Kíiv recomana als seus habitants que marxin a la perifèria davant l’onada d’apagades

L’alcalde de Kíiv ha recomanat als habitants de la ciutat que marxin a la perifèria si compten amb una segona residència proveïda amb pous d’aigua i capaç d’escalfar-se amb llenya, una alternativa a les recurrents apagades que marquen des de fa setmanes la vida a la capital. Vitali Klitxkó no ha descartat que en algun moment hagi d’ordenar l’evacuació d’alguns barris de Kíiv davant els talls d’aigua, electricitat, telèfon i internet que afecten part de la ciutat des que Rússia va començar a atacar sistemàticament des de principis d’octubre les infraestructures energètiques ucraïneses. «Hem de preparar-nos per al pitjor», va dir l’alcalde Klitxkó al seu canal de Telegram.  

La situació comença a ser crítica en diversos punts del país. En llocs com Kíiv, on fa setmanes que van caure les primeres neus, les temperatures mínimes ronden els cinc graus sota zero. La setmana passada el 70% de la ciutat es va quedar completament a les fosques, poc després que el Kremlin llancés la cinquena onada d’atacs a gran escala contra la xarxa energètica ucraïnesa, atacs que han matat 77 persones des de l’octubre i han noquejat prop d’un terç de la capacitat del país per produir energia. «Milions de persones estan sent abocades a viure sota condicions extremes i terribles», va advertir el cap de setmana el relator de drets humans de les Nacions Unides, Volker Türk. El fiscal general de l’Estat ucraïnès, Andrí Kostin, ha anat més enllà a l’afirmar que els bombardejos russos contra el sistema energètic van dirigits «contra tota la nació ucraïnesa» i podrien ser constitutius de «genocidi».  

Centrals nuclears reconnectades

Diversos països han anunciat mesures per mirar d’ajudar Ucraïna a cobrir les seves necessitats energètiques. La Unió Europea es va comprometre el cap de setmana a enviar 40 generadors, cada un capaç de proveir un hospital, i 200 transformadors. També els EUA i el Canadà han mogut fitxa en la mateixa direcció. D’acord amb la companyia elèctrica estatal Ukrenergo, el dèficit energètic actual és del 28%, un percentatge que s’ha reduït després que Ucraïna aconseguís reconnectar a la xarxa elèctrica les tres centrals nuclears que es mantenen sota el seu control. Respecte a la planta de Zaporíjia, l’única en mans de les tropes russes, el Kremlin va negar dilluns que les seves forces estiguin preparant-se per abandonar la central, com havia suggerit la companyia estatal ucraïnesa que gestiona l’energia nuclear.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

El setge rus contra els serveis bàsics està generant tensions polítiques entre el lideratge ucraïnès, que en gran manera ha sigut capaç d’aparcar les seves diferències des que va començar la invasió russa. L’alcalde de Kíiv es va embolicar en una discussió pública amb el president Volodímir Zelenski, després que aquest critiqués la gestió a la capital dels centres habilitats perquè la població pugui escalfar-se, prendre una cosa calenta i carregar els seus telèfons mòbils. «Desgraciadament no totes les autoritats locals ho estan fent bé a totes les ciutats», va dir Zelenski el cap de setmana. «En particular, hi ha moltes queixes a Kíiv. Per dir-ho suaument, calen més esforços».  

Klitxkó va acusar els aliats del president de «manipular» la realitat i penjar «fotos incomprensibles» a les xarxes dels més de 400 «centres d’invencibilitat» habilitats a la ciutat perquè la població pugui accedir als serveis bàsics. «No vull entrar en baralles polítiques, particularment en la situació actual. És ridícul», va dir l’antic boxejador professional i ara alcalde de Kíiv. Klitxkó ha demanat també als seus ciutadans que facin provisió de menjar, aigua, piles i altres estris bàsics davant l’expectativa que continuïn els atacs russos contra les infraestructures energètiques.