Geopolítica al Golf

El Mundial escenifica l’acceptació (gairebé) definitiva de Qatar a la regió

  • Els líders de l’Aràbia Saudita, Egipte i els Emirats han viatjat fins a Qatar deixant de banda la seva oposició cap a l’emirat al qual van sotmetre al boicot i l’aïllament durant tres anys i mig

El Mundial escenifica l’acceptació (gairebé) definitiva de Qatar a la regió

EFE / NAIL HALL

4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

La cerimònia d’inauguració del Mundial de Qatar va regalar una imatge per a la història. Tres líders àrabs asseguts de costat van ser protagonistes d’una instantània inimaginable fa menys de dos anys. El príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, i el president d’Egipte, Abdel Fattah al-Sisi, impulsors del bloqueig a Qatar, ara aplaudeixen el seu emir governant, el xeic Tamim bin Hamad al-Thani. «Que bonic és que les persones deixin de banda el que les divideix per celebrar la seva diversitat i el que les uneix alhora», celebrava l’emir durant el seu discurs. Lluny de ser l’empestat del Golf que va ser durant tres anys, Qatar es converteix en l’escenari d’encaixades i reconciliacions històriques.

Van ser anys durs per a Qatar. Després de donar suport als islamistes que van arribar al poder a Egipte i en altres països després de la Primavera Àrab del 2011, els països veïns van tallar relacions diplomàtiques amb l’emirat i van emprendre un agressiu boicot. Les nacions del Golf Pèrsic, amb l’Aràbia Saudita al capdavant, veien aquestes manifestacions com una amenaça al seu Govern autocràtic i hereditari. Per això, les autoritats saudites van tancar les fronteres marítimes i l’única terrestre i van tallar les rutes aèries. El gener de l’any passat, gràcies a la mediació de Kuwait, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Bahrain i Egipte van posar punt final al boicot a Qatar.

Ara, la petita península del Golf Pèrsic és testimoni i escenari de les noves aparentment bones relacions amb els seus antics enemics. Mohamed Bin Salman, conegut per les seves inicials MBS, va viatjar amb la seva més elevada delegació a la inauguració del primer Mundial en una nació àrab i musulmana. També a la tribuna hi havia l’egipci Sisi, el governant de Dubai i primer ministre d’Emirats, el xeic Mohammed bin Rashid al-Maktoum, i el president turc, Recep Tayyip Erdogan. Aquest últim, partidari també dels islamistes, va brindar un salvavides vital a Qatar durant la crisi.

Vols des de països veïns

No hi havia cap líder occidental a la grada en un gest més del rebuig a aquesta Copa del Món pel tracte als treballadors migrants, a les dones i a la comunitat LGBTQ+ de les autoritats qatarianes. Però, tot i així, el xeic Tamim estava pletòric. Després de tres anys i mig d’aïllament, el Govern de Qatar ja no és acusat de recolzar el terrorisme ni d’entremetre’s en els assumptes interns dels països veïns. Ara, MBS es vesteix amb una bufanda amb els colors de la bandera qatariana i el seu homòleg fa el mateix amb el verd saudita. Mentrestant, molts aficionats utilitzen l’Aràbia Saudita com a base i volen cada dia a Qatar per assistir als partits.

També els pròxims Emirats s’estan beneficiant de la celebració del Mundial al seu país veí en matèria hotelera. Però això no implica que les relacions entre els governs flueixin amb tanta lleugeresa com els grapats d’avions diaris que connecten els dos països. La pròxima Bahrain, una illa a tot just 32 quilòmetres del joc, tampoc vol tenir res a veure amb Qatar. La població de Bahrain es va aixecar en massa durant el 2011 per ser ràpidament aixafada per una enorme violència de les forces de seguretat i una posterior persecució a la dissidència. Potser per això no hi ha encara vols directes entre Bahrain i Qatar. 

Ciutadanies cautes

Notícies relacionades

Tot i que els dirigents insisteixen a mostrar la seva proximitat, la ciutadania del Golf sap que tot el que puja baixa. A l’Aràbia Saudita, el boicot a Qatar va coincidir amb la mà dura contra l’oposició i els defensors de drets humans. Molts activistes saudites van ser empresonats sota les acusacions de simpatitzar o tenir vincles amb Qatar. Alguns encara segueixen entre reixes. Així que la població es manté cauta a l’expressar el mateix entusiasme que els seus líders. Simplement, no ho fan. Però no mostren objecció a celebrar cada victòria d’un equip àrab, des del Marroc fins a l’Aràbia Saudita, passant per Tunísia o fins a Qatar.

Malgrat que el boicot no va durar gaire, la seva agressivitat va separar pobles connectats durant segles pel paisatge, la tradició i el poder. Per això, tornar a un escenari d’aliances necessitarà lustres. Encara es resisteix la simple acceptació de les autoritats emiratís i de Bahrain. A Qatar, de moment, estan contents. El Mundial és un aparador al món i, malgrat el criticisme inicial, la pilota roda amb agilitat per la gespa des de fa dies. Més enllà de les tribunes, aquesta passió per admirar la pilota rodant sobre la gespa pot convertir-se en una altra eina més perquè els pobles del Golf es tornin a unir.