Tornada a Kherson: llàgrimes per guarir la ferida russa

Tan bon punt posa un peu al terra de l’estació, la Daria comença a plorar. La seva família l’espera a uns quants metres d’una andana nevada on destaquen els colors vius de l’ensenya ucraïnesa. La Milana porta amb orgull la bandera sobre les espatlles i el Danilo somriu en un mar d’emocions de tres germans que van fugir a Kíiv durant les primeres jornades de guerra.

Llavors la capital era un lloc segur malgrat els helicòpters sobrevolant la ciutat, perquè tot sembla segur després de veure desfilar pel carrer tancs i soldats armats amb kalaixnikovs. Quatre setmanes després de l’alliberament de Kherson, ni les explosions són capaces d’interrompre els petons càlids d’un carrer a vuit graus sota zero.

Retrobament

Primer van arribar els mitjans, després el president Volodímir Zelenski i, des d’aleshores, refugiats de l’única capital regional que el Kremlin va ser capaç d’ocupar. És el retrat d’un retrobament que es repeteix des del 19 de novembre, quan 200 passatgers van baixar del tren, després de 12 hores de viatge, que reobria el trajecte entre Kíiv i Kherson.

«Vaig néixer aquí, visc aquí i moriré aquí. ¿Per què havia de marxar?», es pregunta l’Edward a l’únic establiment obert a prop de l’estació. Dependent des de l’agost en un supermercat obert per les tropes de la Z, explica com l’arribada dels russos va canviar la moneda de curs legal. En aquest moment, 1 ruble equivalia a 80 cèntims de hrívnia, però després de la retirada, amb 10 rubles no n’hi ha prou per comprar ni una unitat. Alguns ucraïnesos, fins i tot, van ajuntar els bitllets estrangers i els van cremar després de la reconquesta.

«Va ser el millor dia de les nostra vida», confessa la Viktoria, recordant l’alegria per l’entrada de les Forces Armades ucraïneses a la plaça Svoboda (Llibertat). «Jo somreia (als russos) i els deia bon dia, però aquest no és el seu país. Que se’n vagin a casa seva».

Propaganda i trampes

Anècdotes d’un conflicte en què anar-se’n al llit amb un passaport pot no significar res quan es fa de dia. Ara, tanmateix, el problema és un altre. Els ciutadans s’amunteguen en sucursals bancàries incapaces d’absorbir la demanda d’un poble que amb prou feines ha pogut treballar ni guanyar diners, i que necessita accedir als seus estalvis per menjar.

És un estat de necessitat en què encara es pot observar el rastre dels ocupants al carrer, com un cartell de mida gran amb una nena rossa que somriu a l’avinguda principal. Al seu costat, un missatge: «Rússia aquí per sempre». «Kherson és Ucraïna», es llegeix a sobre, pintat amb esprai. Una cosa previsible en un enclavament que des de l’inici es va manifestar contra l’ocupació i que va arribar a fer retrocedir l’avanç de blindats que no sabien com respondre.

A diferència de la seva sortida atropellada al nord, els homes de Putin sí que van saber –almenys en part– organitzar la seva retirada, i van destruir la infraestructura energètica per castigar la població. També van amagar artefactes explosius en joguines, plats i rentadores de civils. En una ciutat amb forta presència partisana, les autoritats asseguren haver trobat, almenys, quatre centres de tortura i documentat 154 casos de violacions. El nombre de desapareguts és una incògnita.

«Serà una nova Mariúpol», assegura la Iúlia, de 26 anys, que torna per posar fora de perill la seva àvia. Com ella, 180 residents marxen, de mitjana, cada dia des de mitjans de novembre. Són viatges amb tren en què agents de seguretat repassen totes les identitats per evitar deixar escapar col·laboracionistes de l’invasor.

Èxode

Dels 300.000 residents que tenia l’urbs abans del 24 de febrer, amb prou feines en queden 60.000. Alguns van fugir cap al territori controlat per Kíiv i d’altres a Rússia. Una via facilitada pel Kremlin després de l’annexió, mitjançant referèndums il·legals, de les quatre regions ocupades: Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson.

Segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW, per les sigles en anglès), Putin ha perdut prop de 70.000 quilòmetres quadrats entre el març i el novembre, un terreny similar a la suma de Catalunya, el País Valencià i Múrcia. La recuperació per part de Moscou, afirma el Ministeri de Defensa britànic en un dels seus últims informes, és «molt improbable».

Notícies relacionades

La UE, feble davant el narco

El Consell d’Europa aprova el primer tractat sobre IA

Qui no celebrarà el final de la guerra és Denís Fediunin. Tampoc mig centenar de civils més que han mort a la ciutat des de l’alliberament pels bombardejos d’un enemic que és a poc més d’un quilòmetre i mig de distància. Empleat de la companyia d’aigües, a Fediunin el va matar un fragment del projectil que va rebentar el lloc on treballava.

El Volodímir, el metge d’emergències que en certifica la mort i identifica el cadàver, sembla acostumat, i repeteix la mateixa idea que molts altres veïns aquests dies a la ciutat: «Vaig néixer, em vaig criar i moriré a Kherson». Tot i que, afegeix, «encara no sé com».