Claus
¿Escòcia pot convocar un referèndum d’independència?
El Tribunal Suprem del Regne Unit rebutja que la legislació permeti celebrar una segona consulta planejada per a l’any vinent
El Tribunal Suprem del Regne Unit ha rebutjat aquest dimecres que el Parlament d’Escòcia pugui aprovar, sense el consentiment del Govern de Londres, la legislació que li permeti celebrar un segon referèndum d’independència l’any vinent, cosa que deixa els nacionalistes buscant una altra via per a una nova votació.
Antecedents
Les nacions de la Gran Bretanya han compartit el mateix monarca des de 1603, quan el rei Jaume VI d’Escòcia es va convertir en Jaume I d’Anglaterra. El 1707, una unió formal va crear el Regne de la Gran Bretanya. Des d’aleshores Escòcia i el Regne Unit han tingut els seus estira-i-arronses. El 1998, el Govern laborista va aprovar la Llei d’Escòcia, per la qual es va crear el Parlament escocès i es van tornar algunes competències a Edimburg.
Anys més tard, les dues parts van acordar un plebiscit el 2014 que havia de ser una votació única sobre la independència del territori que tindria valor per a 10 anys en la qual va guanyar mantenir-se en la unió amb un 55% dels suports. No obstant, els nacionalistes escocesos asseguren que el Brexit ha significat un canvi tan gran de paradigma que aquesta votació ja no és vàlida, ja que mentre que el Regne Unit en el seu conjunt va votar a favor d’abandonar la Unió Europea el 2016, una clara majoria a Escòcia va votar a favor de mantenir-se en el bloc.
Eleccions escoceses convertides en referèndum
La ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, ja va anunciar que si el Tribunal Suprem no donava autorització a Edimburg per convocar una consulta intentaria convertir les pròximes eleccions generals previstes per a d’aquí dos anys en un referèndum de facto per augmentar la pressió sobre el Govern britànic i que concedeixi una altra votació. Sturgeon ha reiterat aquest dimecres, després de conèixer la decisió del Suprem, la seva intenció que els comicis del 2024 siguin plebiscitaris.
Segons la dirigent nacionalista, si l’SNP guanya més del 50% dels vots, continuaria sent poc probable que el Govern britànic acceptés negociar un nou acord i tindria molt poc suport internacional però quedaria clar que els escocesos volen votar, cosa que complicaria les relacions amb Westminster. No obstant, si l’SNP no aconsegueix més de la meitat dels vots podria haver d’acceptar que els votants han pres la seva decisió i la qüestió quedaria conclosa per a una generació, va dir.
Referèndum com a moneda de canvi
En les pròximes eleccions generals britàniques es juga una nova carta per als escocesos. Si el Partit Laborista, avui a l’oposició, és el partit més votat però no arriba a la majoria, l’SNP podria recolzar un govern en minoria a canvi que se li doni permís per permetre a Escòcia celebrar un altre referèndum d’independència.
Els laboristes han descartat qualsevol acord amb l’SNP després de les pròximes eleccions que s’han de celebrar abans del gener del 2025, afirmant que en aquest escenari es parla dels seus adversaris polítics per perjudicar el partit. Així, l’acord és improbable perquè els laboristes podrien ser acusats de posar en risc la unitat del Regne Unit per un benefici a curt termini. Un preu que probablement no estiguin disposats a pagar.
Referèndum no autoritzat
Sturgeon ha dit anteriorment que només pretén separar-se del Regne Unit a través d’un referèndum legalment acordat. Amb això, s’ha enfrontat a la pressió d’alguns nacionalistes perquè abandoni aquesta estratègia i convoqui una consulta sense el permís del Parlament britànic. Però els unionistes podrien boicotejar aquesta votació i al·legar que el resultat no té legitimitat.
Si el moviment independentista celebrés un referèndum sense el consentiment del Govern britànic, també podria tenir dificultats per obtenir el reconeixement internacional en cas de guanyar l’opció de la independència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Florentino, ven-lo d’una vegada a l’Aràbia"
- Manuel García-Castellón: "El cas Leire no em sorprèn. Les clavegueres sempre hi són"
- A partir de dilluns La CCMA rectifica i recupera les marques històriques de TV3 i Catalunya Ràdio
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
- La plaça de la Revolució recull els mobles
- Novetats de l’Agència de l’Habitatge La Generalitat introdueix canvis en la definició de gran tenidor de vivendes a Catalunya
- Sentència Dos anys de presó per un tuitaire que va animar a "perseguir" la família que volia més castellà a l'escola de Canet
- Anàlisi de la federació de famílies Catalunya necessitaria crear gairebé 170 nous grups de 1r d’ESO per poder abaixar les ràtios a 25
- Pagaments indeguts L’auditoria sobre la DGAIA detecta «deficiències en la gestió» de les prestacions a extutelats
- Política Tarragona s'adhereix al Pacte Nacional per la Llengua: "El català ha de continuar sent útil, plural i present al carrer"
