Xi avisa a Biden que Taiwan és «la primera línia vermella» que no ha de traspassar

 El president xinès, Xi Jinping, va advertir aquest dilluns al seu homòleg nord-americà, Joe Biden, que Taiwan, territori que la Xina reclama com a propi, és «la primera línia vermella que no s’ha de creuar» i va assegurar que espera que els EUA facin «honor a la seva promesa» de no recolzar una eventual independència de l’illa.

«Taiwan forma part dels interessos centrals de la Xina, i són la base de les relacions polítiques entre la Xina i els Estats Units. Aquesta és la primera línia vermella que no s’ha de creuar. Qualsevol que busqui separar Taiwan de la Xina estarà violant els interessos fonamentals de la Xina, i el poble xinès mai ho permetrà. Esperem veure pau i estabilitat a l’estret de Taiwan, però la pau i la independència de Taiwan són irreconciliables», va dir.

La reunió de Xi i Biden, la seva primera trobada en persona com a caps d’Estat, va transcórrer en la vigília de la cimera de líders del G-20, a la qual no acudirà el president rus, Vladímir Putin, amb la guerra d’Ucraïna acaparant bona part de les converses del grup. «Resoldre la qüestió taiwanesa és un assumpte dels xinesos i un assumpte intern de la Xina. És la comuna aspiració del poble xinès assolir la reunificació nacional i salvaguardar la seva integritat territorial», va continuar Xi.

«Una sola Xina»

El mandatari xinès va dir que espera que Washington «honri la seva paraula» i «respecti la política d’una sola Xina i els tres comunicats conjunts firmats» per tots dos. «Són la base de les relacions entre els nostres dos països», va indicar.

Xi va recordar que Biden ha comentat «en nombroses ocasions» que els EUA «no recolzen la independència de l’illa» i que Washington no té intenció d’«utilitzar Taiwan com una eina per treure avantatge en la seva competició amb la Xina o per contenir la Xina». «Esperem que els EUA facin honor a les seves promeses i posi tot això realment en pràctica», va remarcar.

Les tensions entorn de Taiwan es van exacerbar l’agost passat arran d’un viatge a l’illa de la presidenta de la Cambra baixa dels EUA, la demòcrata Nancy Pelosi, ja que Pequín va respondre amb els exercicis militars més importants entorn de l’illa en dècades, a més de sancions comercials sobre Taipei.

Notícies relacionades

Xi i Biden es reuneixen amb Taiwan de rerefons

L’escàndol a l’Argentina pels gairebé 100 morts per fentanil contaminat esquitxa Javier Milei

L’illa és un dels motius de conflicte més espinosos entre la Xina i els Estats Units, degut sobretot al fet que Washington és el principal subministrador d’armes de Taiwan i seria el seu aliat militar més important en cas d’un conflicte bèl·lic amb la Xina.

Taiwan –on es va retirar l’exèrcit nacionalista xinès després de la derrota contra les tropes comunistes en la Guerra Civil– s’ha governat de manera autònoma des de 1949, tot i que la Xina reclama la sobirania de l’illa, la considera una província rebel i no ha descartat l’ús de la força per a la seva reunificació.