Entendre-hi més

La Xina: de ‘covid zero’ a ‘covid infinit’

  • El gegant asiàtic ha fet un gir radical en la seva manera d’enfrontar la pandèmia i, com la resta del món, ha optat per conviure amb el virus.

  • Després de tres anys d’inestabilitat econòmica, el país viu una explosió de contagis després d’aixecar les restriccions  

6
Es llegeix en minuts
Georgina Higueras
Georgina Higueras

Periodista

ver +

Els xinesos no donen crèdit al que passa al seu país. Després de tres anys d’una política draconiana de covid zero, les protestes que van esclatar a finals de novembre en diverses ciutats contra els confinaments van portar Xi Jinping a fer un gir radical en la manera d’encarar la pandèmia. S’ha acabat el fet d’impedir, tant sí com no, l’entrada del coronavirus al país on va aparèixer. La Xina, com la resta del món, ha optat per conviure amb el patogen i centrar-se a tractar i prevenir les malalties greus que pugui ocasionar. 

L’aixecament de les restriccions, però, ha desencadenat una eclosió tan forta del virus que, segons un informe intern de la Comissió Nacional de Salut (CNS), que el prestigiós diari hongkonguès ‘South China Morning Post’ no va poder contrastar, en les tres primeres setmanes de desembre es van contagiar gairebé 248 milions de persones, és a dir, al voltant del 18% de la població de la Xina. El Govern ha optat per eliminar les estadístiques diàries de covid-19 perquè ja no es fan proves massives i tampoc es corresponien amb la realitat. A més, va anunciar que només es comptabilitzaran com a morts per covid les insuficiències respiratòries causades pel virus.

Ningú sap la situació real de la Xina, assetjada per la variant òmicron, molt menys letal que les seves predecessores, però molt més contagiosa. Mentre gairebé un terç del personal sanitari es troba de baixa per covid, els malalts atapeeixen els hospitals i les anomenades clíniques de la febre, acabades d’obrir per allotjar tot el qui tingui temperatura alta sigui per covid o per un altre motiu. Els crematoris i serveis funeraris no donen l’abast. Els experts vaticinen més d’un milió de morts en els sis mesos que se suposa durarà el contagi massiu entre els 1.400 milions d’habitants del país.

A la Xina s’havia instal·lat un profund malestar pel deteriorament econòmic que provocaven els intermitents tancaments i bloquejos imposats cada vegada que apareixia un infectat. Segons Qichacha, una base de dades xinesa d’informació comercial i empresarial, en la primera meitat d’aquest any han tancat 373.000 restaurants i cases de menjars, més que en tot el 2020. Però el sector de la restauració no és l’únic: la política de covid zero ha arruïnat comerços, fàbriques, transports i agricultura, interromput les cadenes de subministrament i empobrit desenes de milions de ciutadans. Ni tan sols la potent indústria farmacèutica s’ha salvat de l’obsessió per tallar el pas al virus i la seva falta de preparació fa que ara faltin medicaments als hospitals, farmàcies i punts de distribució. 

Pequín no ha legalitzat els quatre principals genèrics indis contra la covid-19 que s’adquireixen fàcilment per internet i, malgrat exposar-se a fortes sancions, molts xinesos estan recorrent al mercat negre de l’Índia per pal·liar l’actual falta de medicines, que inclou paracetamol, ibuprofèn i altres antivirals. La comunitat xinesa a l’exterior també està enviant als seus familiars i amics tota mena de medicaments. 

Les protestes al carrer i l’incendi de les xarxes socials van fer témer al Partit Comunista Xinès una revolta ciutadana que el col·loqués a la corda fluixa. Sense el suport dels vots, el PCX es legitima repartint benestar i millorant la vida del poble. Després del triomf que ha suposat treure de la pobresa en quatre dècades 800 milions de persones, el pas enrere d’aquest any estava generant molt desassossec a les files del partit, en les quals augmentaven els crítics a la política de covid zero. 

La batzegada, però, ha agafat desprevingudes les autoritats locals, que eren les que imposaven el tancament de les ciutats, les quarantenes i les restriccions més estrictes. El Govern central ha anunciat que el 8 de gener la Xina reobrirà les seves portes a l’exterior i deixarà d’exigir la quarantena als visitants. Amb això, el president Xi Jinping ha prioritzat el creixement econòmic nacional sobre les eventuals morts per covid i els més optimistes consideren que a partir del segon trimestre es podrà tornar a parlar d’una expansió econòmica entorn del 5%. 

Una conquesta per als joves

El final del covid zero és una conquesta per a la majoria de la població, sobretot per als joves, entre els quals ha augmentat considerablement l’atur. Al juny acabaran els estudis universitaris uns 11,5 milions de joves, que començaran la seva recerca activa d’ocupació i afegiran pressió al mercat. Els habitants de les grans ciutats que han patit tancaments recurrents també estan ansiosos per tornar a la normalitat. Però si la recuperació econòmica és més lenta del que s’esperava i es dispara el nombre de morts, no es poden descartar noves protestes que posin en perill l’estabilitat social. A més, la falta de transparència informativa en aquesta delicada fase de transmissió del virus pot generar una greu desconfiança cap al Govern i fomentar el malestar social.

La propaganda governamental sobre la bona gestió de la pandèmia que va permetre convertir la Xina en un dels països amb la taxa de mortalitat per càpita més baixa del món, segons la Universitat Johns Hopkins, pot tornar-se contra el Govern per no haver utilitzat aquests tres anys per millorar les seves instal·lacions hospitalàries; augmentar la vacunació, sobretot entre la gent gran i els més vulnerables –només el 40% dels majors de 80 anys tenen dues dosis i una ínfima minoria n’ha rebut una tercera de reforç–; apuntalar les cadenes de subministrament farmacèutic i educar la població perquè es vacuni i rebutgi les teories conspiradores que frenen la immunització voluntària. 

Notícies relacionades

Darrere de l’abrupte gir copernicà de Xi Jinping es troba, sens dubte, el profund temor de la Xina de caure en una recessió similar a la que va assolar el Japó a principis de la dècada dels noranta i de la qual encara no s’ha recuperat. El tsunami que amenaça el PCCh ve atiat per problemes estructurals de la política interna, entre d’altres l’enfonsament de la bombolla immobiliària, les fortes desigualtats socials i l’envelliment de la població, als quals cal afegir els procedents de l’exterior. Entre aquests últims destaquen la creixent hostilitat dels Estats Units, que ha imposat duríssimes restriccions a la venda de semiconductors a la Xina, un obstacle en el desenvolupament tecnològic del gegant asiàtic; la guerra d’Ucraïna, que, en certa mesura, reforça els vincles entre Moscou i Pequín davant l’eventualitat d’un conflicte Xina-EUA per Taiwan; la crisi econòmica mundial, motivada sobretot per l’augment del preu de l’energia, i el debilitament alimentat pel covid zero de les cadenes de subministrament globals.

Els experts més optimistes de l’Acadèmia de Ciències Socials de la Xina assenyalen que el país enfronta un període crític de sis mesos de contagis ‘ad infinitum’. Atrapat en les seves contradiccions, el Govern confia que la immensa majoria siguin lleus i que la voluntat emprenedora i treballadora dels xinesos rellanci el creixement econòmic a partir del segon trimestre del 2023. Si el sistema sanitari no col·lapsa, la Xina, potser amb la seva immunització de ramat, cavi la tomba de la covid-19 com a mortífera epidèmia global.