La minoria musulmana rohingya accepta l’ús d’anticonceptius als camps de refugiats de Bangladesh

El clergue rohingya Abdur Rashid encara creu que els nens són un regal de Déu, però la vida en un campament de refugiats de Bangladesh, amb sis boques per alimentar, és tan dura que ell i la seva dona van decidir evitar que la seva família creixi. La seva dona, Nosmin, va demanar aquest any que els metges li posessin un implant anticonceptiu, una cosa impensable fa tan sols uns anys per a la perseguida minoria musulmana. Però després de fugir de la repressió militar a Birmània fa cinc anys, la vida als assentaments de refugiats a Bangladesh van portar la parella i moltes altres famílies a limitar el nombre de fills.

Prop de dos terços de les parelles rohingyes controlen la natalitat d’alguna manera, una cosa que fa cinc anys no es feia, segons dades de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). «Els nens són benediccions de Déu i ell és qui resol les seves necessitats, però estem atrapats en aquest campament miserable des de fa anys», ha declarat Rashid. «Prefereixo no portar més vides amb aquestes dificultats», va puntualitzar.

En l’islam no hi ha un criteri uniforme sobre el control de la natalitat, que algunes comunitats musulmanes accepten i d’altres rebutgen. Fa uns anys, molts rohingyes creien que el control natal era incompatible amb la seva fe. Però aquest tabú s’ha diluït, i Rashid és un dels centenars de líders religiosos de la comunitat de refugiats que pronuncia sermons a les mesquites a favor dels anticonceptius. Tant ell com d’altres participen en una campanya de salut pública que, segons treballadors humanitaris i autoritats de Bangladesh, ha canviat l’actitud de la comunitat cap a la planificació familiar.

Sense recursos

En els primers sis mesos de l’any, es van fer unes 190.000 visites de planificació familiar entre el milió de rohingyes que viuen als campaments de Bangladesh, incloent-hi moltes dones que desitgen avortar. «Eventualment podria voler un altre nadó, però ara no», ha declarat Noorjahan Begum, de 25 anys i mare de dos nens. Begum va visitar una clínica amb el seu nadó de sis mesos, per demanar als metges que interrompessin el seu últim embaràs. La dona, dependent de l’ajuda humanitària, ha dit que no té recursos per cuidar un altre nadó. «Si Déu vol, prendré mesures permanents de control natal després del meu tercer fill», ha afegit.

La planificació familiar té una història tensa entre els rohingyes, dels quals uns 750.000 van haver d’abandonar casa seva a Birmània cinc anys enrere per la repressió de les forces de seguretat, una intervenció que les Nacions Unides investiguen com a genocidi. Abans d’aquest èxode, els rohingyes van enfrontar dècades de polítiques discriminatòries de les autoritats birmanes, que els consideren immigrants il·legals de Bangladesh, malgrat la seva presència de llarga durada. Birmània els va negar la ciutadania i els va prohibir que es desplacessin lliurement dins del territori, i els va confinar en un racó remot del país. També va intentar prohibir que les dones rohingyes tinguessin més de dos fills i qualsevol parella d’aquesta comunitat que desitgés obtenir l’acta de matrimoni havia de comprometre’s per escrit a acatar aquesta norma.

Una vida més difícil

Notícies relacionades

Almenys 15 morts i 400 desapareguts en l’incendi en un camp de refugiats rohingyas

El Tribunal Internacional de Justícia ordena a Birmània protegir els rohingyes

Des del 2017, Bangladesh mira de fer-se càrrec de la població refugiada, enorme, sense que s’entrevegi de moment la possibilitat que els rohingyes tornin a Birmània o siguin ressituats en un altre lloc. Per reduir l’aglomeració als campaments, milers de refugiats van ser traslladats a una illa que sol inundar-se, una cosa que van criticar grups de defensa dels drets humans, que afirmen que els rohingyes van ser transferits en contra de la seva voluntat.

Segons els experts en salut pública, són els mateixos refugiats els que més defensen ara les campanyes de planificació familiar. «Quan venien, gairebé cap rohingya sabia res de preservatius o de pastilles anticonceptives», ha explicat el cap de l’oficina local de planificació familiar, Pintu Kanti Bhattacharjee. «Ara ho accepten, entenen que tenir molts fills pot complicar-los molt la vida», finalitza.