximadament 450 habitants», assegura Habeck en una entrevista amb el setmanari ‘Der Spiegel’. El vicecanceller federal argumenta que l’acord a què han arribat els Governs regional i federal i RWE permet reduir la crema total de carbó i avançar el tancament de la mina de Garzweiler al 2030, 8 anys abans que no es preveia.

Divisió en les bases

Després de la decisió de prescindir del gas i el petroli rus, el Govern alemany es va veure obligat a retardar l’abandonament del carbó i l’apagada definitiva de les tres centrals nuclears que encara continuen actives per garantir la seguretat energètica. Les dues decisions són vistes com una clara traïció als compromisos del Govern tripartit de Berlín i també als ideals originaris d’Els Verds alemanys.

Notícies relacionades

Els Emirats nomenen el líder de l’empresa petrolera estatal com a president de la COP

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Les imatges de Lützerath són una prova de foc més per a Els Verds, que tenen unes bases sotmeses a una enorme pressió que amenaça de generar una divisió dins del partit. Alguns diputats i les joventuts han aixecat la veu contra l’acord amb RWE, que consideren incompatible amb la lluita contra la crisi climàtica.

Una enquesta publicada aquesta setmana pel canal públic ZDF apunta que el 59% de la població està en contra d’una ampliació dels terrenys dedicats a l’explotació de carbó. En canvi, un 60% considera correcte continuar cremant carbó per garantir el subministrament energètic. El cost electoral de tota aquesta situació és impredictible. L’última projecció electoral del centre demoscòpic YouGov dona a Els Verds una intenció de vot del 17%, només un punt més que la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD).